“Volem que els animals no es posin malalts i lluitin de manera natural contra les malalties”

Des de dilluns i fins diumenge se celebra a tot el planeta la Setmana Mundial de Conscienciació sobre la resistència als antimicrobians. Una qüestió que és a l’agenda de l’ONU i dels governs: gairebé un segle després del seu descobriment, els antibiòtics estan perdent eficàcia i cal actuar per minimitzar les morts humanes i d’animals que això pot comportar. Per entendre què està passant, parlem amb la investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) Virgina Aragón, que coordina l’objectiu estratègic relacionat amb la reducció de l’ús d’antimicrobians en producció animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

A finals de setembre, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una declaració política sobre la resistència als antimicrobians que la setmana passada es va concretar en una sèrie de compromisos fruit d’una reunió ministerial d’alt nivell celebrada a l’Aràbia Saudita. Sembla una qüestió realment urgent.
És una urgència global per a les persones, per als animals, i per a la salut dels sòls i de les aigües. Imaginem-nos una au silvestre que migra d’un continent a l’altre: pot portar microorganismes resistents des d’una granja a l’aire lliure d’un país fins a una llar d’un altre país. L’objectiu és que tots els països es comprometin i això es vehicula a través del treball conjunt de quatre institucions: el Programa per al Medi Ambient de l’ONU (UNEP); l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO); l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Però posar-nos d’acord no és fàcil. Per exemple, hi ha països en vies de desenvolupament als quals els costa signar que es redueixi l’ús d’antibiòtics per prevenir malalties en animals, perquè no es poden permetre que se’ls mori ni un animal. Per això, aquests compromisos globals són molt positius. De fet, des de l’IRTA hi estem involucrats, perquè el treball global en aquest tema s’articula mitjançant una plataforma de la qual formem part. És a dir, es treballa a un nivell polític molt alt, però alhora institucions com la nostra tenim accés a allò que es fa i podem opinar.

A la declaració política de l’ONU, els líders mundials es comprometen a reduir un 10%, de cara al 2030, les aproximadament 4,95 milions de morts humanes anuals associades a la resistència bacteriana als antimicrobians, de les quals 1,2 milions es poden atribuir directament a aquesta resistència. Això és molta gent…
Estem molt centrats en les resistències que els bacteris generen als antibiòtics perquè, en el cas dels virus, s’ha treballat més en vacunes i menys en antivírics, els quals només es fan servir en humans. És a dir, tots els microorganismes poden generar resistències de manera natural, ja siguin bacteris, virus, fongs o paràsits. Però les malalties bacterianes tenen un gran impacte en la salut humana i animal, i els antibiòtics s’utilitzen a tots els nivells. Abans de descobrir els antibiòtics, la gent es moria de malalties bacterianes, i ara no hi estem acostumats. Ens pensàvem que, amb els antibiòtics, estàvem fora de perill, i ara se’ns acaben molts dels que teníem disponibles. D’aquí sorgeix l’emergència. Pots tenir una operació quirúrgica i no morir de l’operació, sinó perquè agafes una infecció i no et poden tractar en no haver-hi un antibiòtic eficaç.

“Les resistències antimicrobianes són una urgència global per a les persones, per als animals, i per a la salut dels sòls i de les aigües”

I per què no hi ha més antibiòtics?
Les empreses desenvolupen un antibiòtic durant molt de temps i, poc després de treure’l al mercat, es generen resistències. Això n’ha frenat el desenvolupament.

No els surt a compte.
Avui dia, el repte és desenvolupar molècules davant les quals sigui difícil que els bacteris generin resistències. Una opció és que aquestes molècules tinguin dianes múltiples, és a dir, que ataquin els bacteris de diverses maneres, perquè aquests hagin de fer més d’un canvi per generar resistència.

Cal posar-s’hi ja, oi?
Els antibiòtics eren eficaços, barats i, per tant, es feien servir una mica alegrement, sense la consciència que es poguessin generar resistències. Però és una qüestió complexa. Per exemple, convèncer un veterinari que sempre ha fet servir antibiòtics per tractar els animals després d’operar-los que deixi de fer-ho, no és fàcil. Sense antibiòtic, el veterinari sent que està corrent un risc; en canvi, l’antibiòtic li dona la tranquil·litat que no hi haurà infecció. Els veterinaris, i també els metges, han funcionat durant molt de temps amb aquesta mentalitat de prevenció, de per si de cas.

Fins i tot preníem antibiòtics per a malalties víriques…
A hores d’ara, crec que ja està clar que els antibiòtics només curen malalties causades per bacteris. Però, com comentava, és més difícil deixar de fer-los servir per a prevenir aquestes malalties. Fins i tot, en algunes granges, els antibiòtics s’utilitzaven en dosis baixes perquè els animals s’engreixessin més, cosa que des del 2006 està prohibida a Europa. A Espanya, en els darrers anys hi ha hagut un canvi radical.

En quin sentit?
El 2014 es va fer el Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), on col·laboren molts ministeris. Des de llavors s’ha reduït el consum d’antibiòtics en un 13,5% en salut humana i en gairebé un 70% en sanitat animal. Quan expliques el problema, i en fas a tothom partícip, la col·laboració és molt més fàcil. Un exemple: hi havia un antibiòtic, la colistina, que es feia servir en granges de porcs per prevenir les diarrees. Hi va haver un moment en què, malgrat certs efectes secundaris, es va veure que aquest antibiòtic era l’únic que funcionava en humans per controlar determinats bacteris. Es va decidir que calia treure’l de l’àmbit veterinari per tenir-lo a disposició per a persones en situació de gravetat. I, en un parell d’anys, la colistina es va abandonar voluntàriament en veterinària. Falta feina per fer, però anem pel bon camí.

“El repte és desenvolupar molècules davant les quals sigui difícil que els bacteris generin resistències”

Quan es parla de les resistències als antimicrobians, les grans institucions internacionals posen èmfasi en el concepte de One Health, és a dir, en la interrelació entre la salut humana, l’animal, la de les plantes i la del medi ambient. Com es connecten?
Quan es fan servir antibiòtics en animals de granja, ha de passar un període, que es diu de retirada o de supressió, perquè desapareguin de l’animal. Després, aquest animal pot anar a l’escorxador per transformar-se en un producte alimentari. Així doncs, a nivell alimentari és molt difícil que es transmetin residus antibiòtics. Però, si els animals tenen bacteris resistents, les persones que els cuiden poden adquirir aquests bacteris i disseminar-los. A més, al medi ambient hi poden arribar residus d’antibiòtics, perquè s’eliminen per l’orina. I no només en granges. També a les aigües residuals dels hospitals. Aquests residus, si no són ben tractats, i avui en dia les depuradores no estan precisament pensades per a això, poden arribar al mar o a la terra. Si arriben a la terra, en un lloc on es cultiva, els antibiòtics poden matar bacteris no resistents i fer que els resistents creixin més. Aquests bacteris resistents poden contaminar les plantes i arribar als humans. I no oblidem les mascotes! Recordo un cas d’una persona que sovint s’infectava per un bacteri, es curava i es tornava a infectar. El problema es va acabar quan el van tractar a ell, a tota la família… i al seu gos.

Aleshores, quines són les claus per contenir o minimitzar les resistències als antimicrobians?
Primer, utilitzar-los només quan s’han d’utilitzar. Avui és gairebé impossible anar a una farmàcia i que et venguin antibiòtics sense recepta, però els metges i els veterinaris han de pensar-s’ho molt bé a l’hora de fer aquestes receptes. Segon, crec que podem ser més llestos que els bacteris i, com comentava abans, fabricar molècules que ataquin dos llocs d’aquests microorganismes, o combinar molècules, per fer molt més difícil que es generin resistències. Si ho aconseguim, caldrà utilitzar-les correctament. Això és molt fàcil de dir, però quan ets metge o veterinari i tens davant un problema que no pot esperar a un diagnòstic que trigarà una setmana, necessites actuar. Per aquest motiu, una altra clau són els diagnòstics ràpids. Com els tests que es van crear per a la COVID-19.

Les i els representants polítics reunits el cap de setmana passat a l’Aràbia Saudita lamenten la falta global de recursos per investigar noves vacunes, diagnòstics i teràpies alternatives als antimicrobians per a animals.
Jo diria que les persones que es van reunir són les responsables que passi això i tenen la capacitat de revertir-ho.

Falten fons privats?
Sempre hi poden ajudar, però la principal font de finançament per a la investigació són els governs. I cal donar un nou impuls a les vacunes per a bacteris, perquè durant molt de temps ha estat més fàcil i barat fer servir antibiòtics. De fet, en producció animal, les empreses estan molt interessades en aquestes vacunes. I com més diners hi hagi, millor. Ho vam comprovar amb la COVID-19: els qui van tenir diners van desenvolupar la vacuna. A Espanya hi havia grups amb possibilitat de treure vacunes, però hi havia menys diners. Els diners ajuden a anar més ràpidament i a mantenir el personal. I això també és molt important. Necessitem científics joves, que puguin aportar idees noves. Molts deixen la ciència perquè volen una estabilitat. Més, en el cas de dones, per la maternitat.

