Rescatar sis conreus orfes als camps d’Europa, l’alternativa als monocultius de cereals

Civada, ordi pelat, triticale, fajol, faves i tramús són les apostes del projecte CROPDIVA per augmentar la biodiversitat cultivada front al domini del blat, l’arròs i el panís

Els grans monocultius de cereals són més susceptibles a malalties i plagues, empobreixen els sòls i desplacen altres espècies de l’ecosistema

Per donar-los valor comercial, se’n desenvoluparan productes innovadors, segurs i saludables com anàlegs càrnics, begudes vegetals o pans sense gluten

L’IRTA participa en el consorci europeu mitjançant tasques d’experimentació varietal, assaigs de sistemes de cultiu i desenvolupament de nous productes

Diversificar els cultius, multiplicar les possibilitats. Aquesta és la visió rere CROPDIVA, un consorci científic en què participa l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que pretén rellançar l’explotació de sis conreus herbacis en l’agricultura europea. Són la civada, l’ordi pelat, el triticale, el fajol, les faves i el tramús: espècies que atresoren interessants trets agronòmics i alimentaris però que actualment s’etiqueten com a orfes. Aquest adjectiu al·ludeix a una presència cada cop més marginal tant als supermercats com als camps, dominats pel blat, l’arròs i el panís. «S’està produint una pèrdua important de biodiversitat en el paisatge rural europeu i això malmet greument l’equilibri del medi ambient», apunta Marta da Silva, cap del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA. Els grans monocultius de cereals generen problemes com més susceptibilitat a malalties i plagues, l’empobriment dels sòls (i la consegüent dependència dels fertilitzants) o l’expulsió d’altres espècies de l’ecosistema. Per això, com a resposta a l’oligopoli, CROPDIVA vol reinserir els sis cultius en el circuit productiu amb dos objectius estratègics: millorar l’agrobiodiversitat i crear noves cadenes de valor local.

Per reconquerir agricultors i consumidors, cal abans avançar en el coneixement d’aquests cultius, per ara poc estudiats. El projecte, iniciat al setembre de 2021 i previst fins a 2025, aglutina 27 socis d’arreu d’Europa en una investigació holística, que va des de la genòmica al màrqueting. Les primeres fases se centren en els assajos de camp, fets en múltiples zones agroclimàtiques, amb l’objectiu d’explorar el potencial genètic de les plantes. En la selecció dels cultius ja es va buscar que comptessin amb característiques vinculades a algunes propietats nutricionals, que fossin resilients a l’estrès biòtic i abiòtic i/o que s’adaptessin bé a diferents medis i processats. A l’IRTA, on ja s’ha fet la primera sembra, es testaran variables com la tolerància a la sequera de la civada, la data de floració de les faves o la resistència de les llavors de fajol. A partir dels diversos experiments i amb l’ajuda de models matemàtics i estadístics, s’identificaran els trets i les varietats més interessants per als productors.

A més, la millora també rau en els efectes ecològics dels nous cultius. Les flors riques en nèctar del fajol (un reclam per a pol·linitzadors), el menor ús d’aigua de l’ordi pelat en relació amb altres cereals o la capacitat de fixar nitrogen per part de les faves són alguns exemples de les oportunitats per millorar la sostenibilitat dels cultius. En aquest sentit, CROPDIVA també assajarà nous sistemes de cultiu per reaprofitar aquests valors afegits. Concretament, l’IRTA avaluarà l’associació (intercropping) de triticale amb pèsols i amb faves, un model en què la lleguminosa pot actuar com a fertilitzant natural per al cereal gràcies al fet que capta el nitrogen de l’aire. Com en aquest cas, per a cada cultiu s’estudiaran les combinacions més òptimes en cada regió, tot comparant-les amb el rendiment dels monocultius. «Es tracta d’explorar la riquesa i la interacció dels conreus i treure’n les millors eines per als agricultors, a qui tants anys produint només blat els ha provocat desconeixement i resistència al canvi», resumeix la investigadora Da Silva. D’aquesta manera, tots els resultats es plasmaran en un sistema de suport a decisions, una plataforma per facilitar la gestió integrada i sostenible dels cultius.

Atractiu comercial

El segon gran bloc del projecte es dedicarà a dotar els sis cultius de valor comercial a partir de desenvolupar-ne productes innovadors, segurs i saludables. Pans sense gluten, anàlegs càrnics, begudes vegetals en pols o pastes seran algunes de les seves sortides alimentàries. Recentment, l’IRTA ha adquirit un equip per a l’extrusió humida i ja està fent proves preliminars amb extrusionats vegetals per als substituts de la carn. «En el mercat hi ha una demanda creixent d’aquests tipus de productes, i es tracta de donar-hi resposta amb cultius de més qualitat, més sostenibles i més locals», defensa el cap del programa de Qualitat i tecnologia alimentàries de l’IRTA, Pere Gou. Fer-los un lloc en les llistes de la compra i competir en termes d’atractivitat i preu serà un dels principals reptes de CROPDIVA. Per això, l’estratègia es recolzarà en estudis de viabilitat econòmica, models de negoci i comportament dels consumidors, que facin plausible la construcció de noves cadenes de valor, en benefici de productors i compradors arreu d’Europa. A més, l’IRTA també treballarà en la creació d’una safata vegetal, fabricada a partir dels residus del processat dels conreus i dissenyada per a l’envasat d’aliments.

Sobre el projecte

El projecte CROPDIVA va ser aprovat per la Comissió Europea com a part del Programa Horizon 2020. El consorci compta amb experts de 12 països i 27 universitats, instituts de recerca i empreses implicats en tota la cadena agroalimentària, sota la coordinació de la Universitat de Gant (Bèlgica).