L’estudi del metagenoma permet distingir les vaques lleteres més eficients i menys contaminants

Conèixer i modular la composició ideal de la microbiota del rumen permetrà produir aliments per a les persones no només amb una millor eficiència productiva i un menor cost, si no amb beneficis mediambientals evidents degut a un menor ús de recursos naturals.

Tradicionalment, la millora en l’eficiència productiva del bestiar s’ha abordat des de la perspectiva de la dieta del bestiar o de la millora genètica per produir més llet i, encara que no s’hagi seleccionat directament per a l’eficiència alimentària, aquesta s’ha doblat en els últims 30 anys.

Abordar la millora de l’eficiència productiva des de l’estudi del microbioma

El microbioma és una entitat que ocupa diferents nínxols en els mamífers i interactua amb ells de forma simbiòtica en els processos digestius i immunològics. De fet, el motiu pel qual les vaques (i la resta d’herbívors) són capaços de digerir farratges és conseqüència directa de la seva microbiota gastrointestinal.

La variabilitat en l’eficiència alimentària en els remugants es troba parcialment controlada per la microbiota gastrointestinal, i més concretament la que es troba al rumen (el compartiment més gran de l’estómac dels remugants). S’ha postulat que les poblacions microbianes intestinals a més de l’ambient i la dieta, també depenen de la genètica de l’hoste (persona o animal). La composició de la microbiota ruminal influirà en l’eficiència de la transformació de la cel·lulosa per a la producció de llet o carn en el bestiar boví.

Queda així clar, que l’estudi de la metagenòmica obre nous camps per poder utilitzar la composició microbiana i millorar tot el procés de la digestió, absorció i utilització de les nutrients.

L’efecte de la microbiota ruminal sobre la producció làctia i l’eficiència productiva

En un estudi realitzat per un equip d’investigadors de l’IRTA, ETSIAAB-UPM, INIA i de l’empresa Blanca from the Pyrenees, conjuntament amb el ECODEV d’Austràlia, ha mostrat que hi ha una relació entre la microbiota ruminal, el consum d’aliment, i l’eficiència alimentària (o com la vaca transforma el que menja en llet).

Els investigadors han trobat que aquells animals on la flora microbiana conté major abundància de Bacteroidetes són els més eficients i, al seu torn, aquests tenen menor abundància tant de Firmicutes com de arqueobacteris metanogènics (microorganismes que produeixen metà).

És a dir, en el seu conjunt, els animals més eficients tenen una composició en el metagenoma diferent pel que fa als menys eficients. A més, l’estudi demostra que la flora ruminal permet classificar les vaques en funció de la quantitat d’aliment que consumeixen.

Els resultats d’aquest estudi suggereixen que la composició de la microbiota permet classificar les vaques més eficients, i també aquelles que els són menjant menys, i per tant utilitzant menys recursos naturals. A més, com l’estudi s’ha realitzat en poblacions d’Europa i d’Austràlia, sembla que els patrons poblacions es mantenen en el temps i l’espai. Encara falta establir una gran població de referència amb informació de metagenomes que pogués servir per elaborar equacions robustes i aplicar-les als programes de selecció genètica.

Referència de l’article científic: Delgado, B et Al. Whole rumen metagenome sequencing Allows Classifying and predicting feed efficiency and intake levels in cattle https://doi.org/10.1038/s41598-018-36673-w  (Scientific Reports, 2019)