L’IRTA celebra els més de 30 anys d’existència
L’IRTA celebra més de 30 anys fent recerca agroalimentària amb un acte es van presentar els 6 grans reptes als que haurà de fer front en els propers anys
Prop de 400 assistents van omplir l’auditori del World Trade Center i van acompanyar l’IRTA en la seva festa de celebració
“Compartir la nostra ciència per alimentar el futur” és el lema de l’IRTA i vol mostrar la veritable vocació de la recerca que s’hi fa amb un objectiu molt clar, ajudar al sector agroalimentari català a produir aliments sans, segurs i nutritius per a una població i en un escenari de canvi global.
Des de fa més de 30 anys l’IRTA ha treballat i s’ha preparat per afrontar els reptes que han anat sorgint, però actualment ens enfrontem al desafiament d’alimentar 9.000 milions de persones al 2050 en una situació complexa des del punt de vista climàtic, social, ètic i de sostenibilitat.
El passat 15 de març, l’auditori del World Trade Center de Barcelona, l’IRTA va acollir prop de 400 convidats a l’acte de celebració dels més de 30 anys que l’Institut porta fent R+D+i per al sector agroalimentari. Un acte en el què, a més de la pròpia celebració es va voler reflexionar sobre els reptes de futur de l’agroalimentació.
En la seva intervenció, Josep M. Monfort, director general de l’IRTA, va assenyalar que “l’IRTA ha de tenir la mirada posada en els reptes que seran clau en un futur que es converteix en present a gran velocitat, i que ens posarà a prova col·lectivament”, i que es poden resumir en els següents punts:
La intensificació sostenible i ètica de la producció d’aliments en condicions mediterrànies canviants.
La suficiència alimentària: assegurar un proveïment d’aliments als ciutadans en un escenari de canvi climàtic.
One Health: Producció i consum d’aliments per preservar i millorar la salut dels consumidors.
Els nous models productius i de transformació d’aliments, millorant la confiança del consumidor tot implicant-lo en la producció d’aliments.
L’aplicació de noves tecnologies claus i potenciadores al procés de la innovació (Big data, nanotecnologia, epigenètica, etc.,)
L’enfortiment del sistema agroalimentari català.
A continuació, la directora científica de l’IRTA, Dra. Conxita Royo, va fer esment de la recerca de qualitat que es fa. En aquest sentit, la Dra. Royo va destacar que l’informe SCImago 2016 situa a l’IRTA entre el 25% de les millors institucions científiques del món en base a la investigació, innovació i impacte social.
Laia Fitó, de l’empresa Semillas Fitó, va fer un repàs a l’estreta col·laboració que s’ha establert entre aquesta empresa i l’IRTA al llarg d’aquests 32 anys on s’ha treballat conjuntament i des d’una unitat mixta amb la millora de cereals, del meló i d’espècies hortícoles. Una relació franca, de mútua confiança i que ha establert vincles estrets i personals.
El director del centre novazelandés Plant & Food Research, Peter Landon-Lane, va intervenir assenyalant com, des de les antípodes geogràfiques, dues institucions poden treballar conjuntament, fixant objectius comuns i aconseguint un nivell de col·laboració i de relació institucional modèlica.
Seguidament, Fabio Montossi, director de l’INIA (Instituto Nacional de Investigación Agraria) de l’Uruguai, va fer palesa l’estreta relació entre els dos Instituts. Una relació que actualment té una Joint Research Unit que marca un camí, una visió conjunta i una aposta de futur cap a una tasca de treball conjunta cap a objectius compartits.
El plat fort de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Louise Fresco, presidenta de la Universitat de Wageningen (Holanda), que va fer reflexionar als assistents sobre els desafiaments alimentaris que la humanitat ha d’afrontar properament, assenyalant les possibilitats que la recerca i la tecnificació ofereixen per donar-hi solucions.
Finalment, la consellera del departament d’Agricultura i presidenta de l’IRTA, Hble. Meritxell Serret va concloure l’acte no solament felicitant a l’IRTA i als seus treballadors per la tasca feta, si no convidant-los a continuar marcant la pauta del coneixement i la innovació en el sector agroalimentari català.
Un cop finalitzat l’acte, els assistents van poder gaudir d’un sopar fet a partir d’aliments que anaven a ser malbaratats i va que permetre reaprofitar 220 Kg d’aliments, estalviar 140 metres cúbics i evitar l’emissió de 55 Kg de CO2.
