El projecte pilot innovador, desenvolupat per l’IRTA en diferents zones de Catalunya, ha estudiat el comportament agronòmic i productiu del sorgo i altres gramínies d’estiu.
L’objectiu ha estat identificar alternatives al blat de moro farratger per a l’alimentació de vaques de llet en un context de canvi climàtic.
En un context de canvi climàtic i de major pressió sobre els recursos hídrics, el projecte SORGOFAR, desenvolupat dins del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA durant les campanyes 2024 i 2025, ha estudiat el potencial del sorgo farratger i d’altres gramínies anuals d’estiu com a alternatives al blat de moro per a l’alimentació de les vaques de llet.
SORGOFAR ha estat un projecte àmpliament participat, amb l’Associació Frisona de Girona (AFRIGI), juntament amb Agripurza SL, Grans de Lluçanès SL, Lletera de Campllong SCCL i Pirenaica SCCL com a membres beneficiaris, i amb la participació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), els Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (SEMEGA), la Lletera de l’Empordà SCCL i Agrària Plana de Vic i Secció de Crèdit com a membres no beneficiaris, així com de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) com entitat coordinadora.
L’objectiu del projecte ha sigut avaluar la producció i la qualitat nutricional de diferents varietats de sorgo, així com l’interès farratger d’espècies minoritàries com el mill comú, el mill perlat, l’herba de Guinea, el tef i el panisset (moha). Paral·lelament, també s’ha analitzat la incidència de la incorporació del sorgo en les racions alimentàries sobre la producció i la qualitat de la llet.
Els assajos s’han dut a terme en parcel·les experimentals de reg a La Tallada d’Empordà (Alt Empordà) durant les campanyes 2024 i 2025 i en condicions de secà a Malla (Osona) el 2025. També s’han establert parcel·les demostratives a Vilanova de la Muga, Santa Cristina d’Aro, Malla, La Seu d’Urgell i Almacelles per avaluar l’adaptació dels cultius en diferents zones productores de Catalunya.
Durant les dues campanyes d’assaig s’han avaluat diferents tipus de sorgo amb característiques agronòmiques diverses, incloent varietats androestèrils, braquítiques, BMR (Brown Midrib) i sensibles al fotoperíode. Els resultats de la campanya 2024 mostren produccions mitjanes de 19,3 tones de matèria seca per hectàrea en estadi de panícula i de 21 tones en estadi de gra lletós, valors similars als que es poden obtenir amb el blat de moro.
Pel que fa a la qualitat del farratge, el sorgo ha presentat menys contingut en midó i més fibra neutra detergent, però valors similars al blat de moro en proteïna, digestibilitat i valor energètic. Les varietats BMR, amb menor contingut en lignina, mostren un major interès nutricional. Entre elles destaquen les varietats GOLD X, NUTRIGRAIN i SAPHIR, així com les barreges TRESOR i SORGOMIX.
Entre les gramínies anuals d’estiu minoritàries, el mill perlat i l’herba de Guinea destaquen per la seva producció en condicions de secà, superant les 20 tones de matèria seca per hectàrea. Aquestes espècies presenten un contingut baix en midó, alt en proteïna i una digestibilitat i valor energètic similars als del sorgo i el blat de moro.
Els resultats indiquen que el sorgo (especialment les varietats BMR) i algunes gramínies anuals d’estiu com el mill perlat i l’herba de Guinea poden assolir produccions comparables al blat de moro amb una bona qualitat del farratge. Aquests cultius poden representar alternatives o complements al blat de moro en sistemes amb limitacions d’aigua, contribuint a una producció farratgera més resilient davant els escenaris de canvi climàtic.
SORGOFAR és un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Operatiu.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
