La transformació digital arriba al camp
La intel·ligència artificial, el big data o el blockchain poden contribuir a un ús més eficient dels recursos, garantir l’origen i la seguretat dels aliments o reduir el malbaratament
Reduir la bretxa digital en l’agricultura i la ramaderia és clau perquè el sector agroalimentari pugui fer front als reptes que planteja l’emergència climàtica
L’IRTA participa el 25 i el 26 de novembre al fòrum Datagri, que tindrà lloc a Lleida, i que vol impulsar la transformació digital en el sector agroalimentari
Big data, blockchain, sensòrica, Internet de les coses (IoT) o intel·ligència artificial són tecnologies que no s’acostumen a relacionar amb la producció agrícola. Si bé existeixen solucions perquè el sector agroalimentari sigui més eficient i sostenible, per ara el grau d’implementació de les TIC hi és molt baix o va més lent del que es podria esperar. Reduir la bretxa digital en l’agricultura i la ramaderia és clau perquè el sector agroalimentari pugui fer front als reptes que planteja l’emergència climàtica, en què caldrà alimentar una població de 10 milions de persones en un context en què els recursos naturals seran cada cop més limitats ―al 2030, es calcula que la demanda d’aigua dolça serà un 40% superior a la disponible. «La digitalització no serà la solució a tots els problemes, però ens ajudarà a donar resposta als reptes de la pobresa, la gana, la sostenibilitat i l’ús eficient dels recursos», assenyala Agustí Fonts, cap de l’Oficina de Valorització de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
La digitalització de l’agricultura i la ramaderia té el potencial, entre d’altres coses, de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, assegurar la traçabilitat dels aliments, garantir-ne l’origen i la seguretat, millorar la sostenibilitat de la producció i contribuir a reduir el malbaratament alimentari. Així, per exemple, gràcies al blockchain es pot traçar tot el procés de producció de la carn perquè el consumidor tingui la garantia que el bistec que es duu a la boca és ecològic; amb sensòrica i teledetecció, conèixer amb precisió la necessitat d’aigua d’una parcel·la de pomers i, amb intel·ligència artificial, saber la qualitat d’un fruit abans que entri a càmera només amb una fotografia feta amb el mòbil.
«La digitalització pot comportar una transformació de la magnitud de transformacions històriques com la mecanització, la revolució genètica o l’associada a l’ús dels fertilitzants fitosanitaris», afirma Joan Bonany, coordinador de la iniciativa sobre sistemes agroalimentaris intel·ligents del Pla estratègic de l’IRTA. Aquesta transformació, comenta Bonany, implica «un canvi profund, més enllà del tecnològic: un canvi en els processos, els models de negoci, les estratègies i la capacitació en habilitats digitals del personal».
Des de Catalunya, l’IRTA coordina i lidera diversos projectes d’Agricultura 4.0, alguns dels quals es presentaran al Fòrum Datagri, que se celebrarà a Lleida avui i demà, 25 i 26 de novembre, i que permetrà als professionals de l’agroalimentari entrar en contacte directe amb les darreres tecnologies digitals que poden revolucionar el sector. Inclou una jornada de ponències al Palau de Congressos i una jornada de demostracions pràctiques a les instal·lacions de l’IRTA a Mollerussa.
Tres casos d’èxit de l’IRTA
«La digitalització no només consisteix que els agricultors puguin consultar dades sobre variables essencials com el sòl, els cultius, el bestiar o la climatologia, sinó que tinguin accés a eines digitals avançades que els permetin convertir aquestes dades en idees valuoses i factibles», explica Bonany. En aquesta línia, entre els projectes i solucions de transformació digital que l’IRTA posa a la disposició dels professionals de la indústria agroalimentària es troba IrriDesk, un sistema de prescripció intel·ligent de dosis de reg per a l’ús eficient de l’aigua que es basa en sensòrica, Internet de les Coses i eines d’ajuda en la presa de decisions. IrriDesk, que treballa amb un algorisme original que respon al clima i a les dades del sòl, millora la productivitat de l’aigua en un 15% respecte d’una gestió humana experta i redueix en un 80% el temps necessari de supervisió i control del reg.
També l’aqüicultura pot servir-se de les TIC per millorar la seva eficiència i sostenibilitat, com ho demostra el projecte IRTAmar d’automatització i control de qualitat de les aigües. Es tracta d’un mòdul intel·ligent de recirculació d’aigua marina i continental que aconsegueix una reducció del consum d’aigua d’un 95% respecte del flux obert, rebaixa en un 50% l’abocament de nitrogen, redueix fins a un 10% la pèrdua d’aliment i proporciona fins a un 50% d’estalvi en el consum energètic en explotacions aqüícoles.
En l’àmbit de les eines d’ajuda en la presa de decisions, la Plataforma AGROasesor ofereix recomanacions dinàmiques per millorar processos com el reg i la fertilització. La plataforma integra la gestió d’actuacions en parcel·la amb balanços diaris de les necessitats de nutrients i aigua. Amb AGROasesor, cada usuari gestiona les dades de les seves actuacions en parcel·la i pot mantenir actualitzats els quaderns administratius de fitosanitaris i fertilitzants així com accedir a informació digital de mapes de sòl o a imatges de satèl·lit, que s’incorporen al seguiment dels seus cultius. Es tracta d’un projecte pioner a l’Estat que és operatiu a Catalunya, País Basc, Navarra, Andalusia, i Castella la Manxa.
Repte global, solucions col·laboratives
Amb el convenciment que per tenir vertader impacte cal actuar de forma coordinada i treballar amb partners mundials, l’IRTA ha impulsat la RIDAG (Red Iberoamericana para la Digitalización de la Agricultura y la Ganadería). El seu objectiu és promoure la transformació digital dels sectors agropecuaris a Catalunya, Argentina, Xile i Uruguai. Laboratoris d’experimentació sobre el terreny, validació de tecnologies, capacitació i assessorament i observació i monitoratge poden contribuir a fer el sistema més sostenible ajudant els agricultors i productors a superar la bretxa digital per millorar la sanitat, l’ús dels recursos i l’economia.
