La sequera dels darrers mesos podria afectar la producció del cereal d’hivern
Experts de l’IRTA adverteixen que els cultius de blat i ordi pateixen estrès hídric degut a les baixes precipitacions de desembre, gener i febrer.
La falta d’aigua durant el període d’afillament —quan el blat fa noves tiges— pot limitar el nombre d’espigues per unitat de superfície, tot i que els danys més importants per la falta d’aigua són a partir de l’encanyat, que és l’estadi previ a l’espigat.
La selecció i la millora genètica podria ajudar a obtenir varietats productives i resistents a la falta d’aigua.
Les dades de pluviometria indiquen que les últimes pluges importants a la major part de les comarques cerealícoles, com el Baix Empordà i Osona, van ser entre els dies 22 i 25 de novembre de 2021, fa poc més de tres mesos. Segons un comunicat del Servei Meteorològic de Catalunya, a data de l’1 de març el període de sequera ja arribava fins a 96 dies a comarques com l’Anoia, amb molta superfície de conreu de cereal, i supera els 50 dies en molts punts del litoral i prelitoral. A partir d’aquestes dates, les precipitacions han estat escasses i molt inferiors a les habituals. En els observatoris meteorològics d’aquestes zones la pluviometria total mensual registrada durant el desembre i el gener ha estat força inferior a 10 mm i la manca de pluges ha continuat durant bona part del mes de febrer. És una situació que està causant alarma entre els productors agrícoles pels efectes que es poden derivar de l’estrès hídric als cultius, perquè la sequera condiciona el creixement de les plantes i limita l’absorció dels nutrients, principalment del nitrogen.
L’equip d’investigadors del programa Cultius extensius sostenibles de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha analitzat la situació per avaluar els possibles efectes de la sequera hivernal. En els primers estadis de creixement del cereal, la humitat i la preparació del sòl són factors clau perquè el gra pugui germinar de manera correcta. «Les pluges d’octubre i novembre han ajudat a emergir els cereals en la major part de les zones. Tot i això, en algunes parcel·les hem observat un naixement irregular degut a la mala preparació del terreny, sobretot quan ha quedat aterrossat perquè s’hi ha treballat en condicions massa humides, i sumant-hi la manca de precipitacions posteriors», aclareix Joan Serra, investigador de l’IRTA. Un cop neix el cereal, encara necessita poca aigua fins que comença l’encanyat, que és com es coneix l’estadi previ a l’espigat. En aquesta fase, la durada del dia encara és curta i les temperatures no són gaire altes. Tot i això, la falta d’aigua pot retardar el creixement i afavorir l’aparició de grogors en les fulles més velles. «Si hi ha estrès hídric durant l’afillament es pot reduir el nombre de fillols i, en conseqüència, la densitat d’espigues final, que pot ser limitant quan els valors baixen per sota d’unes 400 o 500 espigues/m2 en blat tou», afegeix Serra.
A partir de la fase de l’encanyat, el cultiu necessita més aigua, sobretot a partir de l’aparició de la fulla bandera, l’última fulla que es desplega abans que surti l’espiga. En aquest estadi la falta d’aigua pot rebaixar el rendiment de les plantes, reduir la densitat d’espigues, disminuir el nombre de grans per espiga (la fertilitat) i fer que els grans estiguin menys plens. «L’estrès hídric fa que les plantes creixin menys i que les fulles adoptin una aparença més erecta. A més, algunes agafen un color groguenc i les fulles més velles s’assequen», constata l’investigador de l’IRTA. Segons aquests indicadors, encara és aviat per saber els efectes directes en la producció de cereals. No obstant, «si en els propers dies hi ha precipitacions, els cultius es podrien recuperar; si no plou i seguim amb condicions de sequera, les pèrdues podrien ser molt notables», conclou Joan Serra.
L’IRTA estudia els efectes de la sequera en mil parcel·les de cereal
El programa de Cultius extensius sostenibles té una plataforma experimental al municipi de Sucs, Lleida, que enguany acull 1.000 parcel·les de blat, ordi, civada, faves i pèsols sotmesos a condicions de sequera per estudiar com s’hi adapten. «Volem identificar les varietats més competitives en condicions de manca d’aigua, però que alhora siguin capaces d’adaptar-se a futures condicions, quan les pluges siguin més abundants», explica Marta da Silva, cap del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA. Amb aquests assajos, estudien les propietats dels cultius que fan que s’adaptin millor a la falta d’aigua, i així, poden identificar aquests caràcters i incorporar-los a les noves varietats. «En la nostra activitat científica també utilitzem la millora genètica per seleccionar noves línies amb potencial de registre i que tinguin un rendiment més alt en condicions de sequera. L’adopció d’aquestes varietats permetrà a l’agricultor minimitzar els riscos de pèrdues causades per la sequera », conclou la investigadora.
Les dades i la informació tècnica es poden consultar en aquest article, publicat al portal d’Extensius.cat.
Extensius.cat és un blog del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA amb el suport de Ruralcat, que aporta informació d’interès actualitzada per als agricultors.
