Richard G.F. Visser és expresident i cap de Millora Genètica Vegetal a la Wageningen University and Research (Països Baixos) i president del Consell Assessor Científic de l’IRTA.
Hem conversat amb ell sobre el paper d’aquest òrgan en l’impuls de la recerca i la innovació, el posicionament estratègic de l’IRTA en l’ecosistema europeu i els principals reptes i oportunitats que marcaran el futur de la institució.
Quin rol té el Consell Assessor Científic de l’IRTA?
La nostra funció és acompanyar l’IRTA perquè continuï avançant en els seus objectius de recerca, transferència de coneixement, innovació i impacte social. Un dels principals valors d’un consell assessor és aportar una mirada externa i independent. Quan una institució només s’avalua des de dins, és més difícil identificar noves oportunitats o qüestionar determinades maneres de treballar. En canvi, comptar amb experts i expertes que han afrontat reptes similars en altres organitzacions permet incorporar perspectives diferents i detectar bones pràctiques que poden contribuir a fer encara millor la feina.
El Consell reuneix investigadores i investigadors amb trajectòries molt diverses i experteses complementàries. Aquesta diversitat ens permet analitzar l’activitat de l’IRTA des d’una visió àmplia i oferir recomanacions fonamentades sobre els seus programes, les seves prioritats i la seva projecció de futur.
Tot i provenir d’institucions i països diferents, compartim un mateix objectiu: ajudar l’IRTA a generar una recerca d’excel·lència que tingui un impacte real. En un context global marcat per reptes com el canvi climàtic, la seguretat alimentària o la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris, la recerca només té sentit si contribueix a millorar la societat, l’economia i el medi ambient.
Quina ha de ser la funció de l’IRTA a Catalunya?
L’IRTA té una missió molt clara: generar coneixement i posar-lo al servei del sector agroalimentari i, en última instància, de la societat catalana. Aquesta és la raó de ser de l’institut des que va ser creat pel Govern de Catalunya fa més de quaranta anys. La seva responsabilitat és mantenir-se a l’avantguarda de la recerca, però també assegurar que aquest coneixement es tradueixi en solucions útils, innovació i impacte real sobre el territori.
Aquest equilibri entre excel·lència científica i aplicació pràctica no és tan habitual com podria semblar. En alguns països, com els Països Baixos, una part important de la recerca aplicada ha passat a mans del sector privat. Això pot accelerar la innovació en alguns àmbits, però també implica que determinades línies d’investigació només avancin si hi ha un interès comercial immediat. Les qüestions que requereixen una visió a llarg termini o que beneficien el conjunt del sector poden quedar desateses.
«L’IRTA, com a centre públic de recerca, pot abordar reptes estratègics que van més enllà dels interessos d’una empresa concreta i treballar amb una perspectiva de país«
Precisament aquí rau un dels grans valors de l’IRTA. Com a centre públic de recerca, pot abordar reptes estratègics que van més enllà dels interessos d’una empresa concreta i treballar amb una perspectiva de país. Alhora, manté una relació molt estreta amb els professionals del sector, fet que li permet entendre les seves necessitats i convertir els resultats de la recerca en innovacions que arriben al camp, a les empreses i, finalment, a la societat. Aquesta combinació d’excel·lència científica, vocació de servei públic i proximitat al sector és un model que val la pena preservar i reforçar.
I quina posició ocupa l’IRTA en el panorama europeu?
Per consolidar la seva posició a Europa, l’IRTA ha d’estar atent als grans reptes científics i socials que marcaran els pròxims anys i participar activament en les aliances i consorcis internacionals que treballen per donar-hi resposta. En aquest context, l’IRTA aporta un valor diferencial que no sempre és fàcil de trobar en altres institucions: una gran capacitat de transferir el coneixement a la pràctica, una relació directa amb agricultors, ramaders i empreses del sector, i una xarxa d’instal·lacions i estacions experimentals que permet validar les solucions en condicions reals.
Els grans desafiaments de la recerca agroalimentària són compartits arreu del món: el canvi climàtic, la resiliència dels cultius, la resistència als antibiòtics o el benestar animal, entre d’altres. Això fa que l’IRTA sigui un soci natural per a moltes organitzacions internacionals que treballen en aquests àmbits. Iniciatives com el Hot Climate Partnership demostren que la col·laboració internacional és una via clau per generar coneixement amb impacte.
