Trasplantament de microbiota i dieta dels donants, una bona estratègia per a la millora de la salut dels peixos

Científics de l’IRTA han realitzat el primer trasplantament de microbiota intestinal entre dues espècies de peixos diferents

L’estudi, finançat des del projecte ADIPOQUIZ, també ha demostrat la rellevància de la dieta en la regulació de la microbiota a llarg termini

Dins de molts éssers vius existeix tot un ecosistema de microorganismes (bacteris, fongs, protozous…), localitzats majoritàriament en el tracte intestinal, l’equilibri i la bona salut dels quals afecta de manera decisiva a la salut de l’individu hoste. S’anomena microbiota, i el seu coneixement ha estat clau en el desenvolupament de nous tractaments en salut humana. Però a més, la modulació de les comunitats microbianes també pot ser de gran utilitat per millorar la salut dels animals en ramaderia i aqüicultura. Una forma de fer-ho és mitjançant el transplantament de microbiota fecal i intestinal, amb l’objectiu de dotar l’individu receptor de noves capacitats funcionals associades als microorganismes que fins ara no tenia. 

En aquest context, un grup de recerca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) es va plantejar dur a terme el primer trasplantament de microbiota intestinal entre dues espècies de peixos diferents: el salmó de l’Atlàntic (com a donant) i la daurada (com a receptor).  

L’objectiu d’aquest assaig, a més d’establir un protocol de trasplantament de microbiota interespecífic en peixos, ha estat també revelar la influència de la dieta en el manteniment i la incorporació de nous microorganismes després del trasplantament. Per això, mentre que un conjunt de daurades va continuar sent alimentat amb la seva dieta habitual, un altre grup ho va fer amb el pinso dels salmons donants després del trasplantament. Els resultats han remarcat com pot ser d’important la dieta en la definició de la microbiota a llarg termini, després d’aquest tipus de trasplantaments microbians. 

En detall: un cop va finalitzar l’assaig als 36 dies de post-trasplantament, van observar que la riquesa microbiana de les daurades que havien continuat sent alimentades amb la seva dieta habitual era encara similar a la de les daurades originals (d’abans del trasplantament), i diferent de la dels salmons donants. Justament el contrari va passar en el cas de les daurades alimentades amb la mateixa dieta que els salmons; a la finalització de l’assaig presentaven una riquesa microbiana igual a la del salmó i diferent de les daurades de partida. A més, es va observar una clara diferenciació en la riquesa i diversitat filogenètica de la microbiota de les daurades post-trasplantament conforme passaven els dies en funció de la seva dieta. 

A nivell de composició de la comunitat bacteriana, les daurades alimentades amb la seva dieta típica després del trasplantament van acabar tenint una microbiota amb molts tàxons bacterians presents al pinso que van rebre i en abundàncies similars, com els gèneres probiòtics Lactobacillus i Ligilactobacillus. D’altra banda, les daurades que van rebre el pinso de salmó es van adaptar al canvi que va suposar el trasplantament mitjançant la generació d’un microbioma únic al llarg del temps, amb un decreixement progressiu en les abundàncies relatives dels gèneres Photobacterium i Vibrio, i un augment a Escherichia-Shigella, Acinetobacter i Corynebacterium entre d’altres, pel que fa als peixos d’origen. 

Els resultats d’aquest estudi ens diuen que, tot i que el trasplantament de microbiota intestinal està cada cop més a prop de ser una estratègia viable que permetrà modular les comunitats microbianes dels animals a voluntat dels aqüicultors i productors ramaders, amb fins beneficiosos per a la salut animal, també s’han de considerar certs factors claus per a la seva eficiència, com la dieta, que juga un paper fonamental en la regulació de les comunitats microbianes després dels trasplantaments. 

Aquest estudi forma part del projecte ADIPOQUIZ, coordinat des del programa Aqüicultura de l’IRTA i finançat des del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Podeu llegir l’article sencer aquí: 

Ruiz, A., Gisbert, E. & Andree, K.B. Impact of the diet in the gut microbiota after an inter-species microbial transplantation in fish. Sci Rep 14, 4007 (2024). https://doi.org/10.1038/s41598-024-54519-6