S’identifiquen tretze noves varietats locals d’olivera al Pallars Jussà

Presenten unes qualitats molt interessants des dels punts de vista del gust i dels beneficis per a la salut, i el seu material genètic s’incorporarà al Banc de germoplasma de varietats catalanes de l’olivera de l’IRTA

En els darrers anys ha crescut l’interès dels consumidors per l’oli produït localment i amb un relat, per la qual cosa les varietats locals d’olivera són una oportunitat per impulsar el conreu de l’olivera i l’oli d’oliva a la comarca

Investigadors de l’IRTA han identificat tretze noves varietats locals d’olivera al Pallars Jussà en una prospecció duta a terme a la comarca durant la campanya de producció de l’oli 2020-2021. L’estudi s’ha fet per encàrrec de l’Ajuntament de Tremp en col·laboració amb diverses entitats del territori, en el marc del programa «Al teu gust, aliments del Pallars», que té els objectius de promoure i valoritzar el conreu de l’olivera i l’oli d’oliva al Pallars Jussà aconseguint un oli de màxima qualitat i unes característiques diferenciadores, que preservi el patrimoni i la tradició. Les noves varietats s’incorporaran al Banc de germoplasma de varietats catalanes de l’olivera, un reservori del material genètic dels oliverars catalans gestionat per l’IRTA des del 1987.

En l’estudi, els investigadors de l’IRTA han descrit la forma de l’arbre, de la fulla, del fruit i del pinyol, així com les característiques moleculars (és a dir, el seu material genètic), elaiotècniques ―és a dir, les relacionades amb la producció de l’oli―, químiques i sensorials. Les noves varietats que s’han identificat «tenen, en general, una proporció molt alta d’àcid oleic i una gran quantitat de polifenols, que els confereixen un gust amarg i un picant prominents i equilibrats i rics aromàticament», unes qualitats que els fan «molt interessant des dels punts de vista organolèptic i de la salut», afirma Antònia Ninot, investigadora del programa de Fructicultura de l’IRTA.

Les tretze varietats identificades s’afegeixen a les quinze que van identificar-se en la primera prospecció que va fer-se a la comarca en la campanya de 2015-2016, de les quals onze no havien estat identificades fins llavors. Des del punt de vista qualitatiu, de la primera prospecció en destaca la varietat batejada amb el nom de Cua de cirera, amb unes característiques pròpies d’olis per a mercats d’alta gamma. Arran d’aquella prospecció va crear-se una plantació experimental amb les varietats identificades a Salàs de Tremp.

El banc d’ADN dels oliverars catalans

El material genètic de les noves varietats identificades s’incorporarà en forma de clons al Banc de germoplasma de varietats catalanes d’olivera, ubicat al centre de l’IRTA a Mas Bové (Constantí, Tarragona). Creat el 1987, fa la tasca de protecció i conservació de la diversitat genètica de l’oliverar català. Actualment, hi ha el material genètic de 65 varietats autòctones catalanes.

La diversitat biològica a Catalunya en olivera presenta, en general, una tendència desfavorable. Les principals causes d’aquesta erosió genètica són l’abandonament de l’activitat agrària ecològicament sostenible a causa de la poca rendibilitat de les explotacions i la intensificació de les pràctiques agràries, com l’adopció de poques varietats d’olivera en el sistema d’alta densitat per obtenir més productivitat i rendibilitat. Això representa un alt risc per a la biodiversitat i, des del punt de vista comercial, a la uniformització de l’oferta d’olis. La desaparició d’aquests recursos genètics no tan sols suposaria una pèrdua de valuós llegat de biodiversitat de les generacions anteriors sinó també la disminució de la reserva estratègica per al cultiu futur.

L’estudi de les varietats autòctones pot ser de gran interès en situacions de canvi climàtic, ja sigui per identificar gens de resistència a plagues emergents, ja sigui per identificar gens d’adaptació a condicions de sequera o d’altres variacions climàtiques, ja sigui per identificar compostos funcionals d’interès. L’activitat es basa a reunir en un banc de germoplasma les varietats identificades en el territori per ser avaluades i caracteritzades posteriorment.

L’oli d’oliva al Pallars Jussà

El cultiu de l’olivera al Pallars Jussà té una llarga tradició, i s’hi conreen extensament varietats autòctones i al·lòctones. Compta amb 733ha de conreu d’olivera i 652t d’oliva, segons les darreres dades oficials (2018). Es tracta d’un sector relativament petit on la majoria de productors són pagesos amb elaboració artesanal i venda directa i l’activitat no és la principal. La producció d’oli a Catalunya té comercialment una tendència a la producció d’olis bastant uniformes, s’estima que més del 85% de la producció catalana es basa en quatre varietats principals d’olivera (Arbequina, Morruda, Empeltre i Sevillenca); d’aquestes, la varietat Arbequina representa més del 50% de la superfície plantada d’olivera.

Un estudi sobre el sector de l’oli al Pallars Jussà elaborat per l’IRTA el 2016 va detectar com a punt fort el creixent interès per les noves plantacions i l’estudi de les varietats locals i, com a oportunitats, l’existència de varietats locals de gran potencial de qualitat i comercial i un interès creixent per les produccions agroalimentàries locals amb relat. La difusió d’aquest estudi i dels resultats de la prospecció feta en la campanya de l’oli 2015-2016, sumades a la motivació del sector oleícola pallarès i a la percepció del potencial de les varietats locals i el coneixement de l’existència de varietats autòctones pendents de catalogar i de ser estudiades, han generat un interès creixent per les varietats locals entre els olivicultors de la comarca.

El Pallars Jussà és considerada una comarca on el sector agrícola té un pes relativament important. Està al límit de les condicions climatològiques del conreu d’olivera, els hiverns hi són freds i, fora dels indrets d’alta muntanya, els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn, solament, els mesos de maig a octubre i la distribució de les precipitacions és irregular. Aquestes condicions extremes de temperatura fan que les varietats locals conreades a la comarca estiguin adaptades al fred, la qual cosa les fa molt interessants.