L’IRTA investiga per conèixer els mecanismes de resistència antibiòtica en les ostres
L’objectiu del projecte SPARE-SEA és reduir la propagació de resistències antibiòtiques i millorar la salut humana
Una de les amenaces més importants per a la salut humana en els propers anys és el de les resistències antibiòtiques i, en particular, les que puguin adquirir-se mitjançant la ingesta d’aliments. En el cas de l’aqüicultura i, en concret, en el marisc, hi ha pocs estudis sobre el tema. Per a això, l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), treballarà durant els propers tres anys en el projecte europeu SPARE-SEA en el qual es busca conèixer els mecanismes d’adquisició de resistències bacterianes per part de les ostres amb l’objectiu de millorar la pràctica del seu cultiu, reduir la propagació d’aquestes resistències i, en última instància, el seu impacte en la salut humana.
«La resistència als antibiòtics es pot moure entre unes espècies bacterianes i altres amb una facilitat sorprenent. Encara que els bacteris del marisc no solen afectar els humans, hi ha algunes espècies de bacteris que poden passar de les ostres als humans, ja que el marisc es menga cru amb freqüència o només lleugerament cuinat», apunta Karl Andree, investigador de l’IRTA del programa d’Aqüicultura.
Per tant, assenyalen des del projecte, una reducció dels bacteris resistents als antibiòtics en els aliments suposa una millora general de la salut humana. Aquest és el principi conceptual conegut com “Una sola salut”, (One Health), que inclou els animals, el medi ambient i la salut humana en el seu conjunt.
Els bacteris adquireixen la resistència als antibiòtics a través de gens que es coneixen amb el nom de gens de resistència antibiòtica. Aquests gens són diversos i per a cada classe d’antibiòtic hi ha múltiples gens de resistència. L’adquisició de gens de resistència als antibiòtics per part dels bacteris pot ser un factor que promogui l’aparició de nous patògens bacterians que passin des del marisc als humans. El seguiment d’aquests gens específics en diferents compartiments ambientals (en el peix que s’alimenta del marisc, l’aigua, els sediments i el propi marisc), permetrà als investigadors estudiar on hi cada classe de gens de resistència antibiòtica en la cadena alimentària i veure com es transfereixen entre compartiments. Això proporcionarà informació útil per gestionar les pràctiques de cultiu d’ostres d’una manera que pugui reduir la propagació de gens de resistència antibiòtica i, en última instància, el seu impacte en la salut humana.
Per això, els investigadors de l’IRTA en el projecte SPARE-SEA pretenen realitzar l’anàlisi genètica comparativa de les ostres que van rebre en algun moment un tractament antibiòtic en les fases de cria larvària, amb les ostres silvestres, a fi de conèixer fins a quin punt l’ús d’antibiòtics, en els processos de producció comercial, afecta l’abundància i diversitat de bacteris resistents en les ostres. Cal ressaltar que l’ús d’antibiòtics en l’aqüicultura europea es troba molt regulat i restringit.
El pla de treball inclou la seqüenciació del genoma d’espècies bacterianes capaces d’infectar tant als mariscs com als éssers humans. Així mateix, la identificació primerenca de les espècies bacterianes que continguin gens de resistència antibiòtica i els compartiments en què es trobin, permetrà la vigilància dirigida d’aquests bacteris. El projecte podrà provar si la virulència es correlaciona d’alguna manera amb la resistència antimicrobiana, i/o si la captació dels gens de resistència a patògens coneguts pot millorar la seva propagació. «Aclarir els impulsors i les vies de transmissió de la resistència antimicrobiana a les ostres és un aspecte clau dels resultats esperats d’aquest treball», assenyala Karl Andree.
Aquest projecte s’enquadra dins la Iniciativa Científica Estratègica de Reducció d’antimicrobians en la producció animal de l’IRTA
SPARE-SEA és un nou projecte europeu finançat per l’ERANET amb un pressupost de 975.723,00 d’euros per als seus 3 anys de durada. SPARE-SEA, està liderat per l’Institut Alfred Wegner, d’Alemanya, i inclou socis d’Itàlia (Universitat de Nàpols) i França (CNRS i CNR) així com el recolzament de l’Associació de productors de mol·luscs FEPROMODEL, del Delta de l’Ebre.
