L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) han diagnosticat les pèrdues i el malbaratament alimentaris al sector hortícola de la carxofa i el tomàquet, des de les vessants de la quantificació, l’impacte ambiental i l’econòmic. En aquest estudi, els investigadors dels dos centres de recerca han quantificat les carxofes de la campanya 2019-2020 i els tomàquets del 2020, des de la producció primària fins al comerç a l’engròs en destí. L’objectiu de la iniciativa ha estat recollir les mesures de prevenció més adequades a cada cultiu per tal d’evitar les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
L’estudi estima que les pèrdues i malbaratament en tota la cadena de valor de la carxofa han estat d’entre el 0,8% i el 4,1%, i la del tomàquet d’entre el 2,8% i el 17,6%, o, el que és el mateix, de 692,5 i 16.522,4 tones, respectivament. Les causes principals d’aquestes pèrdues han estat tant comercials ―l’accés al mercat, la volatilitat de preus, la inadequació de l’oferta i la demanda i errors associats a la mala gestió d’estocs i la manca de formació del personal―, com també per factors externs ―plagues o fongs, defectes estètics i la situació causada pel COVID-19.
Segons l’estudi, el que més contribueix a l’impacte ambiental són: el reg, el consum de gasoil que es fa servir al camp, la producció dels fertilitzants i les emissions produïdes durant la seva aplicació, els processos d’embalatge i el transport, que destaca en les importacions de tomàquet a la baula de comerç a l’engròs en destí. En el cas del tomàquet d’hivernacle, cal tenir en compte, també, la infraestructura del propi hivernacle. Per quantificar aquest impacte, l’equip investigador va utilitzar la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i la iniciativa Product Environmental Footprint publicada per la Comissió Europea. A més, s’ha demostrat que l’impacte s’acumula al llarg de la cadena de valor.
En termes de canvi climàtic, s’estima que l’impacte de les tones de carxofa i tomàquet perdudes i malbaratades són equivalents a més de tretze milions de diòxid de carboni. Això equivaldria a 645 viatges d’avió de 200 persones de Barcelona a París. Pel que fa a l’ús d’aigua, es calcula que al llarg de tota la cadena de valor s’ha consumit més d’un milió de metres cúbics d’aigua per produir tots aquells aliments que no s’han venut ni consumit, que equivaldria a 500 piscines olímpiques.
Segons els resultats obtinguts, la collita que queda al camp i els residus alimentaris generats a les etapes de la producció primària tenen una valoració econòmica de 2,5 milions d’euros per a la carxofa i de 12,5 milions d’euros per al tomàquet. A les baules de comerç a l’engròs en origen, el valor econòmic dels residus alimentaris equival a poc més de 50 mil euros per a la carxofa i 1,5 milions d’euros per al tomàquet. A la baula de comerç a l’engròs en destí, el valor dels residus alimentaris de la carxofa correspon a gairebé mig milió d’euros pels mercats centrals i a les grans superfícies. Pel que fa al tomàquet, correspon a més de 13 milions d’euros pels mercats centrals i a la meitat per les grans superfícies. Finalment, les carxofes i els tomàquets gestionats com a residu a la baula de distribució gratuïta es valora en uns 33.372 i 69.671,7 euros a preu de consumidor, respectivament.
A partir d’aquest diagnòstic, s’implementaran accions tant per a la producció de la carxofa com la del tomàquet en les diverses baules de la cadena de valor. A més, es posaran en marxa un seguit d’iniciatives genèriques que no només tindran a veure amb la pagesia, sinó també amb els consumidors finals. Per exemple, es posaran en valor els aliments i la feina de la pagesia així com el seu cost econòmic i ambiental per conscienciar els usuaris del valor que té tot allò que afegeixen a la cistella de la compra i quin impacte té no consumir-lo. Per la banda del sector, s’entomaran accions com explorar les regulacions i els acords sobre els estàndards estètics dels productes o s’incentivaran les cadenes més curtes de comercialització, entre d’altres. Aquí es pot consultar el resum executiu de l’estudi.