També hi ha oportunitats per consolidar nous àmbits de lideratge. L’IRTA Pirineu, per exemple, pot esdevenir un referent europeu en recerca aplicada a les zones de muntanya. Molts països, com Suïssa, Itàlia, Àustria o França, comparteixen reptes similars relacionats amb la ramaderia, l’agricultura i la gestió dels ecosistemes de muntanya. Enfortir les aliances amb aquests territoris permetria compartir experiències, accelerar l’aprenentatge mutu i reforçar el paper de l’IRTA com a actor de referència en aquest àmbit.
Quins grans desafiaments haurà d’afrontar l’IRTA en el seu nou pla estratègic?
La pregunta clau és: on vol ser l’IRTA l’any 2050? Quin impacte vol tenir en el sector agroalimentari?
Si aquesta visió és clara, resulta més fàcil prendre decisions sobre les prioritats del present. Els projectes, les línies de recerca i les inversions han de contribuir a avançar cap a aquest horitzó compartit.
L’IRTA desenvolupa actualment més d’una cinquantena de línies de treball. És evident que no totes evolucionaran al mateix ritme ni tindran el mateix impacte. Però això no és un problema si totes responen a una mateixa direcció i propòsit estratègic. Quan el destí està ben definit i clar, es poden adaptar les prioritats i aprofitar noves oportunitats sense perdre el rumb.
Com s’imagina la institució d’aquí a deu anys?
Vivim en un context d’incertesa creixent, en què la seguretat alimentària s’ha convertit en una prioritat estratègica per a molts països. La pandèmia, els conflictes geopolítics o els efectes del canvi climàtic han posat de manifest la vulnerabilitat de les cadenes globals de subministrament. Per això, cada vegada més governs impulsen polítiques per reforçar la seva capacitat de produir aliments dins les seves pròpies fronteres. Països com la Xina, França, Alemanya o el Regne Unit ja s’han fixat objectius en aquesta direcció.
«Cal trobar un millor equilibri entre l’obertura dels mercats, la sostenibilitat, la resiliència i les necessitats dels territoris«
En aquest escenari, tota la recerca que contribueixi a fer els sistemes agroalimentaris més resilients, eficients i sostenibles tindrà un valor encara més gran. Durant dècades hem confiat que el comerç global garantiria sempre l’accés als aliments, i continua sent una peça fonamental del sistema. Però avui també sabem que cal trobar un millor equilibri entre l’obertura dels mercats, la sostenibilitat, la resiliència i les necessitats dels territoris.
Veig l’IRTA com una institució amb un paper cada vegada més rellevant en aquest procés. La seva capacitat per generar coneixement científic, treballar al costat del sector i transformar la recerca en solucions aplicables la situa en una posició privilegiada per contribuir a construir una agricultura i una producció alimentària més competitives, sostenibles i capaces de respondre als grans reptes de les properes dècades.
Què li resulta més gratificant de la seva feina com a assessor científic?
El que més em satisfà és pensar que estem contribuint a construir el futur millor. Una part important de la meva feina és la recerca fonamental, però la recompensa més gran arriba quan el coneixement que generem es tradueix en millores tangibles per al sector i per a la societat. Veure que una idea, una descoberta o una recomanació acaba tenint un impacte real és el que dona sentit a la feina que fem.
Creu que és un privilegi treballar a l’IRTA?
Crec que les persones que treballen a l’IRTA poden sentir-se orgulloses de formar part d’una institució de referència . Des que formo part del Consell Assessor Científic he pogut comprovar que l’IRTA no només aposta per l’excel·lència científica, sinó també per crear un ecosistema laboral que atrau i fidelitza el talent, cuidant i vetllant per la diversitat dels equips per prioritzar el benestar del seu talent com l’actiu més valuós.
Jo mateix vaig fer el doctorat a la Universitat de Groningen i després vaig passar gairebé quaranta anys a Wageningen, assumint responsabilitats diferents al llarg de la meva carrera. Poder créixer dins d’una mateixa organització és un gran valor, tant per a les persones com per a la pròpia institució. Perquè això sigui possible, però, cal tenir ben identificat el talent, oferir oportunitats de desenvolupament i preparar amb temps el relleu generacional per preservar el coneixement acumulat.
