L’IRTA participa en el projecte europeu PalaeOpen, que busca posar a disposició de la comunitat científica i de la societat informació històrica clau per entendre com els ecosistemes han respost als canvis climàtics i d’ús del sòl. Aquesta iniciativa, que uneix més de 200 científics de 27 països, té l’objectiu d’unificar i fer accessibles dades paleoecològiques que fins ara estaven disperses i, en molts casos, inaccessibles. Entre altres partners, col·laborem amb el CSIC i el CREAF
Aquesta informació serà essencial per guiar accions de conservació i polítiques de biodiversitat més efectives. “Volem garantir que les dades històriques sobre biodiversitat i ecosistemes es puguin compartir de manera oberta i equitativa, especialment per orientar les polítiques futures de conservació”, explica Xavier Benito, investigador de l’IRTA especialitzat en ecologia d’ecosistemes aquàtics. De fet, és urgent abordar la pèrdua d’ecosistemes d’aigua dolça, que han experimentat un declivi alarmant del 85% des del 1970.
El projecte es basa en la paleoecologia, una disciplina que estudia com els ecosistemes han evolucionat al llarg del temps. Mitjançant l’anàlisi de dades com el pol·len, ossos de vertebrats, carbó vegetal, insectes o mostres d’erosió del sòl, PalaeOpen pretén identificar tendències a llarg termini que ajudin a planificar estratègies d’adaptació al canvi climàtic.
No obstant això, gran part d’aquestes dades encara no són d’accés públic. “El nostre objectiu és unificar-les, classificar-les segons estàndards científics i fer-les útils per a la conservació de la natura”, expliquen els coordinadors de la xarxa europea Thomas Giesecke, paleoecòleg de la Universitat d’Utrecht, i Sandra Nogué Bosch, biogeògrafa del CREAF.
El projecte inclou grups de treball específics, entre els quals destaquem el liderat per l’investigador de l’IRTA Xavier Benito. Aquest grup se centra en dades d’organismes aquàtics preservats en sediments lacustres. “La compartició i harmonització de dades sobre diatomees, insectes, i microcrustacis és molt menys establerta en comparació a altres grups d’organismes terrestres com plantes i vertebrats”, afegeix Benito.
A més de generar dades accessibles, PalaeOpen aposta per acostar el coneixement científic a la societat. Per exemple, el projecte inclou iniciatives per promoure el patrimoni ecològic mitjançant eines com la Viquipèdia i OpenStreetMap. “Estem treballant perquè qualsevol persona pugui conèixer el valor ecològic d’un lloc mentre consulta un mapa o una adreça”, comenta Graciela Gil-Romera, investigadora de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (CSIC).
PalaeOpen, finançat per la Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia (COST), és una iniciativa que fomenta la col·laboració interdisciplinària i la inclusió. Reuneix experts científics, coneixedors locals i responsables polítics per transformar la cultura de la investigació i millorar la gestió de la biodiversitat.
