En l'agricultura actual, tenir la formació i la informació més actualitzada és clau, i en aquest sentit el sector professional dels cultius extensius d'hivern té una cita de referència anual amb l'IRTA: la jornada RECOMEX, dedicada a les recomanacions i últimes tendències del sector. Un any més, i gràcies a la col·laboració de diferents organismes, hem pogut celebrar de nou aquesta cita, que ha tingut lloc el 5 de setembre al Casal de Calaf (a l'Anoia).
En aquest espai més de 220 tècnics, productors i investigadors especialitzats en aquests cultius han tractat durant el matí alguns dels reptes més importants per als cultius extensius d'hivern, així com les novetats i innovacions del mercat. El dia s'ha estructurat en dos blocs, amb ponències presentades principalment per especialistes del programa Cultius extensius sostenibles de l'IRTA, així com experts de CUPASA, la Universitat de Lleida (UdL) o el Departament d'Agricultura.
La jornada va estar moderada pels membres del programa Joan Serra i Maria Boix, que van introduir la situació del sector destacant el rècord de temperatures que hem patit i la variabilitat de la pluviometria. Una realitat marcada pel canvi climàtic que els productors ja pateixen, i davant de la qual miren de preparar-se i adaptar-se. En aquest sentit, es va destacar tant l'avaluació de rendibilitat de les diferents varietats amb assajos com la valorització de cultius alternatius i subproductes. Per anar directament al detall, podeu consultar totes les presentacions i la documentació tècnica al portal extensius.cat.
Un cop entrats en matèria, el control de plagues i malalties va ser un dels camps destacats del dia, davant de la necessitat del sector d'aconseguir un control fitosanitari tan efectiu com eficient a nivell mediambiental. En relació al tema, Josep Anton Betbesé va tractar els resultats de diversos fitosanitaris en el control antifúngic de l'Helmintosporiosi en ordi. És una de les actuacions previstes dins del projecte ADAPTEX. Seguidament, Roser Sayeras, de l'IRTA, va presentar resultats sobre els efectes del retard de la data de sembra en colza.
D'altra banda, Teresa Font va presentar, després de la seva primera campanya, el cultiu del coriandre (una planta aromàtica molt valorada en la gastronomia asiàtica) com a complementària per a l'obtenció de gra per a olis vegetals, en el marc del grup operatiu Coriancoop. Va comparar els resultats del seu rendiment amb l'ordi, el blat tou i el pèsol proteaginós, guanyant a tots ells com a cultiu atraient d'espècies pol·linitzadores com abelles i papallones. Tot i el seu rendiment en producció sensiblement més baix, va quedar clar com podría tenir potencial en un futur proper.
Un altre punt interessant va ser la rendibilitat de les espècies millorants, que el mateix Betbesé, juntament amb Maria Boix, van analitzar. El cultiu de les anomenades "espècies millorants" inclou varietats valorades no tan pel seu rendiment econòmic si no pel benefici que aporten a la terra, com per exemple l'aportació de nutrients al sòl o l'atracció d'una biodiversitat més gran de pol·linitzadors. En aquesta àrea destaca sobretot la mostassa blanca, seguida de la colza, el moreu o el fenigrec. Les lleguminoses, d'altra banda, milloren molt la fertilitat del sòl, aportant nitrogen per als següents cultius, i la veça comuna i el fenigrec donen molta biomassa. Aquest tipus de cultius poden ser candidats pels anomenats "ecorègims" i rebre diferents subvencions pel part del Departament d'Agricultura.
El segon bloc es va centrar en conèixer algunes experiències en tecnologies digitals innovadores que s'estan fent servir en agricultura. Va estar moderat per Josep Anton Betbesé i Teresa Font, del programa de Cultius extensius sostenibles de l'IRTA.
Un exemple va ser la presentació del potencial d'aplicació de fitosanitaris amb drons, que va anar a càrrec de David Ledesma i Lluís Vila, representats de l'empresa SAIGA. Els drons, amb sensors multiespectrals, poden realitzar anàlisis de terreny amb una precisió de centímetres, més que els satèl·lits, fet que els permet, per exemple, detectar abans les plagues i aplicar la quantitat justa de fitosanitaris només on cal. D'aquesta forma, poden resultar més eficients i estalviar recursos, a l'hora que poden accedir a zones de difícil trànsit per a persones. Tot i que als Estats Units i a la Xina la seva adopció està molt estesa, a Europa encara l'adopció és molt baixa, i ha de sortejar moltes regulacions. Unes regulacions que, això si, poden evitar riscos com el de la fitotoxicitat, doncs els dipòsits relativament petits dels drons tenen una altra concentració de productes químics. Tot plegat, el futur d'aquest sector passa també per l'adopció de la IA en l'anàlisi dels camps i per una millora de la tecnologia que porti cap a una agricultura cada cop més precisa.
Seguidament, Joan Fañé i Guillem Sió, tècnics de l'IRTA, van parlar sobre el desherbatge mecànic de precisió. Introduint com per motius ambientals o empresarials els agricultors cada cop tenen menys varietat d'herbicides per escollir (però els mateixos problemes de males herbes) les mesures mecàniques s'han de tenir en compte com a complements de les eines químiques. Per exemple, fent ús de binadores de precisió, màquines preparades per a les tasques de desherbatge.
Des de CUPASA es van presentar també diverses experiències de digitalització en cultius extensius d'hivern. Com a exemple, l'ús d'imatges de satèl·lit per personalitzar el maneig i la fertilització de les diferents zones d'un cultiu, o per fer un anàlisi del nitrogen mineral disponible al sòl.
A més, gràcies a Jordi Llorens, de la UdL, vam poder aprendre més sobre l'ús dels sistemes de georeferenciació en cultius extensius. Amb Francesc Domingo, de l'IRTA, sobre eines per zonificar parceles. I amb Jose Montull, de la UdL, sobre l'aplicació variable de fitosanitaris en desherbatge.
Molts dels resultats que s'han presentat a RECOMEX 2025 formen part d'aquests projectes, grups operatius i activitats demostratives:
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
