Pol·linització en fruiters: abelles, òsmies i altres

La pol·linització és fonamental per a una bona producció de fruita. Aquesta afirmació, tot i la seva evidència, no sempre es contempla de forma adequada en les plantacions de fruiters a casa nostra, al menys no en tots els factors que hi intervenen.

En producció de fruita coneixem perfectament quines han de ser les combinacions de les varietats per a una millor pol·linització, però desconeixem força quins insectes pol·linitzadors tenim a les finques ni quina és la seva importància en aquest sentit.

Per aquest motiu, dos instituts de recerca, l’IRTA i el CREAF, han realitzat un estudi per tal de caracteritzar la comunitat d’insectes pol·linitzadors presents en finques de fruiters.

Així, els investigadors han estudiat 28 finques a les províncies de Girona i Lleida (14 en producció ecològica i 14 integrada), per intentar establir quines són les espècies presents.

En aquesta recerca s’ha fet un mostreig visual dels insectes, valorant també els possibles resultats: número de fruits quallats per branca i el de llavors.

En aquesta recerca s’ha fet un mostreig visual dels insectes, valorant també els seus efectes en la producció de fruita. Així doncs per tal de saber què passaria si no hi haguessin insectes pol·linitzadors, es va aïllar una sèrie de branques per tal que els insectes no poguessin pol·linitzar les flors. A partir d’aquesta experiència es va poder constatar la importància dels insectes pol·linitzadors en la producció de fruita.

L’entorn del camp fruiter també influeix en la pol·linització

L’estudi ha estat molt interessant pels resultats que s’han obtingut. Entre ells, un dels que podem destacar és el de la influència de l’entorn sobre la finca agrícola. Així, el nombre d’insectes pol·linitzadors als camps de Girona va ser més alt que als de Lleida, probablement degut a que a l’entorn dels camps fruiters de Girona el bosc era proper i actuava com a refugi d’insectes beneficiosos, mentre que a Lleida l’efecte bosc quasi no existia.

El tipus de pol·linització és important en la producció. La pol·linització manual és la que millors resultats dona (però és impracticable a nivell de camp), però quan es comparen els resultats entre la pol·linització lliure i l’autopol·linització (branques aïllades), els resultats són significativament millors en els pol·linitzats. És per això pel que els insectes són tan importants.

Respecte al quallat i al nombre de llavors, sempre la manual és millor que la lliure amb insectes i, aquesta, superior a l’autopol·linització. En aquest aspecte no hi havia diferència significativa entre Girona o Lleida, ni entre producció ecològica o tradicional.

En conclusió, aquest treball assenyala que l’ús d’insectes pol·linitzadors és una eina de millora productiva en els conreus de fruiters a casa nostra i que cal conèixer quins insectes ens interessen més per com treballen o s’adapten a les condicions dels nostres camps.

No tot ho han fan les abelles de la mel

És a dir, no només les abelles pol·linitzen els arbres, si no que hi ha tot un seguit d’altres insectes que actuen de pol·linitzadors (abellots, altres abelles, sírfids…).

L’eficiència d’un insecte pol·linitzador bé donada, sobretot, per la capacitat que té de transportar grans de pol·len i dipositar-los als òrgans reproductius femenins de les flors. De tots ells, les abelles són les millors, però no totes són abelles de la mel (Apis mellifera), doncs es calcula que només a la Península Ibèrica hi ha més de 1.000 espècies diferents d’abelles.

Un altre dels factors a tenir en compte en la pol·linització per insectes és el de buscar la complementarietat en el seu treball, donat que no tots treballen a la mateixa alçada de l’arbre i, per tant, accedeixen a les flors en alçades diferents.

Les condicions climàtiques, el disposar d’altres flors a més de les dels fruiters en la vegetació del conreu o de llocs on puguin fer niu (parets amb forats, terres sense herba, etc.) també afavoreixen que s’hi puguin instal·lar més comunitats d’insectes que ajudin en la complementarietat buscada.

Òsmies per a la pol·linització dels fruiters

Com hem dit abans, a la península ibèrica hi ha més de 1.000 espècies d’abelles, de les que una en particular, Osmia cornuta, abelles conegudes com a òsmies o primaveres, són molt interessant per a la pol·linització dels fruiters, ja que són més eficients en aquesta tasca que l’abella comú.

Les òsmies són abelles solitàries que viuen en petits forats i que no són actives tot l’any, ja que només volen en l’època de floració dels fruiters i, per tant, només s’ha de tenir cura d’elles uns mesos l’any. Tenen preferència per les flors dels fruiters i són molt adequades per pol·linitzar camps de presseguers, ametllers, perers i pruneres. En el cas de la poma no serveixen per que, quan s’activen, ja no hi són a temps donat a que la floració ja s’ha produït.

Les òsmies tenen característiques molt interessants per a ser considerades en la pol·linització dels fruiters i afavorir-ne la seva presència als camps. Entre les més destacades podem dir que no són abelles agressives i que són una espècie compatible amb la de la mel.

Les òsmies volen amb condicions de temperatura ambiental més fredes que les abelles de la mel. Això es tradueix que, en dies normals, aixequen el vol molt abans i l’acaben més tard (pol·linitzant més flors per dia). També volen els dies de mal temps, cosa que no fa l’abella de la mel.

Per tal d’afavorir la presència d’òsmies en els camps de fruiters s’han de tenir en compte algunes coses com:

• Disposar de flors (herbes o plantes ruderals) abans i després de la floració dels fruiters permet assentar les poblacions d’òsmies als camps, ja que si no hi ha flors, marxaran.
• És important facilitar-los llocs per a fer el niu, com disposar de tàpies de fustes foradades o similars. Nius que es poden guardar a l’hivern en un magatzem a temperatura ambient.
• Les òsmies tenen un radi de vol curt, entre 50 i 100 metres, per el que s’hauran d’anar disposant estructures de nidació cada 100 metres aproximadament i millor fent moltes petites estructures que poques i molt grans.
• Els nius es disposen a un metre d’alçada i, millor, mirant a l’est. Si es poden cobrir i protegir de la pluja, molt millor.
• En els llocs on s’hagin disposat estructures per a la seva nidació, és important protegir-les amb malles antiocells.
• Si fem aquestes senzilles tasques, es podrà disposar d’una població d’òsmies en el camp de fruiters. Unes abelles que, quan surtin les flors dels fruiters tenen absoluta preferència per a elles, per el que realitzaran una tasca pol·linitzadora plenament efectiva.

Jornada de Fructicultura Ecològica de l’IRTA

La importància de les abelles i les òsmies va ser un dels temes tractats a la VIII Jornada de Fructicultura Ecològica que l’IRTA i l’Escola Agrària d’Alfarràs van organitzar el passat mes de maig a Alfarràs (Lleida). Aquest article recull les explicacions que sobre aquest tema varen donar Georgina Alins, de l’IRTA, i Jordi Bosch i Laura Roquer, del CREAF, durant la jornada.