L’IRTA lidera una recerca internacional per fabricar una alternativa als antibiòtics basada en extractes rics en molècules amb activitat antimicrobiana

Sota el nom de Bac4RumA, el projecte provarà en animals l’ús d’extractes de bacteriocines, unes molècules que fabriquen els bacteris per defensar-se i competir en el seu medi natural

A la investigació hi participen professionals del Regne Unit, Turquia i Nigèria, país on s’administrarà el nou producte a remugants i peixos

És una solució de molt baix cost, especialment pensada per a territoris en vies de desenvolupament, i que després es podria exportar arreu del món

Convertir els bacteris en fàbriques d’uns productes anomenats bacteriocines que serveixen per eliminar altres bacteris causants d’infeccions. Aquest és el punt de mira de Bac4RumA, un ambiciós projecte internacional que lidera l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) des del laboratori de Producció de Remugants de Caldes de Montbui i des del grup d’Aqüicultura de la Ràpita.

Enfocat a trobar una alternativa als antibiòtics que sigui de baix cost i per a l’ús en animals, i que es pugui fabricar i utilitzar en països en vies de desenvolupament, el projecte es duu a terme amb professionals de la universitat Royal Holloway de Londres; de la universitat NOHU de Turquia, i de la universitat d’Ilorin, a Nigèria. El producte resultant es provarà en granges de remugants i piscifactories d’aquest darrer país.

Tot plegat compta amb un finançament d’un milió d’euros procedent de fons poc habituals a casa nostra: els d’una fundació del govern canadenc que inverteix en recerca d’alta qualitat per als països d’ingressos baixos o mitjans, i els del govern britànic.

Vaques, ovelles, cabres i tilàpia

La resistència dels bacteris enfront dels antibiòtics, fruit d’un sobreús d’aquests medicaments al llarg de molts anys, és un problema per a la salut global, que inclou la salut humana i animal.

“Des del programa de Producció de Remugants de l’IRTA ja fa temps que treballem per desenvolupar molècules que ens permetin tractar animals que tenen infeccions bacterianes per tal de minimitzar l’ús dels antibiòtics, i ara, en el marc d’aquest projecte, volem desenvolupar una nova generació d’antimicrobians de baix cost produint extractes rics en bacteriocines”, explica Anna Arís Giralt, investigadora d’aquest programa i coordinadora de Bac4RumA. “A més, intentem oferir una única solució per a dues problemàtiques: les infeccions que afecten els remugants i també les que afecten els peixos, i per això al projecte també hi participen els investigadors Sílvia Torrecillas, Enric Gisbert i Dolors Furones del programa d’Aqüicultura de l’IRTA”, afegeix Arís.

En concret, el producte resultant de les investigacions a l’IRTA es provarà en vaques, ovelles i cabres, que sovint pateixen mastitis, és a dir, infeccions de la glàndula mamària que suposen pèrdues econòmiques importants per a la indústria lletera. També es provarà el seu efecte en piscifactories productores de tilàpia, on els brots causats per malalties bacterianes suposen elevats costos econòmics. Tot plegat es durà a terme en desenes de granges de Nigèria, on s’avaluarà tant l’efectivitat com els costos totals de l’aplicació dels extractes de bacteriocines.

Bacteriocines: un recurs natural que es vol potenciar

Les bacteriocines són uns pèptids, és a dir, cadenes d’aminoàcids, que molts bacteris fabriquen de manera natural per defensar-se d’altres microorganismes o competir amb ells. Un dels grups de bacteris que produeixen aquest tipus de pèptids són els de l’àcid làctic, usats per a la producció de derivats lactis. L’equip de l’IRTA treballarà amb un d’ells, anomenat Lactococcus lactis, per combatre dos bacteris que causen infeccions en animals i també en humans: Staphylococcus aureus i Streptococcus agalactiae.

Elena Garcia Fruitós, investigadora del programa de Remugants de l’IRTA, que conjuntament amb Anna Arís lidera els treballs al laboratori, ho detalla així: “Farem enginyeria de Lactococcus lactis. Hi introduirem fragments d’ADN per tal de desenvolupar soques de Lactococcus lactis altament productores de bacteriocines. Així, aquestes soques, a més de produir les bacteriocines que ja fabriquen naturalment, en sintetitzaran més i de la manera que a nosaltres ens interessa. Per a fer-ho usarem una tecnologia totalment innovadora; fabricarem les bacteriocines com a concatàmers, és a dir, unint diferents molècules de forma encadenada, cosa que ens permetrà produir-les amb més eficiència i obtenint una molècula final amb més potencial”.

Per aconseguir els extractes rics en bacteriocines i lliures d’altres parts del bacteri que les produeix, cal fer diversos passos. L’objectiu de Bac4RumA és que siguin pocs passos per tal d’abaratir els costos al màxim. En aquest sentit, l’IRTA provarà dues opcions: induir els bacteris a secretar les bacteriocines, que a priori seria l’opció més econòmica, o bé trencar els bacteris i extreure-les de dins seu.

Un cop obtinguts els extractes, s’administraran als remugants a través d’una infusió a la glàndula mamària i, en cas de les tilàpies, inclosos en el seu aliment. A més, l’equip que treballa des de Turquia avaluarà si aquest producte estimula la immunitat de vaques lleteres gestants i si després això té un impacte beneficiós en els vedells a través del consum del calostre.

Producció in situ en països en vies de desenvolupament

El projecte finalitzarà el desembre del 2026. A mesura que vagi avançant, estudiants de doctorat de Nigèria viatjaran a Catalunya per aprendre a fabricar els extractes rics en bacteriocines a l’IRTA i així assegurar la transferència de coneixement en aquest país africà.

Mentrestant, es contactarà amb empreses locals de Nigèria interessades en aquesta tecnologia. Així mateix, si el producte és efectiu també podrà ser usat en països amb ingressos alts, però en aquest cas amb una patent prèvia. “Si Bac4RumA té els resultats que esperem, serà un pas endavant que ens beneficiarà a tots”, conclou Arís.