Del 5 al 7 de maig, sis investigadores d’IRTA hem participat al XIII Congreso Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos (CyTA-CESIA 2026), celebrat a València. Hi hem presentat vuit treballs de recerca en formats de pòster i conferència convidada, centrats en innovació alimentària, economia circular i sostenibilitat. La nostra contribució ha abastat des de la valorització de subproductes agroindustrials fins a l’aplicació d’intel·ligència artificial en el control de qualitat, passant per tecnologies emergents de processat i la mesura d’impactes ambientals dels sistemes alimentaris.
El Congreso Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos és un dels esdeveniments científics de referència en l’àmbit de la tecnologia alimentària a Espanya. Organitzat per la Sociedad Española de Ciencia y Tecnología de los Alimentos (CyTA-CESIA), reuneix cada any investigadors, tecnòlegs i professionals del sector per compartir els últims avenços en seguretat, qualitat, innovació i sostenibilitat alimentàries.
Laia Ricart-Nadal (programa de Fructicultura i Postcollita, IRTA Fruitcentre) ha presentat un pòster sobre la caracterització morfològica i nutricional de llavors d’oliva de 33 varietats diferents. El seu treball avalua la influència del factor varietal i explora el potencial d’aquest subproducte com a ingredient per a la indústria alimentària, contribuint així a estratègies d’economia circular en el sector oleícola.
Julia Lladó (programa de Funcionalitat i Seguretat Alimentàries) ha mostrat els resultats de la fermentació de farina de tramús amb Aspergillus oryzae. El seu estudi demostra que tant la fermentació submergida com la fermentació en estat sòlid redueixen el contingut d’àcid fític —un compost antinutricional— sense alterar els valors de proteïna crua, millorant així la qualitat nutricional del producte.
Nisrine Tahori (programa de Qualitat i Tecnologia Alimentàries) ha presentat dos pòsters sobre tecnologies de deshidratació aplicades a smoothies de fruita. El primer avaluava com la temperatura de sortida del Pulse Spray Drying (PSD) modifica el perfil sensorial del producte reconstituït: temperatures més altes desplacen la percepció de fruita fresca cap a notes caramel·litzades. El segon pòster, guardonat amb el premi al millor pòster del congrés, comparava l’empremta sensorial de tres tecnologies de deshidratació (PSD, atomització convencional i liofilització). Els resultats mostren que el PSD preserva un aroma més intens a taronja i presenta les puntuacions més baixes de notes desagradables, mentre que la liofilització va generar polsos més foscos i amb percepcions sensorials menys favorables.
Maria Augusta De Carvalho (Postcollita, IRTA Fruitcentre) ha presentat dos treballs vinculats al projecte AGELIKEAPRO. El primer proposa el desenvolupament d’ingredients proteics fermentats a partir de llegums —principalment cigró— i biomassa microbiana, funcionalitzats mitjançant atomització i extrusió, i aplicats en àpats instantanis i estructures personalitzades amb impressió 3D, amb validació clínica metabolòmica. El segon pòster descriu l’optimització de la producció de biomassa del fong Aspergillus oryzae (koji) mitjançant un procés zero-liquid discharge, utilitzant melassa i aquafaba com a medi de cultiu. El procés, validat a escala pilot (100 L), va produir 11,72 g de biomassa seca/L amb un 32,68% de proteïnes, i va demostrar la viabilitat de reutilitzar la fracció líquida com a nou medi de cultiu, evitant descàrregues ambientals.
Ingrid Aguiló-Aguayo (Postcollita, IRTA Fruitcentre) ha presentat dos pòsters sobre control de qualitat en la producció industrial de cremes de verdures i sopes fredes. El primer descriu un marc integrat que combina espectroscòpia NIR i espectroscòpia d’impedància elèctrica amb models d’intel·ligència artificial per al monitoratge en temps real de paràmetres de qualitat, millorant l’aprofitament de matèries primeres i reduint el consum energètic. El segon avalua l’impacte de la reducció controlada d’oxigen dissolt mitjançant injecció de nitrogen sobre l’estabilitat del gazpacho, demostrant que aquesta estratègia permet una modulació precisa de l’exposició a l’oxigen durant el processat.
Montserrat Núñez, (investigadora Ramon y Cajal programa de Sostenibilitat en Biosistemes) ha estat una de les ponents convidades del congrés. La seva xerrada, titulada Cómo la contabilidad ambiental basada en ciencia puede guiar sistemas alimentarios más sanos y sostenibles, va abordar l’ús sovint imprecís dels termes “verd” o “sostenible” en la indústria alimentària. Va explicar la necessitat de quantificar els impactes ambientals mitjançant eines com l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) per evitar que, sense pretendre-ho, acabem substituint productes per alternatives menys sostenibles que les originals.
Investigadora Ramon y Cajal en Anàlisi de cicle de vida
