L’IRTA conclou que el prototip de parc grupal fet a partir de gàbies de conills empitjora la productivitat i augmenta la mortalitat
El projecte PARCCUN s’ha dut a terme el darrer any i mig per avaluar l’ús de nous sistemes de cria i engreix per a aquests animals
La Unió Europea té previstos canvis que responen a les inquietuds socials i que poden suposar la supressió de les gàbies d’aquí a tres anys
És la mateixa conclusió a què han arribat altres grups de recerca que ho investigaven en paral·lel: la proposta de transformar les gàbies de filferro per a la producció de conill de carn en parcs en grup, amb una base alternativa al filferro i sense sostre, no ha tingut resultats positius. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ho ha estudiat l’últim any i mig, en col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en el marc del projecte demostratiu PARCCUN: Cria i reproducció en parcs com a alternativa a l’ús de gàbies en producció de conill de carn. Caldrà, doncs, buscar solucions alternatives, perquè tot apunta que la Unió Europea establirà la supressió de les gàbies de cara a l’any 2027, d’acord amb les inquietuds de la ciutadania pel que fa al benestar animal.
“L’objectiu del nostre projecte ha estat dissenyar un sistema de parcs alternatiu basat en un terra de làmines de plàstic, sense sostre i d’allotjament en grup, i avaluar si podia millorar el benestar i la productivitat, però els resultats mostren que no és així: afecta negativament la productivitat i l’estat sanitari de les femelles, alhora que n’augmenta l’agressivitat. També creix la mortalitat de les cries durant la lactància”, detalla Mariam Pascual, del Programa de Genètica i Millora Animal de l’IRTA i responsable del projecte.
Igualment, el sistema que testava PARCCUN ha suposat un empitjorament de les condicions higièniques del terra dels allotjaments. “De fet, la mortalitat ha augmentat no tan sols a causa de l’agressivitat de les femelles, sinó també per una major dificultat per netejar el terra de plàstic respecte al de filferro”, afegeix Pascual.
Grups de femelles allotjades en parcs
Al projecte PARCCUN, desenvolupat a les granges de l’IRTA, es plantejava la hipòtesi que, amb més socialització, les femelles podrien expressar millor els seus instints naturals. A més, el prototip de parc dissenyat a l’IRTA estava pensat per introduir-se ràpidament a les granges i amb un impacte econòmic possiblement baix.
Amb aquests objectius, es van modificar gàbies comercials per assimilar-les a parcs de cria en grup. En concret, se n’hi va treure el sostre, es van apujar les parets exteriors i es va cobrir la major part del terra amb un plàstic amb ranures. A més, es van tallar les parets que comuniquen els compartiments i s’hi va habilitar una porta de comunicació que estava sempre oberta, excepte la setmana abans i la setmana després del part. Aquests parcs també es podien transformar per allotjar animals d’engreix i no només femelles reproductores i les seves cries.
“Els resultats, però, han estat negatius, i aporten més evidència de la impossibilitat de fer aquesta reproducció en grup. Paral·lelament, tenim previst participar en nous projectes amb altres entitats científiques per intentar reduir els efectes negatius dels parcs en els animals en creixement”, conclou la investigadora de l’IRTA.
Per a més informació sobre el projecte, consulteu aquest enllaç de RuralCat.
Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
