A Catalunya, més d’un 80% dels vedells que arriben a les granges d’engreix procedeixen de granges lleteres. Els seus orígens són diversos, així com les seves edats i la manera com han estat nodrits. Així, poden arribar-hi amb més o menys setmanes de vida i havent ingerit més o menys calostre. El calostre és la primera llet de la mare, que aporta als nounats les defenses de la seva progenitora en forma d’immunoglobulines G. Però, amb el pas de les setmanes, aquesta immunitat maternal es perd i aleshores les vacunes són una de les peces claus per combatre, entre d’altres, la síndrome respiratòria bovina, una de les principals causes de malaltia o mort entre els vedells lactants, juntament amb les patologies digestives. En aquest context, sense saber quant de calostre han consumit i quin és l’estat immunològic dels vedells que els arriben, els veterinaris i ramaders de les granges d’engreix es troben mancats d’eines per optimitzar la pauta de vacunació per als animals. IMMUNOCALF, un projecte demostratiu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), està contribuint a millorar aquesta situació.
A partir d’un estudi amb 200 vedells de lleteries i 270 vedells arribats a les granges d’engreix, les investigadores que han dut a terme aquest projecte volien confirmar un fet que ja s’havia comprovat en els vedells de pocs dies de vida: la immunitat que els aporta el calostre de la mare interfereix en l’eficiència de les vacunes. “Volíem veure si això també passa quan arriben a les granges, i els nostres resultats indiquen que sí”, resumeix Sònia Martí, responsable d’IMMUNOCALF i investigadora del programa de Producció de Remugants de l’IRTA.
La clau, un enzim que fa de biomarcador
Per a estudiar-ho, l’equip de l’IRTA, juntament amb el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Veterinària de la UAB, es va fixar en un enzim. “En un estudi previ, havíem identificat que la gamma-glutamil transferasa (GGT) era un bon biomarcador de la quantitat de calostre ingerida pel vedell després de néixer, quan la mesuràvem a l’arribada dels vedells a les granges d’engreix. Així doncs, vam pensar que també ens podria indicar la interferència de la immunitat maternal en l’eficiència de les vacunes”.
En el marc del projecte IMMUNOCALF, es van extreure mostres de sang dels vedells per quantificar-ne la concentració de GGT i després es va analitzar l’eficiència de les vacunes que se’ls havien administrat. “Quan els nivells d’immunitat maternal eren baixos, 14 dies després d’haver-los vacunat tenien concentracions més elevades de les immunoglobulines M que generen les vacunes”, detalla Martí. “Per tant, aquests resultats són un primer pas per poder utilitzar la concentració de GGT en sang com a indicador de la interferència de la immunitat maternal en la vacunació de vedells no deslletats”, afegeix.
Pròxim pas: elaborar pautes de vacunació
Les vacunes que s’administren als vedells que arriben a les granges d’engreix són de dos tipus. D’una banda hi ha les parenterals, administrades per injecció, amb un temps d’efectivitat més llarg i habitualment en dues dosis separades en el temps. I de l’altra hi ha les intranasals, amb un temps d’efectivitat més curt però sense interferència de la immunitat maternal.
A partir de l’anàlisi de la GGT en sang, ara es podrà afinar més quina vacuna és indicada d’administrar i quan, per evitar que la síndrome respiratòria bovina afecti de manera greu els vedells. “A grans trets, si arriba un vedell que té una immunitat maternal alta, pot interessar tractar-lo amb una vacuna intranasal i posteriorment continuar amb una de parenteral. Si no té immunitat maternal, en podries posar directament una de parenteral”, il·lustra la responsable d’IMMUNOCALF.
Les investigadores han dissenyat unes fitxes que indiquen els nivells de referència en sang de GGT que fan més aconsellable una o altra pauta de vacunació. “Considerem que això podrà contribuir a reduir la mortalitat i la morbiditat dels vedells per síndrome respiratòria bovina i a reduir, també, l’ús d’antibiòtics”, conclou Martí.
Per a més informació sobre el projecte, consulteu l’enllaç de RuralCat.
Activitat finançada a través de l'Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