Les resistències antimicrobianes tenen un impacte econòmic molt gran pels costos que suposen per al sistema sanitari. Segons un informe de, entre d’altres, l’Organització Mundial per a la Salut Animal (OMSA) i el Banc Mundial, publicat al setembre i centrat en l’ús d’antibiòtics, ens sortirà molt a compte invertir en nous antibiòtics i en tractaments adequats…
Una manera seria que els governs fessin el que van fer amb la COVID-19: garantir a les empreses o grups de recerca que els compraran les molècules antimicrobianes que desenvolupin. Hi ha d’haver una política més global per al desenvolupament de nous antibiòtics.

“Cal donar un nou impuls a les vacunes per a bacteris, perquè durant molt de temps ha estat més fàcil i barat fer servir antibiòtics”

Per a l’IRTA, també és una qüestió clau. En concret, un dels objectius científics del nou Pla estratègic 2024-2027 és garantir la salut i el benestar dels animals en l’escenari de reducció d’antibiòtics. Ets la coordinadora d’aquest objectiu.
Tenim diversos centres i programes i pretenem coordinar esforços i crear sinergies. Potser allò que s’està fent en genètica per millorar la resistència dels animals a les malalties es pot combinar amb la feina que es fa en sanitat animal, o en nutrició, on s’investiga com alimentar-los per millorar el seu sistema immune. Cada any ens reunim tots els que treballem en aquests àmbits. Saber què fan els altres t’obre la mirada.

Quin és el vostre repte principal?
Millorar la salut dels animals perquè no es posin malalts i puguin lluitar de manera natural contra les malalties.

Fa més de vint anys que treballes al CReSA, que forma part de l’IRTA. Ens pots resumir una mica el teu recorregut a la institució?
Quan vaig arribar al CReSA, venia de treballar gairebé set anys en bacteriologia de malalties humanes en tres centres dels Estats Units. Vaig tornar amb tres fills i em vaig posar a buscar, sense pensar en el sector de la sanitat animal, però al CReSA em van oferir l’oportunitat de fitxar com a investigadora postdoctoral. Vaig decidir que sí. Vam començar investigant les característiques d’un bacteri patogen concret i, a poc a poc, vam ampliar el focus cap a la microbiota del nas dels porcs i la seva interacció amb els bacteris patògens, per controlar millor les malalties respiratòries. Vaig començar amb un projecte i acompanyada d’un estudiant, i ara som un grup de més de deu persones i unim esforços des de diversos àmbits. Abans em passava el dia al laboratori i ara no tinc temps, perquè em dedico, sobretot, a la coordinació… I a la paperassa!

Com comentaves, t’has focalitzat molt en les malalties bacterianes respiratòries dels porcs. Com n’és d’important, aquest coneixement, per a un sector que és potentíssim a Catalunya i a Espanya? Com el transferiu i quines repercussions té?
Tenim la sort d’estar molt en contacte amb el sector ramader i amb les empreses. Els presentem resultats i els discutim junts. També, ens expliquen les seves necessitats i ens plantegem com orientar la investigació. I fem estudis conjuntament.

Algun projecte del qual et sentis especialment satisfeta?
Com explicava abans, al nas dels garrins hi ha bacteris, tant de bons com de dolents, que competeixen entre si. Recentment, a través d’estudis d’aquesta microbiota nasal, hem determinat un conjunt de bacteris del nas que es poden inocular als garrins per prevenir malalties respiratòries. La idea és seleccionar al laboratori unes soques que hem comprovat que són bones, beneficioses, i inocular-les als garrins per evitar que els bacteris dolents, patògens, puguin colonitzar el seu nas. En un futur, seria molt interessant de fer un probiòtic a la carta per a cada granja en funció de la composició de la microbiota nasal dels seus garrins.

Per acabar. Quin missatge o recomanació donaries a la ciutadania que et llegeixi respecte a les resistències antimicrobianes?
No prenguis antimicrobians si no has de prendre’ls. Esperem que, d’aquí a un temps, ja et donin les dosis justes per als dies que necessites i no te’n sobrin. Mentre això no passi, torna’ls a la farmàcia i recicla’ls als contenidors destinats a aquesta finalitat per no generar residus.