Raquel Quintanilla: «La base de dades BDporc és l’embrió d’una eina digital que contribuirà a la sostenibilitat del sector porcí»

Doctora en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Raquel Quintanilla fa més de 25 anys que treballa en l’àmbit de la genètica animal. En fa divuit que és a l’IRTA, vuit com a investigadora i deu com a cap del programa Genètica i millora animal. D’entre els projectes que té en marxa el programa, un amb què es veu «particularment entusiasmada» és la transformació digital del BDporc que, tal com explica, «cada cop incorporarà més informació per monitorar adequadament la producció, salut i sostenibilitat dels sistemes de producció porcina». Sobre el seu futur a l’IRTA, afirma que espera «d’aquí un temps poder aparcar una mica les activitats més administratives i de gestió del programa» i dedicar-se «més a la ciència i a la transferència del coneixement». Més enllà de la seva activitat a l’Institut, es defineix a si mateixa com «una persona de moltes inquietuds». Ha fet cursos d’animació, li agrada viatjar, llegir i escriure, i el teatre, que ha gaudit tant com a espectadora com dalt d’un escenari. També li agrada el mar i navegar; és patrona de iot i sempre que pot agafa «un veleret».

Què fa el programa de Genètica i millora animal?

Investiguem en els àmbits de la genètica, la genòmica, el microbioma i els sistemes d’informació, i la nostra recerca s’adreça, sobretot, a buscar com millorar les poblacions animals per adaptar-les als nous requeriments i als nous escenaris, cercant sempre l’eficiència productiva, el benestar i la salut animal, i la sostenibilitat dels sistemes de producció.

I quines serien les vostres línies de recerca principals?

Una línia està orientada a millorar l’eficiència en la utilització dels recursos alimentaris, o sigui, a millorar l’eficiència alimentària de poblacions de porcí i de conills a través de la genètica mitjançant programes de selecció. Una altra línia la tenim molt orientada al tema de la robustesa i resiliència en porcí; identifiquem marcadors o gens que estiguin funcionalment relacionats amb la immunocompetència dels animals. El que volem és aplicar esquemes de selecció genòmica per obtenir animals més robustos. Després tenim una línia una miqueta transversal orientada a l’estudi del rol de la microbiota, bàsicament microbiota gastrointestinal, sobre aspectes d’eficiència, salut i comportament dels animals.

Una de les vostres activitats estrella o, si més no, per la qual sou més coneguts, són els Premis Porc d’Or.

Sí. Els premis s’atorguen a partir d’analitzar les dades del BDporc, una base de dades de referència d’àmbit estatal sobre porcí amb més de 30 anys d’història, i de la qual nosaltres portem la gestió. En el marc del BDporc reportem regularment a les empreses de producció porcina resultats i informació de referència amb l’objectiu que els serveixi per fer benchmarking i com a suport per prendre decisions. Dintre d’aquest àmbit, cada cop més treballem en la transformació digital que permeti incorporar més informació a la base de dades i noves eines d’anàlisis que permetin monitorar adequadament la producció, la salut i la sostenibilitat dels sistemes de producció porcina.

El canvi climàtic ja és una realitat. Com enfoqueu la vostra recerca per fer-hi front?

El tema del canvi climàtic l’abordem des de dues perspectives. Una és contribuir a reduir la petjada ambiental i per tant l’impacte que la producció animal pot tenir en el canvi climàtic. En aquest sentit, la nostra línia per a millorar l’eficiència alimentària incideix no només a utilitzar els recursos de forma més eficient, sinó també a reduir l’impacte sobre el medi. També conduïm un grup operatiu per caracteritzar l’eficiència i les emissions de diferents genètiques porcines, i ho fem identificant estratègies i biomarcadors aplicables a la selecció per sostenibilitat. L’altra perspectiva és mirar de mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els animals, per exemple seleccionant animals més resistents a l’estrès per calor, una línia en què treballàvem fa temps i que ara probablement reprendrem.

Com creus que la vostra recerca contribueix que els nostres sistemes siguin més sostenibles i resilients?

En la producció animal s’aplica molt el concepte de resiliència. Els animals resilients són aquells que es recuperaran millor i més ràpidament de qualssevol problemàtica provocada per l’estrès, la calor o les malalties. Nosaltres hi treballem de vàries maneres. Des de l’eficiència alimentària, per tal que els animals s’adaptin millor als nous escenaris on tindrem menys disponibilitat de recursos alimentaris. Així, el sistema serà més sostenible i reduirem les emissions. També treballem la part de la capacitat immunitària, millorar-la genèticament perquè pensem que és una manera conjunta de treballar la resiliència, robustesa i resistència a malalties. Crec que la nostra recerca està molt orientada a la sostenibilitat i la resiliència.

Suposo que hi ha grans reptes en producció animal, des del punt de vista del vostre programa.

Breument, podem dir que en tenim tres. Un és el canvi climàtic tant per com impacta en les poblacions animals, com per la manera que els animals impacten en el medi. Un altre és la reducció de l’ús d’antibiòtics per l’aparició, cada cop més, de resistències; per això, nosaltres aposem perquè els animals siguin més robustos i resistents de forma innata. Un altre gran repte és la transformació digital i com aquesta pot contribuir que la ramaderia sigui més eficient i sostenible. Un escenari amb una indústria 4.0 aporta moltes maneres d’obtenir informació de rellevància i d’utilitzar-la per a millorar processos, oferir indicadors i eines de suport a la presa de decisions, i fins i tot, prediccions sobre aspectes productius, de sanitat animal o de sostenibilitat ambiental.

Hi ha algun èxit del teu programa de què et sentis especialment orgullosa?

Sí, molts! I una mica ja els hem anat comentant. Crec que posar en marxa les línies de recerca sobre eficiència, immunocompetència i la influència de la microbiota ha sigut tot un èxit. També el BDporc ha sigut tot un cas èxit i pioner en el seu moment. És un projecte de data sharing que proporciona informació i eines al sector, i crec que és l’embrió d’una cosa molt més potent ara que volem incorporar altres dades i aspectes de digital farming. Però el més gratificant és veure com el programa ha crescut al llarg d’aquests anys en nombre de persones i en talent, en capacitat cientificotècnica, en projectes internacionals i en concertació amb el sector. Ens hem fet grans.