Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), han realitzat un estudi de la vacunació durant 3 anys de ramats de cabres en explotacions amb una alta prevalença de tuberculosi. Segons la investigadora de l’IRTA-CReSA, Claudia Arrieta-Villegas, «els resultats mostren que la vacunació sistemàtica de la reposició i l’eliminació dels positius no vacunats, contribueix a reduir-ne la prevalença».
La tuberculosi és una malaltia que té com a hostes tant als humans com a diferents espècies animals domèstiques i salvatges. En aquest context, els ramats de cabres infectats poden actuar com a fonts de la malaltia. En la producció caprina, la tuberculosi té importants repercussions econòmiques degudes a les pèrdues en la producció de llet, a les restriccions comercials i als costos derivats del despoblament dels ramats infectats.
L’estudi ha avaluat l’eficàcia de la vacunació durant tres anys amb BCG (Mycobacterium bovis Bacil Calmette-Guérin) front la tuberculosi, en cinc granges de cabres arreu de Catalunya, i ha tractat d’identificar els factors de risc que poden influir en la eficàcia de un programa de vacunació per al control de la tuberculosi en cabres.
A l’inici, totes les cabres van ser testades mitjançant la intradermotuberculinització (IDTB) i amb la prova de l’Interferó gamma (IFN-g), amb dos antígens: tuberculines i antígens, per tal de diferenciar els animals infectats dels vacunats. Totes les cabres adultes negatives als tres tests van ser vacunades amb BCG, i tots els cabrits per a la reposició que van entrar en els ramats durant l’estudi es van vacunar sistemàticament entre el primer i el segon mes de vida. Totes les cabres es van testar als 6, 12, 24 i 36 mesos d’estudi amb IFN-g.
La prevalença inicial en les granges va variar entre el 33,8% i el 63,1%. Durant els tres anys d’estudi, la prevalença va evolucionar de manera diferent en les granges, però al final de l’estudi, en quatre de cinc granges es van observar reduccions variables en el percentatge inicial de prevalença (93,5%, 28,5%, 23,2% i 14,3%), i una reducció global en la incidència de la tuberculosi en els animals vacunats d’un 50% respecte als valors inicials. Tanmateix, en les cabres vacunades en edat adulta, la incidència va ser més elevada durant el primer any d’exposició després de la vacunació amb BCG, observant-se un risc significatiu d’infecció en aquest lot respecte als animals vacunats als 1-2 mesos de vida. Després del primer any d’exposició no es van veure diferències significatives en la incidència entre els lots d’animals vacunats, el que suggereix que la protecció front la tuberculosi conferida per la BCG disminueix després d’un any.
En quan als factors que potencialment influencien la incidència de la tuberculosi en els animals vacunats, s’ha vist que el numero d’animals no vacunats positius que es mantenen en el ramat i el numero de cabres vacunades en edat adulta i que s’han infectat, són factors de risc d’infecció significatius. Per tant, la pràctica de descartar els animals no vacunats de forma progressiva del ramat contribuiria a la disminució del risc d’infecció per als animals vacunats. A més a més, la vacunació d’animals adults semblaria ser poc eficaç, ja que és probable que aquests animals hagin estat infectats prèviament a la vacunació però que tinguin esgotada la resposta immunitària, i no ser detectats com a infectats mitjançant les tècniques de diagnòstic immunitari habituals (IDTB, IFN-g). També seria possible que el contacte amb altres micobacteris no patògens, prèviament a la vacunació, hagi reduït la eficàcia de la BCG i que, al infectar-se, no controlin la infecció, podent propagar-la en el ramat.
Els resultats apunten a què la vacunació sistemàtica amb BCG dels cabrits per a la reposició contribueix a la reducció progressiva de la transmissió de la tuberculosi i, per tant, a una reducció gradual de la prevalença de la malaltia en el ramat, tot i que l’eficàcia de la vacuna sembla disminuir un any després de la vacunació. A més de la vacunació, altres mesures de maneig, com ara descartar els animals positius del ramat, són altament recomanables. En aquest context, aquests resultats proporcionen dades encoratjadores per a avaluar el cost-benefici d’un programa de vacunació contra la tuberculosi a llarg termini que permeti el control de la malaltia en els ramats de cabres.
Article de referència:
Arrieta-Villegas, C., Allepuz, A., Grasa, M., Martín, M., Cervera, Z., Mercader, I., ... & de Val, B. P. (2020). Long-term efficacy of BCG vaccination in goat herds with a high prevalence of tuberculosis. Scientific Reports, 10(1), 1-12.
