Les dues terceres parts de l’arròs que es consumeixen a Europa es produeixen dins del territori europeu. A les conques mediterrànies, el canvi climàtic provoca un increment de les temperatures i períodes de sequera més freqüents i severs que perjudiquen la qualitat de l’aigua i el cabal dels rius. Tots aquests efectes augmenten la salinitat del sòl que afecta de forma negativa la productivitat dels conreus.  El canvi climàtic provoca també una elevació del nivell del mar, i incrementa encara més la salinització de les zones costaneres, deltes i desembocadures de rius on es cultiva l’arròs. És, per tant, una amenaça que posa al sector arrossaire de la Mediterrània en perill de desaparició.

A Catalunya, el Delta de l’Ebre es troba amenaçat des de fa uns anys per una nova espècie invasora amb efectes devastadors sobre les collites d’arròs: el cargol poma (Pomacea maculata). L’alta capacitat reproductiva i l’absència de depredadors naturals d’aquesta espècie han fet que la seva expansió pel Delta de l’Ebre hagi estat impossible d’aturar i que els danys que causa als conreus siguin cada cop més grans.

Una de les poques estratègies que ha aconseguit frenar la presència de cargol poma als camps ha estat inundar-los amb aigua de mar, aprofitant que el cargol poma no tolera salinitats elevades. Malauradament, la salinitat residual després del tractament amb aigua de mar pot provocar pèrdues en les collites que han arribat en els pitjors dels casos fins al 30% de la producció, donat que les varietats que actualment es conreen als camps d’arròs de la Mediterrània són poc o molt poc tolerants a la salinitat.

Com pot la ciència ajudar a la futura producció d’arròs?

Aconseguir mantenir la producció d’arròs front aquestes dues grans amenaces és un dels reptes que s’han plantejat dins del projecte NEURICE (New commercial EUropean RICE), coordinat per la Universitat de Barcelona i on participen l’IRTA i el CRAG,  la cooperativa catalana Càmara Arrossera del Montsià i l’empresa catalana d’enginyeria IRIS, a més d’altres socis europeus, fins un total de 13. El projecte NEURICE, iniciat al març de 2016, vol aconseguir noves varietats d’arròs tolerants a la salinitat, i que permetin al sector arrossaire mantenir la seva activitat front aquests dos nous escenaris.

La recerca que es porta a terme en aquest projecte ha de permetre obtenir varietats d’arròs adaptades a aquestes zones que permetin seguir conreant-lo sense perdre productivitat, i mantenir l’impacte positiu que se’n deriva a nivell mediambiental, paisatgístic i socioeconòmic.

Què s’ha fet fins ara?

A Àsia ja existeixen algunes varietats tropicals d’arròs altament tolerants a la salinitat però que no es poden cultivar en climes mediterranis i no són comercialment viables. Recentment es va descobrir que la tolerància a la salinitat d’aquestes varietats tropicals asiàtiques s’explica per la presència d’un petit segment cromosòmic anomenat Saltol. Per tal d’incorporar aquesta tolerància a la salinitat a les varietats comercials europees, els investigadors del projecte NEURICE han utilitzat tècniques tradicionals de millora vegetal, no transgèniques.

Aquestes varietats asiàtiques tolerants a la salinitat i que porten aquest segment cromosòmic es van creuar amb varietats europees i utilitzant tècniques de biotecnologia no transgèniques (com són els marcadors moleculars, les tècniques d’acceleració de creuaments o el cultiu in vitro), un procés que hagués durat 10 anys, s’ha fet en 2.

Les varietats tolerants a la salinitat, seran tan bones com les actuals?

Un cop obtingudes aquestes varietats d’arròs tolerants a la salinitat, estudiar el seu comportament és una de les tasques del projecte. Les primeres proves es varen fer en cultius hidropònics en hivernacles, un entorn que permet  avaluar el grau de tolerància a la salinitat de les noves varietats de forma controlada i més efectiva i ràpida que en condicions de camp.

Un cop identificades les línies més tolerants a la salinitat, s’han començat a provar en els arrossars dels deltes de l’Ebre (Espanya), del Po (Itàlia) i del Roina (França) a partir d’aquest any 2018. Aquestes varietats han estat conreades en camps amb salinitat i sense salinitat, per tal de comparar-ne la producció i el comportament agronòmic.

Les varietats tolerants a la salinitat que superin els assajos de camp seran registrades i comercialitzades per a que els productors d’arròs d’aquestes zones puguin continuar cultivant arròs en zones amb salinitat elevada. L’objectiu és que, al 2020, es puguin registrar comercialment aquestes varietats i puguin ser emprades pels agricultors.

L’avantatge afegit per als arrossaires catalans és que, amb aquestes varietats tolerants a la salinitat, es podran fer tractaments amb aigua de mar a les parcel·les per frenar al cargol poma i a l’any següent es podrà conrear arròs sense que hi hagi pèrdues degudes a la salinitat dels camps.

Per un altra banda, els efectes del canvi climàtic sobre els conreus als deltes de la Mediterrània han fet que hi hagi camps on no es pot conrear arròs. Amb aquestes varietats es podran recuperar zones abandonades o aquelles malmeses, augmentant-ne la producció.

Però hi ha més

Una de les aplicacions més interessants ha estat també el del desenvolupament de sondes comercials wireless per al control remot de la salinitat dels camps on line en el que coneixem com agricultura de precisió. Aquest control permet adequar el reg segons les necessitats de les plantes, amb el conseqüent estalvi d’aigua, i evitar pics de salinitat en els camps i, per tant, minves en les produccions.

D’altra banda dins el marc del projecte s’estan identificant nous gens i al·lels de tolerància a la salinitat en més de 500 varietats d’arròs de tot el món amb la finalitat de publicar-los. Aquestes dades serviran per que es puguin seguir millorant la tolerància a la salinitat de l’arròs i així anar adaptant el sector arrosser europeu als efectes del canvi climàtic.

Sobre el projecte NEURICE

El projecte NEURICE està finançat pel programa Horizon 2020, a través de la convocatòria “Seguretat Alimentària Sostenible”. Aquest projecte de quatre anys (2016-2020) busca trobar noves línies varietals que permetin millorar la producció, l’estabilitat i la qualitat de la producció europea d’arròs.

El projecte promou la recerca col·laborativa entre empreses productores de llavors, empreses de tecnologia agrària, cooperatives agràries i experts de diversos camps: biotecnologia, fisiologia vegetal, desenvolupament agronòmic, electrofisiologia i senyalització cel·lular i sistemes de control de salinitat.

En el projecte hi participen un consorci de 13 socis format per universitats, centres de recerca i empreses d’Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Argentina i Xina.

Per a més informació sobre el projecte: www.neurice.eu