L’IRTA aconsegueix reduir quasi per complet les emissions d’amoníac de les basses de purins fent-les més àcides

El projecte ACIDEMO demostra l’eficàcia d’aquesta tècnica, que es duu a terme aplicant-hi àcid sulfúric

Els investigadors volen contribuir així a la sostenibilitat i el compliment de les noves obligacions establertes per la Generalitat

El sistema agrari produeix més del 90% de les emissions d’amoníac volatilitzat (NH3) a l’atmosfera, i la major part provenen de la gestió i l’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes, quan el nitrogen que contenen es transforma en gas. L’amoníac no és directament un gas d’efecte hivernacle, però quan entra en contacte amb altres elements de l’atmosfera sí que té un important poder contaminant. En aquest sentit, des del 2019 un decret de la Generalitat regula progressivament la implantació de mesures per reduir la contaminació fruit de les dejeccions. Ara, investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han fet un pas endavant per ajudar agricultors i ramaders a reduir les emissions d’NH3 i adaptar-se a la normativa. Es tracta d’acidificar les basses on s’emmagatzemen els purins. I els resultats són clars: aquesta tècnica en redueix quasi per complet les emissions d’amoníac.

En el marc del projecte ACIDEMO, els investigadors de l’IRTA, encapçalats per August Bonmatí Blasi, del programa de Sostenibilitat en biosistemes, han provat els últims dos anys un prototip d’acidificació de purins en una bassa de cinc metres cúbics situada a les instal·lacions de l’IRTA de Torre Marimon i han comparat què hi passava amb relació a una altra bassa de purins sense acidificar a la mateixa ubicació. El resultat ha estat que les emissions d’amoníac de la bassa acidificada han sigut un 97-99% inferiors.

“L’acidificació del purí és una de les millors tècniques disponibles acceptades per mitigar les emissions d’amoníac en l’emmagatzematge i ara hem confirmat que és eficaç en basses d’emmagatzematge”, ressalta Bonmatí. De fet, no es tracta només d’evitar que el nitrogen es volatilitzi, sinó que és important que es conservi al purí per poder-lo proporcionar als camps com a fertilitzant.

També, reducció del metà

ACIDEMO ha comportat tres assajos: un en període d’estiu, un de tardor i un d’hivern-primavera, per determinar l’efecte de la temperatura sobre l’emissió de gasos. En cada experiment s’han mesurat de forma periòdica les emissions mitjançant un sensor d’amoníac i una campana dinàmica. Igualment, s’han monitoritzat les dades ambientals, la temperatura i la direcció i la velocitat del vent. I l’acidificació ha suposat, també, la reducció d’entre un 65 i un 78% de les emissions de metà, un dels principals gasos d’efecte hivernacle, juntament amb el diòxid de carboni i l’òxid de nitrogen.

Impacte a tres nivells

Així doncs, “El projecte ACIDEMO vol adaptar-se al nou model de fertilització establert pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que determina noves obligacions en la gestió de les dejeccions, algunes de les quals ja són vigents, i que impliquen un canvi en l’actual model de gestió. Els resultats que hem obtingut tenen un important impacte en l’àmbit ramader, agrícola i mediambiental i facilitaran l’adaptació progressiva del sector a les noves exigències legals”, subratlla per la seva banda Miriam Cerrillo, investigadora també del programa de Sostenibilitat en biosistemes.

De fet, ara els experts de l’IRTA esperen que els bons resultats obtinguts impulsin l’adopció d’aquesta tècnica a les explotacions ramaderes com a alternativa a la cobertura de basses. “Actualment, la tecnologia necessària per implantar el sistema ja es troba disponible al mercat català i estem a punt per contribuir a estendre-la”, conclou Bonmatí.

Per a més informació sobre el projecte, consulteu aquest enllaç de RuralCat.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.