El 26 d'octubre passat més de 40 assistents -presencials i online- es van donar cita a l'esdeveniment “Reduint l'ús i l'impacte dels pesticides a la vinya i l'oliverar mediterranis” per conèixer de primera mà els avenços que han realitzat els socis espanyols en el marc del projecte NOVATERRA.
L'esdeveniment, que va tenir lloc a la seu de Santiago de Compostel·la de FEUGA, va ser inaugurat per Nuria Rodríguez, directora d'innovació i programes europeus d'aquesta institució. Durant la seva intervenció, va posar en valor l'aposta del sector vitivinícola per la R+D+i, posant el focus en la importància que tenen iniciatives estratègiques com ara NOVATERRA.
A continuació, Felicidad de Herralde, investigadora de l'IRTA i coordinadora de NOVATERRA, va fer una introducció a aquest projecte que, des de finals de 2020, treballa per reduir significativament l'ús i l'impacte negatiu dels pesticides a la vinya i l'oliverar mediterrani. Tot plegat, per mitjà del doble enfocament que inclou activitats de recerca i innovació tecnològica.
En representació de la Universitat de Burgos (UBU), Andrea Martín, estudiant predoctoral, va participar per donar a conèixer els assaigs que estan duent a terme a la DO Ribera de Duero per a l'optimització de la fertilització amb menys ús de nitrogen, l'ús de cobertes vegetals i marges florals per millorar el control biològic de les principals plagues que afecten la vinya i l'olivera i la recerca de la millor combinació de tots dos maneigs (fertilització més coberta).
La reducció de fertilització nitrogenada s'està duent a terme mitjançant l'aplicació de la tecnologia OptinyteTM per estabilitzar la pèrdua de nitrogen i que ha desenvolupat CORTEVA, també soci del projecte NOVATERRA.
Emilio Rodríguez Canas, director enològic i d'R+D de Cellers Terras Gauda, també va intervenir per donar a conèixer els assajos que s'estan desenvolupant al celler amb productes de biocontrol per fer front a malalties, especialment el míldiu per ser de les que tenen més incidència a la zona de Rías Baixas. Així mateix, va comentar les proves per comparar l'ús de cobertes vegetals i florals per tal de millorar el control de plagan a la vinya. Com a resultat més rellevant fins ara, encara que encara molt preliminar, Emilio Canas va comentar que “hem vist que és possible reduir la fertilització amb nitrogen fins a un 30% sense que afecti negativament la quantitat i qualitat de la collita quan el nitrogen s'estabilitza amb OptinyteTM”.
En representació de la Universitat Politècnica de Catalunya va intervenir Francisco García, integrant de la Unitat de Mecanització Agrària (UPC), que va comentar la importància de la caracterització de la vinya per poder regular les dosis de fitosanitaris necessàries.
Així, basant-se en la tecnologia Dosaviña® que permet determinar el volum òptim d'aplicació en tractaments fitosanitaris a la vinya, NOVATERRA ha aconseguit fer un pas més i automatitzar el procés de mesura de la vegetació, que fins ara es feia de manera manual. Això suposa un gran avenç per al viticultor ja que és una tasca tediosa i que requereix de molt de temps.
"Aconseguim mapes de vegetació molt més precisos, gràcies a la combinació de les imatges del satèl·lit i la informació fotogràfica que obtenim per mitjà de la instal·lació d'una càmera el tractor i que proporciona dades de l'alçada i l'amplada de la vinya", segons va comentar Francisco . Amb aquesta caracterització de la vinya, es facilita informació molt precisa de la parcel·la a la maquinària aplicable de fitosanitaris, que regula la quantitat de producte que s'aplica a cada zona del cultiu.
En el marc de NOVATERRA, la UPC també continua avançant en la implantació d'un sistema d'aplicació variable en viticultura de muntanya que desenvolupa amb la col·laboració del celler portuguès Sogrape Vinhos.
Finalment, Zein Kallas director científic del Centre de Recerca a Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), va posar de manifest la importància de traslladar totes aquestes innovacions i avenços al consumidor. En aquest sentit, el CREDA ha realitzat, en el marc del projecte NOVATERRA, una enquesta a més de 5.000 consumidors de França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya, per detectar si el compromís dels cellers per la reducció de pesticides és important per el consumidor i si pot ser un factor determinant a la decisió de compra.
En primer lloc, es va analitzar quant està disposat a pagar el consumidor davant de diferents escenaris de compra i diferents tipus de vi, afegint dos factors addicionals: la reducció de pesticides amb certificació vs. sense certificació.
Entre els principals resultats obtinguts, el públic general percep que lús de fitosanitaris és massa alt. La majoria dels enquestats consumeixen vins convencionals (davant de vins ecològics, biodinàmics i altres categories) i perceben el preu, el gust i el coneixement previ com els atributs més rellevants en la decisió de compra.
Especialment interessant ha estat lestudi de la predisposició del consumidor a pagar més si la reducció de fitosanitaris emprada en la producció dun vi està o no certificada. CREDA ha arribat a la conclusió que a Espanya per cada 1% de reducció de pesticida sense certificació, el consumidor està disposat a pagar un 0,70% més sobre el preu de mercat d'un vi concret. Aquesta dada augmenta fins a un 1,35%, si la reducció de pesticida està certificada per la Comissió Europea o altres organismes.
En definitiva, l'enquesta realitzada en el marc de NOVATERRA posa de manifest que els resultats varien en funció del país i el talp de certificació, encara que sí que hi ha un mercat potencial per al vi convencional diferenciat en termes d'ús de pesticides a la vinya.
A finals de l'any 2020 arrencava el projecte NOVATERRA, una iniciativa de recerca i innovació que pretén desenvolupar noves estratègies sostenibles i integrades, que siguin viables tècnicament i econòmicament per a diferents sistemes de cultiu, per tal d'eliminar o reduir significativament l'ús i l'impacte negatiu dels pesticides més perjudicials. Per això, el projecte compta amb un pressupost de més de 5,5 milions d'euros i ha rebut una ajuda de més de 4,8 milions d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa Horizon 2020.
El consorci de NOVATERRA està liderat per l'IRTA, que treballarà fins al 2024 de la mà de 22 entitats més procedents de 6 països europeus: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia i Bèlgica.
