La superfície actual de plantacions de tòfones a Espanya s'estima al voltant de les 10.000 ha, que produeixen el 60% del total de la tòfona, i cada any s'estableixen al voltant de 500 noves hectàrees de cultiu. Per la seva banda, la tòfona silvestre ha anat en regressió en els últims anys, i actualment representa el 40% del total de tòfona comercialitzada. Al nostre país, la tòfona suposa un negoci que mou prop de 7,5 milions d'euros a l'any.
A Espanya hi ha diferències significatives en la producció en funció de la zona de què es tracti i l'any de collita. Així, per exemple, mentre que a la zona de Terol es poden arribar a produir de 30 a 40 kg/ha de tòfona a l'any, a Catalunya s'aconsegueixen produccions de 15 a 20 kg/ha i any. És per això pel que s'ha plantejat realitzar una investigació en finques distribuïdes per tot Espanya per intentar comprendre les diferències productives entre zones. «Fins fa poc temps, el cultiu de la tòfona negra s'ha desenvolupat de forma majoritàriament empírica; sabem que hi ha pràctiques que funcionen, però desconeixem per què unes ho fan i altres no, i cal comprendre millor el cicle biològic de la tòfona negra per millorar el seu conreu », explica Xavier Parladé, investigador de l'IRTA.
Parladé és el coordinador de el projecte Tubersystems, que es desenvoluparà inicialment en 37 localitzacions en producció d'Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, i Navarra, a fi de prendre mostres de terra i de la vegetació adjacent de les zones tofoneres per estudiar la biodiversitat associada als sistemes de producció de tòfones.
La clau: conèixer el cicle de vida de la tòfona i les seves interaccions
Tubersystems és un projecte conjunt de l'IRTA i el CSIC-USP-UNAV que aborda la producció de la tòfona negra als alzinars, i parteix com un estudi integrat en el qual es pretén valorar aquest sistema multiproductiu des de diferents punts de vista. Entre els objectius proposats es troba el de conèixer millor el paper dels macro i microorganismes com a impulsors de el creixement de les plantes, així com el seu paper en l'ecosistema i en la sostenibilitat agrícola del seu cultiu. «Hi ha moltes llacunes tant en el cicle de vida de la tòfona com en l'ecologia del fong o les seves interaccions biòtiques i abiòtiques, comenta Parladé, que afegeix que el projecte se centrarà en el desenvolupament del multicultiu i en les estratègies de maneig de la microbiota, amb l'objectiu de millorar la producció tofonera», explica Parladé.
En el marc del projecte s'estudiaran tres escenaris de producció de tòfona: el monocultiu d'alzines tofoneres, les plantacions mixtes de tòfona i plantes aromàtiques, i les zones de producció tofonera silvestre.
El cicle biològic de la tòfona negra segueix sent bastant desconegut. Saber com es relaciona el miceli, que forma la part perenne de la tòfona a terra, amb altres plantes o cultius que es troben al voltant de l'alzina i que s'associen al seu torn a altres fongs, és un dels aspectes que aborda el projecte Tubersystems.
El projecte pretén, també, aïllar una sèrie de fongs que formen micorizes arbusculars i que es troben en les plantacions tofoneres per inocular-ne plantes acompanyants al cultiu per millorar la producció i veure l'efecte que té la inclusió de plantes aromàtiques en els camps productors (farigola, espígol i sàlvia), buscant les combinacions més interessants. En aquest sentit es preveu realitzar una plantació pilot d'alzines i plantes aromàtiques micorizades a partir d'una combinació seleccionada d'aquestes, on poder mesurar les interaccions entre les dues i els seus efectes productius.
Un altre tema important en les plantacions és el del reg i les seves influències en la producció. «Sabem que els mesos de juliol i agost són crítics per a la maduració de la tòfona i proveir-la de l'aigua necessària és fonamental», afirma l'investigador de l'IRTA. Plantant les alzines inoculades quan tenen un any, si es reguen correctament, la producció pot iniciar quan aquesta tingui 6-7 anys; en cas contrari, tindrà lloc als 10-12 anys. «Un cultiu amb un bon manteniment pot arribar a seguir produint durant 30 a 40 anys, i per a això l'establiment d'un reg adequat és fonamental», apunta Parladé.
Un fong molt apreciat a tot el món
Les tòfones són fongs ectomicorrízics, és a dir, formen simbiosis subterrànies amb les arrels d'algunes plantes, (a Espanya principalment amb l'alzina, encara que també poden associar-se amb el roure o l'avellaner). La micoriza és, doncs, el conjunt que forma l'arrel de la planta que es troba envoltada pel fong, formant una simbiosi en la qual el fong obté els sucres que li proporciona la planta i, a canvi, el fong proporciona a la planta aigua i nutrients o protecció enfront de certes plagues.
La valuosa tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad), es troba entre els fongs comestibles més apreciats a tot el món. Aquest fong es cull de forma natural a Europa, principalment a França, Itàlia i Espanya, on també es conrea. Altres països amb zones de clima Mediterrani que també conreen tòfona negra són: Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Amèrica del Nord i Sud-àfrica.
Per a més informació sobre el projecte Tubersystems
El projecte Tubersystems: Disseny i implementació de sistemes multiproductius sostenibles en Truficultura, i anàlisi dels serveis ecosistèmics associats, està finançat pel MICIN, dins dels projectes Generación de Conocimientos y Retos de Investigación de la Agencia Estatal de Investigación, en el qual participen el CSIC -USP-UNAV i l'IRTA, i té una durada prevista de 4 anys.
