Desplegar menú lateral
25/04/2022

Una nova teràpia hormonal aconsegueix tractar disfuncions reproductives en peixos de piscifactoria

Exemplars de llissal cabeçut (Mugil cephalus).

Investigadors de l’IRTA i l’empresa Rara Avis Biotec han dissenyat un protocol que indueix la reproducció del llissal cabeçut adult en captivitat

És el primer estudi en una espècie de teleosti que utilitza hormones gonadotropines recombinants per induir les primeres etapes de la gametogènesi fins el festeig i la fertilització d’ous i larves d’alta qualitat

Amb aquest avenç es podrà tancar el cicle biològic dels peixos en captivitat, cosa que permetrà substituir la pesca d’exemplars alevins i reduir l’impacte ambiental

El tractament també es podrà aplicar a la conservació d’espècies de peixos amenaçades o en perill d’extinció amb disfuncions reproductives

L’aqüicultura intensiva busca solucions per garantir la producció comercial de peix a gran escala i reduir l’impacte ambiental de la pesca. No obstant això, algunes espècies a les piscifactories pateixen disfuncions reproductives severes i no inicien el desenvolupament de maduresa sexual per reproduir-se, cosa que complica el seu cultiu. Un exemple és el cas del llissal cabeçut (Mugil cephalus), en què els mascles no produeixen semen fluid i les femelles aturen la maduració d’òvuls a les primeres etapes del desenvolupament de gònades. Un equip d’investigadors experts en aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i l’empresa Rara Avis Biotec ha publicat una metodologia que aconsegueix assegurar la maduració sexual dels individus adults i garanteix la producció de gàmetes, ous i larves de qualitat. Això permetria tancar el cicle biològic complet de l’espècie i criar-la a piscifactories de forma més sostenible, evitant així la pesca d’exemplars salvatges alevins i reduir l’impacte ambiental de la pesca.

La reproducció dels peixos consisteix en dues etapes, la gametogènesi i la maduració. Aquestes estan controlades per diferents hormones reproductives, les gonadotropines (Gths) i esteroides. L’estudi de l’IRTA, publicat a la revista Scientific Reports, demostra per primera vegada que utilitzar noves hormones gonadotropines recombinants (rGths), hormones estimulants del fol·licle recombinants (rFsh) i luteïnitzants (rLh) als peixos indueix la gametogènesi des de les primeres etapes del desenvolupament gonadal i produeix òvuls i espermes madurs viables. Les hormones utilitzades estan basades en l’ADN de les que tenen els llissals de forma natural, ja que les hormones responsables de la reproducció són específiques en cada espècie de peix. «Amb aquest protocol podem controlar l’ovogènesi de les femelles i l’espermatogènesi dels mascles des de les fases inicials (previtelogènesi i espermatogonia) fins al final de la maduració i la posta d’ous. És un avenç respecte a estudis previs que utilitzaven hormones d’altres animals per obtenir taxes més baixes d’ous i de qualitat de gàmetes», apunta Neil Duncan, investigador del programa Aqüicultura de l’IRTA.

Durant el tractament, que ha tingut una durada de dotze setmanes, també s’ha comprovat que mitjançant les noves hormones gonadotropines recombinants (rGths) no només s’indueix la gametogènesi, sinó que també s’indueix el comportament reproductiu dels dos sexes. «Això és important per aconseguir un festeig exitós i la fertilització dels gàmetes alliberats, tot i que la presència de mascles de bona qualitat al tanc amb semen fluid també pot haver estat un factor decisiu per a l’èxit del festeig», apunta Sandra Ramos-Júdez, doctora en Aqüicultura, que al moment de l’estudi era investigadora predoctoral de l’IRTA.

Producció més sostenible

Les poblacions salvatges de peixos estan amenaçades per la sobrepesca i la degradació ambiental. «Basar el cultiu d’una espècie en la captura d’exemples salvatges no és una pràctica sostenible. Per això, és molt important aconseguir el control de la reproducció d’exemplars criats en captivitat per tancar el cicle biològic i no dependre de poblacions de peixos salvatges per a la producció aqüícola», assenyala Duncan. El protocol s’ha provat amb el llissal cabeçut com a model d’una espècie de peixos teleostis. A més, és una espècie omnívora que no requereix productes dietètics de peix marí, cosa que fa que sigui més sostenible que altres espècies que es cultiven.

Segons Ignacio Gimenez, gerent de l’empresa Rara Avis Biotec, «aquesta metodologia es podria aplicar a altres espècies de peixos que tenen disfuncions reproductives severes utilitzant les seves corresponents hormones, com ara espècies ornamentals d’alt valor o espècies de peixos amenaçades o en perill de extinció que es crien en captivitat per a la conservació».

Referència de l’article:
Ramos-Júdez, S., Giménez, I., Gumbau-Pous, J. et al. Recombinant Fsh and Lh therapy for spawning induction of previtellogenic and early spermatogenic arrested teleost, the flathead grey mullet (Mugil cephalus). Sci Rep 12, 6563 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-10371-0

Etiquetes: