L’IRTA obté el permís per cultivar plantes de cànnabis amb fins d’investigació
Des del 2019, l’IRTA i el CRAG treballen en un projecte de recerca per a la millora genètica de plantes de cànnabis amb l’empresa estatunidenca Front Range Biosciences
L’objectiu del projecte és desenvolupar noves eines que permetran obtenir noves varietats de cànnabis adaptades a les necessitats de diverses indústries
La planta té moltes aplicacions d’interès, com l’extracció de molècules per a l’ús terapèutic, els biomaterials o els suplements alimentaris
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha atorgat a l’IRTA un permís per cultivar plantes de cànnabis per fer-hi recerca. Aquesta planta és un cultiu amb un gran interès i valor afegit per a diverses indústries, perquè els seus productes tenen moltes aplicacions: bioplàstics, materials de construcció, aliments i begudes amb un alt contingut de proteïna, suplements alimentaris, materials tèxtils, productes de papereria i biocombustibles, entre d’altres. Des del 2019, l’IRTA i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) desenvolupen eines per a la millora genètica de plantes de cànnabis en el marc d’un projecte amb l’empresa estatunidenca Front Range Biosciences (FRB).
Liderat per l’investigador Jason Argyris al CRAG, el projecte de recerca i desenvolupament amb FRB consisteix a aplicar la tecnologia dels marcadors moleculars per a la millora de les varietats, i s’executa en un hivernacle d’alta seguretat a les instal·lacions de l’IRTA i als laboratoris del CRAG. El projecte contempla fer assajos de camp, creuaments selectius i investigació genòmica aplicada a línies de germoplasma, que aprofita la plataforma de millora i les col·leccions protegides de FRB per obtenir plantes de cànnabis adaptades a diversos entorns productius.
Entre els objectius a llarg termini, s’espera obtenir noves varietats que expressin diversos perfils de cannabinoides demandats per la indústria farmacèutica i que des del punt de vista agronòmic siguin resistents a plagues i malalties. «El permís de l’AEMPS és un estímul molt positiu per continuar amb aquesta línia de treball, i ens permetrà executar a llarg termini el projecte amb FRB, que és molt ambiciós, amb totes les garanties de seguretat», afirma Amparo Monfort, cap del programa de Genòmica i biotecnologia de l’IRTA al CRAG.
“L’IRTA i el CRAG són centres de recerca de plantes de primer nivell mundial i estem molt satisfets amb el progrés que hem fet en el nostre programa de millora després de col·laborar l’últim any i mig. L’autorització atorgada per l’AEMPS és una fita important per a l’expansió de FRB a Europa “, destaca el Dr. Jonathan Vaught, director general de Front Range Biosciences, que afegeix: “El continu creixement de la indústria del cànnabis medicinal a tot Europa representa una gran oportunitat per a la comercialització de noves varietats de cànnabis i de llavors d’alt rendiment per a la producció eficient d’ingredients cannabinoides d’interès mèdic”.
Segons el director de Relacions internacionals de l’IRTA, Eliecer López, «és un bon exemple dels avantatges dels sistemes de col·laboració publicoprivada amb una empresa de biotecnologia de llavors en què es produiran innovacions varietals de les quals s’obtindran productes amb moltes aplicacions amb un alt valor afegit». Tot i ser un sector productiu amb interès com qualsevol altre, les restriccions d’un cultiu d’aquest tipus no han permès avançar en la seva recerca al mateix ritme que el d’altres tipus de plantes d’interès econòmic. Per tant, recalca López, «hi ha molt recorregut per desenvolupar les innovacions que necessita la indústria, i és la pròpia indústria qui ens les demana».
Malgrat això, en els darrers tres anys s’han registrat més de 200 varietats a l’Oficina Europea de Varietats Vegetals, un fet que «evidencia l’interès pel cultiu del cànnabis a mesura que s’avança en els aspectes legals i de regulació a tot el món», afirma Monfort.
L’IRTA es molt conscient de les potencialitats per obtenir noves varietats de cànnabis mitjançant l’ús d’eines genòmiques d’última generació amb què treballa amb altres espècies com el meló, els arbres fruiters o les hortalisses, i és per això que, segons López, «al nostre centre de recerca tenim totes les capacitats per donar resposta a les creixents necessitats del sector, combinant aquestes eines amb l’enginyeria de biosistemes, l’agronomia, el control integrat de plagues o la postcollita.
Un mercat emergent a Europa
La flor de la planta Cannabis sativa es coneix legalment com cànnabis, i es troba inclosa en la llista I de la Convenció Única de Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents. Com a tal, al nostre país la seva producció, fabricació, exportació, importació, distribució, comerç, ús i possessió ha de limitar-se a fins mèdics i científics.
El cultiu de la planta de cànnabis està emergint a Europa de manera especialment ràpida en els mercats agrícoles i industrials, i en la majoria dels països membres de la Unió Europea (UE) hi ha un mercat actiu de cànem, que és com es denomina a les plantes de cànnabis que son utilitzades per fins industrials com a fibra i llavors.
Molts països de la UE van aixecar les seves prohibicions sobre la producció de cànem als anys noranta, i van subvencionar la producció de lli i cànem per obtenir-ne fibra en virtut de la Política Agrària Comuna (PAC). Des d’aleshores, el sector ha crescut de forma exponencial. La producció es concentra a França, que fabrica el 50% del cànem a Europa, seguit dels Països Baixos, Lituània i Romania, que també són productors importants. La major part de la producció es comercialitza en forma de pèl·lets, llavors o fibres, i arreu del món s’observa un interès creixent pels extractes de molècules per a diferents usos terapèutics.
El cultiu de les plantes de cànnabis per obtenir-ne extractes amb un alt valor afegit és un exemple clar d’alternativa als sistemes agrícoles convencionals que, per les seves característiques, pot contribuir a mantenir la població rural al territori mitjançant un cultiu de bioeconomia circular que generi extractes i productes derivats amb un alt valor econòmic en un mercat normativitzat i completament legal. Així, pot ser un bon aliat per a la sostenibilitat social, ambiental i econòmica, que són els tres pilars de la PAC per assolir un sistema sostenible d’agricultura.