Desplegar menú lateral
10/02/2022

Nou manual de gestió i bioseguretat de malalties dels bivalves

Disecció de tallarines.

El projecte europeu VIVALDI recull eines i bones pràctiques per fer reduir l’impacte de les malalties que afecten la producció de mol·lusc a Europa i prevenir l’aparició de brots

Hi ha treballat una vintena d’institucions de recerca i entitats professionals i de l’administració vinculades a la producció d’ostres, musclos i cloïsses

El cultiu de bivalves es un dels sectors aqüícoles més importants d’Europa. El lidera Espanya amb el cultiu de musclo, seguit per França amb les ostres. Tot sovint, però, aquestes espècies es veuen afectades per malalties infeccioses provocades per virus, bacteris o paràsits, que provoquen mortalitats d’individus. Alguns exemples són el virus OsHV-1, que mata les ostres juvenils des de 2008, el bacteri Vibrio aestuarianus, que afecta fonamentalment a ostres adultes, o el paràsit Marteilia cochillia, que ha provocat col·lapses en les poblacions d’escopinyes a Galícia.

Controlar totes aquestes malalties és molt difícil, ja que els bivalves son organismes filtradors que es cultiven o s’engreixen en aigües obertes. Per això, el projecte europeu VIVALDI ha identificat les millors eines i estratègies de gestió i de bioseguretat per millorar la sostenibilitat i competitivitat del sector, recollides en el “Manual per a la gestió i bioseguretat de bivalves”. El projecte el lidera Institut Francès de Recerca per l’Explotació del Mar (Ifremer), amb la participació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i més de vint institucions de deu països diferents da la Unió Europea. També han participat en el procés de cocreació del manual representants dels principals països productors de Europa.

El llibre està adreçat a tots els actors de la cadena productiva, tant productors, com gestors i investigadors. Conté un primer bloc amb recomanacions sobre la comunicació de brots de malalties detectades i quina informació és clau a compartir entre els diferents actors implicats en la cadena de valor. «És necessari tenir un sistema coherent, ràpid i transparent de comunicació i col·laboració entre els productors i l’administració per gestionar un sector que, majoritàriament, depèn del moviment d’animals entre zones», explica Dolors Furones, investigadora de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita i una de les autores principals del manual. El manual també conté aspectes de governabilitatper identificar zones de risc, gestionar el moviment d’animals i elaborar informes de mortalitat.

Per últim, inclou recomanacions tècniques per eliminar o reduir la presència de patògens a les aigües o en els cultius. Hi destaquen, per exemple, tractaments d’aigües i altres tècniques de gestió dels cultius i de control de paràmetres ambientals que poden afavorir els patògens. «Hem comprovat l’eficàcia de sistemes de depuració i tractament de l’aigua de les llavoreres per evitar que entrin patògens i es dispersin. Tanmateix, hem desenvolupat protocols per classificar les zones en funció del risc de patir patologies i eines de millora genètica per seleccionar individus resistents a determinats patògens», explica Dolors Furones. També afegeix que gràcies a la recerca del projecte s’ha generat un impacte en futures millores en el sector, com ara l’ús de biosensors per detectar de forma precoç els patògens, sistemes d’estimulació de la immunitat dels bivalves i més coneixement sobre la genòmica i el microbioma de les espècies.

El projecte VIVALDI està finançat per la Unió Europea, a través del seu programa Horizon 2020, que té com a objectiu donar suport a l’excel·lència en ciència i lideratge industrial.

Descarregar el manual