L’IRTA posa en marxa el primer projecte pilot d’energia agrovoltaica en fruiters de Catalunya

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’IRTA, posa en marxa el primer pilot d’energia fotovoltaica en fruiters de Catalunya, amb l’objectiu de millorar la competitivitat del sector agrícola i l’adaptació al canvi climàtic.
El projecte, que té un cost de 813.389 €, està finançat amb el Fons Climàtic i tindrà una durada de 5 anys.
El Govern treballa amb l’objectiu d’implementar mesures encaminades a fer una transició energètica cap a un model 100% renovable. I en el context de Catalunya, la competència per un espai limitat suposa un repte degut a les necessitats de producció d’energia solar amb plaques fotovoltaiques i el cultiu agrícola, un dels principals motors econòmics del país.
Per això, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural posa ara a disposició del sector agrari una instrucció tècnica que estableix els criteris per fer compatible la generació d’energia “agrovoltaica” en terrenys agrícoles; és a dir, la convivència en un mateix terreny de plaques solars i cultius. I l’IRTA, en paral·lel, ha engegat un projecte de 5 anys per estudiar com funciona aquesta convivència, i quina és la millor forma d’assegurar una bona producció tant energètica com alimentària, i fins i tot, si es poden crear sinergies positives.

Es tracta del primer projecte pilot d’energia agrovoltaica en fruiters de Catalunya, i és un dels estudis pioners a nivell de l’Estat i també a Europa (on ja s’han fet algunes experiències a França i Alemanya). Una plantació de poma Gala i Golden a Mollerussa serà l’objecte d’estudi, i ja es poden veure com s’eleven les plaques per sobre dels arbres, a una alçada màxima de 5,5 metres. El projecte pilot va començar l’any passat, i ja està recollint dades en dues plantacions de 2.880 m2 a Mollerussa. En total, i entre totes dues instal·lacions, s’han instal·lat 322 panells fotovoltaics amb una producció energètica màxima de 165 kW. La disposició de la instal·lació permet als cultius rebre la quantitat de llum solar necessària per al seu creixement, mentre que les plaques solars capturen l’energia solar per produir electricitat.
“La hipòtesi és que aquesta combinació pot funcionar bé aquí. Tenim unes condicions de radiació solar molt altes a principis de la primavera i a l’estiu, així que la reducció de la temperatura per l’ombra que fan les plaques solars pot donar unes condicions més favorables per a la producció de fruita. En la nostra latitud i amb les nostres condicions, aquest sistema hauria de ser més favorable que en climes més freds com els del nord d’Europa” ha explicat aquest matí Luis Asin, cap del programa Fructicultura de l’IRTA.

El projecte ha tingut un cost de 813.389 euros, i està finançat amb el Fons Climàtic que gestiona la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental. Aquest fons verd es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts amb l’Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’Impost sobre les instal·lacions que incideixen sobre el medi ambient.
Una nova alternativa per a la competitivitat del sector i l’adaptació al canvi climàtic
L’agrovoltaisme és un sistema d’explotació mixt que combina l’agrari i l’elèctric en una mateixa extensió. L’aprofitament compartit de la radiació pot permetre que hi hagi dues activitats econòmiques en la mateixa superfície, i d’aquesta manera es podria millorar la competitivitat del sector agrícola. La instrucció que ha desenvolupat la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia fixa uns criteris generals i uns criteris específics relacionats amb l’ús del sòl, el rendiment dels conreus i les diferents tipologies de sistemes de suport que han de tenir aquestes instal·lacions.

D’aquesta manera, la normativa estableix que és obligatori mantenir l’activitat agrícola durant tota la durada del projecte agrovoltaic. En concret, s’ha de garantir que el rendiment del cultiu agrícola en la superfície total del projecte després de la construcció de la instal·lació agrovoltaica sigui com a mínim el 60% del rendiment de referència. D’altra banda, no es podran dur a terme instal·lacions que puguin alterar l’estructura natural del sòl ni emprar soleres de formigó per evitar la compactació i degradació del sòl agrícola, excepte en els centres de transformació i les tanques. Es poden consultar tots els detalls al document de la instrucció, ja disponible a la web del DACC.