Les investigacions de l’IRTA permetran obtenir línies de conills seleccionades per la seva eficiència alimentària

• Feed-a-Gene és el projecte europeu que ha permès a l’IRTA identificar 17 regions cromosòmiques implicades en el control del creixement, el consum i l’eficiència alimentària.
• Mesurar la ingesta individual en conills és possible gràcies a la menjadora electrònic desenvolupada a l’IRTA
• La microbiota influeix poc en el creixement, però sí que ho fa en l’eficiència alimentària

Investigadors dels programes de Genètica i Millora Animal, i de Nutrició Animal de l’IRTA han treballat en el projecte europeu Feed-a-Gene, on s’han establert les bases per a la creació de línies genètiques de conill especialitzades en eficiència alimentària. En el projecte s’han identificat 17 regions cromosòmiques amb gens implicats en el consum, creixement i eficiència alimentària. Això, juntament amb el desenvolupament d’un sistema per mesurar la ingesta diària en conills i un millor coneixement de la heretabilitat de la microbiota cecal, senten les bases per al desenvolupament de línies genètiques de conill a partir dels criteris d’eficiència alimentària.

Una nova línia paternal basada en eficiència alimentària

En l’estudi s’han seleccionat 3 línies paternals per diferents criteris que reflecteixen diferents aspectes de l’eficiència alimentària: dues d’aquestes línies se seleccionen per minimitzar el consum de pinso residual (el que mengen els animals per sobre o per sota de les seves necessitats), una a nivell individual i una altra a nivell de grup; la tercera línia es selecciona per incrementar el creixement que s’obté amb l’alimentació racionada.

«Estem en fase de desenvolupament d’aquestes tres poblacions. En un any avaluarem les seves característiques i després d’aquesta avaluació podrem posar a disposició dels cunicultors una o diverses d’aquestes línies paternals », assenyala l’investigador de l’IRTA en Genètica i Millora Animal, Juan Pablo Sánchez.

Mesurar el consum per conèixer la variabilitat individual

Fins al moment, una de les aproximacions més utilitzades era la de mesurar la ingesta del total del grup i dividir-la pel nombre d’individus. Es tracta d’una aproximació, ja que només ofereix una mitjana del consum, però no reflecteix la variabilitat individual.

Al mesurar l’eficiència nutricional en pollastres i conills, el primer desafiament és poder conèixer amb exactitud quina és la ingesta d’un individu. Per això, explica Sánchez, «un dels grans reptes del projecte ha estat desenvolupar una menjadora electrònica per mesurar la ingesta individual en conills allotjats en gàbies col·lectives».

Es tracta d’un sistema de mesurament automàtic de la ingesta en conills, del què es van instal·lar 30 màquines a la granja experimental. La filosofia és molt semblant a la d’una estació automàtica d’alimentació de les utilitzades en porcí. El desenvolupament d’aquest dispositiu permet mesurar amb més precisió el consum i realitzar selecció genètica de l’eficiència alimentària.

El paper de la microbiota sobre l’eficiència alimentària

Altres estudis realitzats pels investigadors de l’IRTA dins el projecte Feed-a-Gene s’han centrat en l’efecte que té la microbiota sobre l’eficiència alimentària en els conills. Les investigacions s’han concentrat, en primera instància, en estudiar com diferents factors ambientals o de maneig influeixen en les poblacions microbianes.

«Estem intuint que el paper de la microbiota sobre el creixement és poc rellevant», relata l’investigador de l’IRTA «tot i que sí influeix sobre l’eficiència alimentària, una cosa semblant al que passa en la producció lletera».

«Treballant en dues granges diferents hem vist que les poblacions microbianes són absolutament diferents», afirma Sánchez. «A més, observem que tant el tipus d’alimentació (racionada o ad libitum) com la presència d’antibiòtics en la dieta també condicionen la composició de les poblacions microbianes del cec, i per això el nostre treball actual se centra en la identificació d’aquests bacteris i en conèixer quines funcions desenvolupen en el tracte digestiu dels conills».

En una segona fase del projecte s’està explorant el paper de la genètica de l’hoste en relació amb la composició microbiana. En aquest sentit, s’ha observat que el percentatge que representen algunes espècies bacterianes pel que fa al total de bacteris del cec, tenen una heretabilitat significativament diferent de zero o, el que és el mateix, s’hereten.

Sobre el projecte Feed-a-Gene

Feed-a-Gene és un projecte europeu del programa Horitzó2020 que s’ha dut a terme durant 4 anys i que ha finalitzat al març d’aquest any. El seu objectiu ha estat el d’adaptar millor els diferents components dels sistemes de producció ramadera en monogàstrics (és a dir, porcs, aus i conills) per millorar l’eficiència general i reduir l’impacte ambiental.

Això ha implicat als seus participants, format per 23 centres de recerca, de transferència i empreses, el desenvolupament de recursos i tecnologies d’alimentació noves i alternatives, la identificació i selecció d’animals robustos que s’adaptin millor a les condicions fluctuants, i el desenvolupament de tècniques d’alimentació que permetin optimitzar el potencial de l’alimentació i de l’animal.

Per a més informació sobre el projecte (en anglès): https://www.feed-a-gene.eu/