La clau perquè l’arròs s’adapti al canvi climàtic pot ser al seu ADN
Més d’un centenar d’experts internacionals i empreses es van reunir al 18è Simposi Internacional de Genòmica Funcional d’Arròs, dedicat a l’impacte del canvi climàtic al cultiu d’aquest cereal
El debat es va centrar en els reptes del canvi climàtic, les possibilitats de les noves eines CRISPR d’edició gènica i el marc legislatiu europeu
Més d’un centenar de científics i científiques que investiguen l’ADN de l’arròs es van trobar la setmana passada a l’Auditori AXA de Barcelona, en el marc del Simposi Internacional de Genòmica Funcional d’Arròs (ISRFG, de les sigles en anglès). Era la 18a edició d’aquesta trobada, la primera que es celebrava a l’Estat espanyol, i tot just la tercera que es celebrava en territori europeu.
La Sra. Elisenda Guillaumes Cullell, directora general d’Agricultura i Ramaderia del DACC, va inaugurar la jornada amb una presentació de la jornada: arròs, canvi climàtic i millora genètica. Tot seguit, la professora d’investigació del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), Blanca San Segundo, va fer un recull de les principals conclusions i novetats presentades al 18è Simposi Internacional de Genòmica funcional de l’arròs.
Finalment, es va celebrar una taula rodona amb representants del sector arrosser com Unió de Pagesos, JARC, AVA-ASAJA i les dues cooperatives del Delta de l’Ebre, d’obtentors de varietats com Copsemar, la Cambra Arrossera del Montsià i SC Castells, i d’indústria (Nomen, Kellogg’s, Montsià i Arrosseries Pons), a més de representants del DACC i de Biovegen. A la taula rodona, moderada per la investigadora de l’IRTA Mar Català, es van discutir temes tan variats com el rol dels consumidors a l’hora d’escollir productes amb menys empremta de carboni o la problemàtica que suposa per a tot el sector que la Unió Europea sotmet les plantes amb genoma editat mitjançant les noves tècniques com CRISPR a les disposicions generals de la legislació europea sobre organismes modificats genèticament (OGM).