L’IRTA de Sant Carles de la Ràpita apropa la seva recerca a la ciutadania amb una jornada de portes obertes
· S’hi van oferir una xerrada sobre els desafiaments de l’aqüicultura, i una altra sobre els reptes del canvi climàtic per a la seguretat alimentària dels productes del mar
· Els visitants van poder veure, entre d’altres, les instal·lacions de cultius aquàtics, així com larves de llobarro, llavors de cloïsses, nacres adultes, cultius de fitoplàncton, llenguados i esturions
· La Jornada va celebrar-se en el marc del Dia de l’Aqüicultura, amb què es vol reivindicar l’aqüicultura com a font sostenible de producció d’aliments
El 2050, la població mundial fregarà els 10.000 milions de persones, i la demanda d’aliments s’haurà incrementat un 60%. Donades aquestes circumstàncies, i en el context de l’emergència climàtica, una font molt valuosa de proteïnes de qualitat serà l’aqüicultura. Les raons són senzilles: la pesca extractiva està estancada, i els recursos necessaris per produir un quilogram d’aliments aptes per al consum són menors a l’aigua que a la terra. Així ho va explicar Enric Gisbert, cap del programa d’Aqüicultura de l’IRTA, en una de les xerrades que van oferir-se el 29 de novembre en una jornada de portes obertes de la seu de l’Institut a Sant Carles de la Ràpita.
La Jornada va incloure, a més, una xerrada del cap del programa d’Aigües Marines i Continentals, Jorge Diogène, sobre els efectes del canvi climàtic en la seguretat alimentària dels productes del mar, així com visites guiades a les instal·lacions de l’IRTA. L’acte es va emmarcar dins del Dia de l’Aqüicultura, una iniciativa de l’Observatori Espanyol de l’Aqüicultura que vol reivindicar la importància de l’aqüicultura.
En la seva xerrada, Enric Gisbert va apuntar quin és el principal desafiament per a l’aqüicultura:
Per la seva part, Jorge Diogène va abordar com el canvi climàtic afecta la seguretat alimentària dels productes del mar. «És evident que la temperatura de l’aigua ha augmentat, i això ha comportat un canvi en la distribució geogràfica d’espècies en funció de la seva tolerància a la temperatura», va explicar. Aquest fet pot comportar diversos problemes:
En les visites guiades, els visitants van poder veure cultius aquàtics de fitoplàncton i zooplàncton, la nau de bioseguretat on es fan els assajos de patologia, i, fins i tot, larves de llobarro i de cloïsses, nacres adultes i esturions.
El dia es va cloure amb una xerrada de la investigadora Patricia Prado al Museu del Mar sobre les nacres, una espècie de bivalve gegant endèmica del Mediterrani que està en risc crític d’extinció.
Un IRTA més vinculat amb l’entorn
La seu de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita fa anys que celebra una jornada de portes obertes amb la voluntat de donar a conèixer la recerca que s’hi duu a terme, en especial a l’entorn més proper. Així ho afirma el delegat de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, José Miguel Campos:
És per això que enguany es va convidar l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, perquè en fes la inauguració.
L’alcalde va ressaltar la importància de la recerca que hi fa l’IRTA «per estudiar les afectacions del canvi climàtic en l’aqüicultura, un sector que no només és estratègic per a la regió, sinó per al país».
QUÈ N’HAN DIT ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ?
