Pasta, pa i crema de verdures enriquits amb fitoplàncton per alimentar la població del futur
L’IRTA coordina el projecte europeu ProFuture amb l’objectiu d’augmentar l’escala dels cultius de quatre microalgues i posar al mercat nous productes que atreguin el consumidor
El creixement eficient i l’alt valor nutritiu d’aquest aliment en fan una alternativa d’or front a l’augment de la demanda mundial de proteïna més sostenible
El sector es proposa abaixar el preu i polir els trets organolèptics de les microalgues per democratitzar el seu consum
Aigua salada, bicarbonat, un grapat de minerals i, imprescindible, una dosi generosa de llum i calor. A l’espirulina li basta ben poc per fer del sol proteïna. Seguint una recepta tan senzilla com la fotosíntesi, als tancs de l’empresa Organa, a Almenar (Lleida), hi creix un microorganisme que conté nivells insospitats de nutrients. Amb fins a un 60% de proteïna, a més d’àcids grassos saludables, fibres, vitamines o antioxidants, les microalgues com l’espirulina es perfilen com a oportunitat estratègica per blindar la sostenibilitat i la seguretat alimentària mundial.
Aquest tipus d’organismes, semblants a les plantes i invisibles a l’ull humà, viuen en suspensió en aigües dolces i salades des de fa 3.500 milions d’anys. Són el fitoplàncton. Tot i ser la base ancestral de moltes cadenes tròfiques, amb prou feines és present en les dietes antròpiques. A dia d’avui, poques espècies tenen llum verda de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per a consum humà, un selecte club que inclou la Chlorella vulgaris, la Tetraselmis chui o l’Arthrospira platensis, més coneguda com a espirulina, la més cultivada arreu del món.
Sota els hivernacles d’Organa, la biomassa d’espirulina, d’un verd fosc amb rastres blavosos, es concentra i recull cada tres dies, a l’estiu, o cada una o dues setmanes, a l’hivern. Després s’asseca en forma de fideus o comprimits o s’envasa per vendre-la fresca a restaurants i particulars. L’empresa opta per una producció artesanal, a petita escala, en un sector encara jove, en què la recerca hi té molt a dir i els cultius, molt a recórrer. «Encara estam aprenent, hi ha moltes incògnites. L’olivera fa milers d’anys que es cultiva i es millora, l’espirulina només en fa 60», reconeix Joan Solé, director del projecte. Per això, amb l’assessorament de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), l’empresa treballa en un grup operatiu per reforçar el valor afegit de l’espirulina fresca, incrementant-ne la vida útil i garantint-ne la seguretat toxicològica. Optimitzar les característiques és un pas preliminar per irrompre en un mercat en què, de moment, es comercialitza bàsicament com a farina i suplements dietètics.
«Les microalgues són una font minoritària de proteïna, encara estem a les albors del seu cultiu industrial», apunta Massimo Castellari, investigador a l’IRTA. A Europa, la gran part de les microalgues al mercat s’importa de la Xina, el major productor mundial, mentre que les xifres de producció pròpia són baixes. A més, segons un informe de la UE, dins d’aquest volum sols una minoria dels productors europeus se centren en l’alimentació humana. Tot i això, cada cop són més els que reorienten l’aposta. És el cas de Necton, una empresa del sud de Portugal. El seu extens circuit de bioreactors tubulars, en funcionament des de 1997, s’especialitzava fins fa poc en les microalgues per a cosmètica i pinsos per a aqüicultura. Ara, la companyia es planteja explorar el potencial alimentari de dues espècies: la Tetraselmis chui i la Nannochloropsis oceanica.
«Per créixer, el principal escull és el preu del producte, que acusa problemes com les contaminacions. El nostre repte és augmentar l’escala, investigar i automatitzar», assenyala Alexandre Rodrigues, coordinador de R+D a Necton. La companyia portuguesa és, precisament, un dels 31 socis de ProFuture, un ample projecte científic europeu coordinat per l’IRTA. El consorci vol rellançar la competitivitat del sector a partir de tecnologies i tècniques de cultiu cost-efectives i sostenibles. Al centre de les investigacions hi ha quatre espècies prometedores: dues d’aigua dolça (chlorella i espirulina) i dues de marines (tetraselmis i nannochloropsis).
Les proves pilot ja estan en marxa a les instal·lacions de Necton i a la també portuguesa Allmicroalgae, per després ser exportades a altres empreses d’arreu d’Europa. Una de les línies consisteix a seleccionar genèticament soques amb els trets més convenients a la indústria, com ara un alt contingut proteic, un creixement més ràpid o un color clar. És a dir, destriar els organismes amb millor rendiment per reproduir-los i, d’alguna manera, recuperar el temps perdut. «Se seleccionen cèl·lula per cèl·lula per treure el millor de l’àmplia varietat fenotípica i metabòlica de les quatre espècies, tal com s’ha fet al llarg dels segles amb el blat o els tomàquets, per exemple», explica Massimo Castellari, coordinador científic de ProFuture.
Paral·lelament, s’implanten prototips tecnològics desenvolupats per l’IRTA, com la injecció de CO2 a l’aigua per accelerar el metabolisme de les microalgues. L’optimització dels cultius també rau a reduir l’energia necessària en les fases de concentració, recol·lecció i deshidratació de la biomassa. Per això, a ProFuture s’aposta per incorporar-hi panells i forns solars, un mètode més barat i més verd que els actuals. En aquesta línia, s’exploraran també tècniques d’economia circular, com ara solubilitzar residus del cultiu d’insectes com a substrat per a les microalgues. «És un creuament de cadenes de valor», destaca Castellari.
Una alternativa per al planeta
Un dels contactes més esperonadors de Joan Solé amb l’espirulina va ser força lluny de les contrades fructícoles d’Almenar. L’any 2017, va visitar un projecte al Sàhara Occidental, en què es cultivava aquesta microalga per apuntalar la sobirania alimentària i combatre la desnutrició en una zona amb preocupants índexs d’anèmia. El director d’Organa ho descriu com una inspiració: «Em va sobtar veure que un ésser tan petit podia solucionar tants problemes». L’àmbit humanitari ha estat un dels primers camps de proves d’uns cultius que, per les seves característiques, poden esdevenir clau per salvar els esvorancs en la seguretat alimentària mundial.
Segons estimacions de la FAO, el 2050 la població mundial fregarà els 10.000 milions, cosa que suposarà un 70% d’increment en la demanda d’aliments. Mentrestant, els recursos naturals per cobrir-la s’esgoten. El desequilibri és especialment alarmant en el cas de l’abastiment de proteïna. A Catalunya, l’IRTA es marca com a iniciativa estratègica el desenvolupament de les proteïnes sostenibles, en línia amb les prioritats de la Comissió Europea, i les microalgues poden situar-se a l’avantguarda d’aquesta transició.
La riquesa nutritiva del fitoplàncton surt molt poc cara en termes de recursos i petjada ecològica. Les microalgues creixen de quatre a quinze vegades més ràpid que proteïnes com el blat, els llegums i la soja. Els seus cultius no competeixen pel sòl agrari i no demanen grans quantitats d’aigua dolça. «Es poden cultivar fins i tot en zones desèrtiques i semi-desèrtiques», assegura Castellari. De fet, les condicions climàtiques moderadament càlides de la conca mediterrània són molt adequades per al metabolisme de les microalgues, una possibilitat econòmica front a la desertificació i salinització creixent a la península Ibèrica. A més, aquests cultius contribueixen a fixar el CO2 atmosfèric.
Espaguetis amb fitoplàncton
Les projeccions sobre el seu potencial es quedaran en desideràtum si les microalgues industrials no aterren als plats dels consumidors. A banda del preu, el gust intens a mar i un color fosc que surt de les gammes habituals poden ser barreres per un aliment que, de moment, sol entrar a les receptes per la via del camuflatge, en dosis petites. Per això, el projecte ProFuture vol identificar noves maneres de modular-ne els aspectes sensorials. «Volem microalgues més neutres en aparença i sabor per poder augmentar-ne la quantitat en els aliments», comenta l’investigador de l’IRTA.
El consorci científic també busca ampliar el ventall d’aplicacions del fitoplàncton. Dels forns de l’IRTA ja n’han sortit pans enriquits amb espirulina, d’una sorprenent tonalitat verdosa. Així mateix, es testaran altres productes: pasta, cremes de verdura, barretes, salsitxes i begudes esportives, a banda de quatre tipus de pinso per a ramaderia i aqüicultura. Totes aquestes reformulacions proteiques tindran el repte de seduir un consumidor poc fet, en general, a menjar microalgues i poc sensibilitzat als seus avantatges nutricionals i ecològics.
