Els fangs de les depuradores demostren ser una alternativa sostenible i viable per a la fertilització dels cultius herbacis
A Catalunya es generen 120.000 tones l’any de fangs provinents de les depuradores urbanes. Gairebé la meitat d’aquesta matèria s’empra per a la fertilització de cultius.
Un projecte de l’IRTA ha estudiat l’impacte en la productivitat i en la qualitat de la producció dels cultius en sòls fertilitzats amb fangs i ha determinat que aquest model és una alternativa eficient en comparació amb la fertilització clàssica amb minerals.
El projecte Demo Fangs ha comptat amb dades recavades durant més de 25 anys en un assaig experimental dut a terme a les instal·lacions de l’IRTA a Girona.
El projecte Demo Fangs analitza la viabilitat de l’ús del fangs de depuració d’aigües residuals urbanes (fangs EDAR) per fertilitzar els camps de cultiu. En concret, l’estudi s’ha realitzat en conreus d’hivern com l’ordi i els resultats apunten a que la producció i la qualitat es mantenen en comparació amb la fertilització mineral habitual.
A Catalunya, cada any es generen 120.000 tones de matèria seca provinents de les depuradores d’aigües residuals urbanes i gairebé la meitat d’aquests fangs tenen per destí l’aplicació directa per la fertilització de cultius, principalment en conreus de cereals d’hivern com l’ordi. Aquesta és una manera de donar una segona vida a la matèria, afavorint alhora l’economia circular i la sostenibilitat dels camps. Ara bé, la utilització d’aquests fangs (també anomenats “biosòlids”) en l’activitat agrària està regulada per diferents normatives des de fa dècades.
Per estudiar el grau de compliment amb aquesta normativa i també per comparar la productivitat agrícola dels cereals d’hivern fertilitzats en fangs d’EDAR amb altres formes de fertilització, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va posar en marxa l’any 2022 el projecte demostratiu Demo Fangs, liderat per l’investigador Francesc Camps Sague.
El projecte partia d’una base molt sòlida, ja que ha pogut comptar amb les dades recollides durant vint-i-vuit anys en un assaig experimental realitzat a l’IRTA Mas Badia, a La Tallada d’Empordà (Baix Empordà, Girona).
Gràcies a aquestes dades i a les investigacions dutes a terme per l’equip liderat per Camps, els investigadors han pogut concloure que el nivell i els paràmetres de qualitat agronòmica de la producció no presenten diferències significatives entre les dues estratègies de fertilització: mineral o amb fangs d’EDAR.
D’altra banda, el projecte també ha demostrat que la concentració de metalls al sòl i la seva aportació en la fertilització anual ha complert els límits reglamentaris vigents en cada moment.
Això però, aquest tipus de fertilització augmenta el contingut de matèria orgànica del sòl, els nivells de nitrogen total i el fòsfor, respecte a la fertilització mineral. Aquest darrer punt és especialment sensible ja que un excés de fòsfor en el sòl pot resultar perjudicial per al cultiu i, per tant, els investigadors assenyalen que cal delimitar molt bé quin ha de ser el límit en el contingut de fòsfor al sòl a partir del qual cal canviar la freqüència de fertilització amb fangs per evitar que el contingut de fòsfor al sòl s’incrementi.
Amb tot, queda demostrada la viabilitat de la fertilització amb fangs com una alternativa eficaç a la fertilització mineral.
Tot i que aquest projecte s’ha centrat en analitzar l’impacte d’aquest tipus de fertilització en cultius d’hivern, l’ivestigador Francesc Camps recorda que altres projectes han portat a terme assajos similars en cultius herbacis d’estiu com el blat de moro presentant resultats semblants i provant, per tant, l’eficàcia de la fertilització amb fangs d’EDAR.
En tant que projecte demostratiu, una segona finalitat de Demo Fangs és oferir propostes per a la millora de la gestió de la fertilització amb fangs pel sector productor. Per això, el projecte ha realitzat diverses sessions de transferència de coneixements amb el sector i publicarà una guia pràctica destinada a agricultors per a la fertilització dels cereals d’hivern amb biosòlids.
Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
