Afecten les interaccions entre companys de corral el resultat productiu en porcs?

A l’IRTA s’estan desenvolupant models que permetin predir la variabilitat individual en funció de la valor de el grup

La relació entre el benestar animal i l’eficiència alimentària, així com les interaccions entre els individus d’un grup sobre les produccions, és el que els investigadors de l’IRTA dels programes de Benestar animal i de Genètica i millora animal han tractat d’investigar en el projecte europeu Feed-a-Gene. En aquest, s’han desenvolupat models que permeten tenir en compte de manera implícita aquestes interaccions i predir la informació individual a partir de registres a nivell de grup (per exemple, a partir de la mitjana de consum de tot el corral). Així mateix, han estudiat el valor que les dades de el grup poden aportar a un programa de selecció genètica en porcs per substituir el control individual i així estalviar costos.

Feed-a-Gene és un projecte europeu que ha treballat en adaptar els diferents components dels sistemes de producció en monogàstrics per millorar l’eficiència general i reduir l’impacte ambiental. Per això ha desenvolupat nous recursos i tecnologies alimentàries, identificat i seleccionat animals que s’adapten millor a les condicions fluctuants i desenvolupat tècniques d’alimentació que optimitzen el potencial dels aliments i els seus resultats en l’animal. El projecte ha abordat l’eficiència alimentària des d’una perspectiva multidisciplinària: nutrició, genètica, fisiologia, modelat matemàtic, enginyeria, economia i sociologia.

Un aspecte del projecte ha estat l’estudi de diferents indicadors i mesures del comportament en porcs per explorar com aquests es vinculen amb l’eficiència alimentària. Com a indicadors de comportament s’han emprat, d’una banda, observacions directes del comportament relacional entre porcs (jerarquies, baralles, lesions, etc.), utilitzant analítiques de xarxes socials. De l’altra, la informació generada pels menjadores electrònics (velocitat amb què els animals mengen a cada visita, freqüència amb què s’acosten a la menjadora, temps entre dues visites consecutives, etc.). Els dos grups de caràcters de comportament presenten una associació limitada amb l’eficiència, però, en qualsevol cas, el paper que suposen les interaccions entre els animals que comparteixen corral és molt important.

L’ús de models genètics d’interacció social és rellevant, i s’han proposat extensions dels mateixos per millorar la seva capacitat predictiva. «Aquests models», explica Juan Pablo Sánchez, investigador de l’IRTA, «suposen que part dels gens implicats en el control d’un determinat caràcter no estaran en el propi individu que el mostra o sobre el qual es mesura el caràcter, com per exemple el creixement, sinó en els seus companys de corral. Són gens implicats en caràcters del comportament que, per exemple, fan a un animal més o menys agressiu sobre els seus companys, amb conseqüències en el seu creixement».

La consideració estadística d’aquests models és complexa, ja que la informació disponible per distingir l’efecte dels gens que influeixen sobre els caràcters d’interès (per exemple, el creixement), i aquells que exerceixen efecte sobre els companys és limitada. Un dels desenvolupaments assolits en el projecte Feed-a-Gene ha estat un model alternatiu de les interaccions entre els animals de corral entre cada parell d’animals. Per exemple, assenyala Sánchez, «dos animals que tendeixen a anar a la menjadora a la mateixa hora és d’esperar que interactuïn més entre ells, que altres dos que mengen a hores diferents». Aquesta consideració diferencial de les parelles d’animals que hi ha a cada corral «permet millorar les capacitats predictives dels models que consideren les interaccions socials en les avaluacions genètiques», segons Sánchez.

De manera paral·lela a l’estudi dels caràcters de comportament també s’han explorat indicadors fisiològics del benestar i de l’estrès (nivell de cortisol, limfòcits i neutròfils), encara que els resultats no indiquen una associació clara entre aquests indicadors i el nivell d’eficiència.

El valor de el grup enfront de el de l’individu en la selecció

Una altra de les línies d’investigació dutes a terme per l’IRTA en el projecte Feed-a-Gene ha estat estudiar el valor que les dades del grup poden aportar a un programa de selecció genètica en porcs per substituir el control individual del consum.

A l’IRTA s’estan desenvolupant models que permetin generar prediccions individuals del valor genètic (i també del valor fenotípic) per a caràcters que no s’han mesurat de forma individual, sinó que es mesuren com la mitjana del corral, com el consum. Segons explica Sánchez, «amb aquest model hem vist que la predicció del consum individual és igual de bona tant si es consideren el 100% de les dades individuals disponibles com a tal, o si la meitat d’aquestes dades es tracten com mitjanes de grup». És a dir, es podria esperar la mateixa resposta a la selecció per millorar l’eficiència tant si fem servir el 100% de les dades recollides de forma individual, com si la meitat es recullen de forma individual i l’altra meitat es registren com mitjanes de corral. «Aquest canvi en l’estructura de recollida d’informació dins d’un programa de selecció per eficiència suposaria una important reducció en els costos de la mateixa», afegeix l’investigador de l’IRTA.

Sobre el projecte Feed-a-Gene

Feed-a-Gene és un projecte europeu que s’ha dut a terme durant 4 anys i que ha finalitzat al març d’aquest any, l’objectiu ha consistit en adaptar millor els diferents components dels sistemes de producció ramadera monogástrica (és a dir, porcs , aus i conills) per millorar l’eficiència general i reduir l’impacte ambiental.

Això ha implicat als seus participants, 23 centres de recerca, de transferència i empreses, el desenvolupament de recursos i tecnologies d’alimentació noves i alternatives, la identificació i selecció d’animals robustos que s’adaptin millor a les condicions fluctuants, i el desenvolupament de tècniques d’alimentació que permetin optimitzar el potencial de l’alimentació i de l’animal.

Per a més informació sobre el projecte (en anglès): www.feed-a-gene.eu