Des d’avui i fins divendres, dos centenars d’experts en genòmica procedents d’arreu del planeta ens reunim a Sant Feliu de Guíxols (Girona) per treballar conjuntament a favor de la resiliència de la producció de plantes rosàcies davant els grans desafiaments globals, com el canvi climàtic o les noves plagues i malalties emergents. És en el marc de la dotzena edició del congrés Rosaceae, organitzat en aquesta ocasió per professionals de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries) i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG).

Les rosàcies són una gran família de plantes que inclouen des de les ornamentals, com els rosers, fins a les de fruites comestibles, com les pomeres, els presseguers o les maduixeres, passant per plantes silvestres com el ginestell. Moltes d’elles comparteixen característiques genètiques, de manera que els avenços que es fan en un punt de planeta per a una espècie concreta poden aplicar-se a altres espècies d'altres indrets del món.

Revolució digital i genòmica

El propòsit del congrés és compartir aquest coneixement, que les darreres dues dècades ha viscut una revolució gràcies a les noves tecnologies digitals, les quals avui permeten seqüenciar genomes complets a gran velocitat, cosa que a principis del segle XXI era impossible.

Com explica la cap del programa de Genòmica i biotecnologia de l’IRTA, Ma José Aranzana, “fa vint anys, quan es va organitzar el primer congrés, ja ens fèiem preguntes sobre els grans reptes globals, com per exemple com s’han d’adaptar aquestes plantes al fred o la calor, o com aconseguir que siguin més resistents a plagues com l’oïdi, i avui disposem d’una gran quantitat d’informació que ens cal aplicar amb una major col·laboració”.

La investigadora, experta en genòmica de Rosàcies, presideix la comissió organitzadora del congrés juntament amb el també investigador de l’IRTA i el CRAG Iban Eduardo.

Pangenòmica, biodiversitat, reproducció i qualitat

Al llarg dels quatre dies que durarà el congrés, els científics i científiques compartirem coneixements en diversos àmbits. Un d’ells és la pangenòmica, que fa referència a la diversitat genètica dins d’una mateixa espècie. Es tracta d’una informació important per afavorir la biodiversitat, la qual s’ha anat perdent durant la domesticació de les espècies i al llarg de dècades de selecció als programes de millora. “Hi ha espècies silvestres que tenen característiques genòmiques diferencials i que poden estar en risc, i és important conèixer-les per conservar-les i perquè poden ajudar-nos a trobar solucions als nous reptes”, explica Aranzana.

També, sumarem experiència en l’àmbit de la resistència de les plantes rosàcies a estressos biòtics, com les plagues o malalties, i abiòtics, com la manca d’aigua o les altes temperatures. “Volem saber per què unes plantes són més resistents i poder transferir les seves característiques a nous cultius”, detalla la coorganitzadora del congrés.

Finalment, abordarem la reproducció de les plantes per obtenir noves varietats amb els encreuaments clàssics i també amb tècniques d’edició genètica com la coneguda CRISPR, que Europa encara no ha autoritzat. Així mateix, parlarem de la genòmica de l’estructura de les plantes o de la qualitat de les fruites.