Fotònica per detectar microplàstics de forma ràpida i econòmica

Investigadors de l’IRTA llancen la campanya de micromecenatge «Microplàstics: ajuda’ns a identificar-los!» per finançar el projecte científic MP WATCHING, amb què es desenvoluparà una eina per detectar-los i identificar-los

Ara mateix no existeix una metodologia estandarditzada i econòmica que permeti fer-ho, i és un dels motius que en dificulten la regulació com a contaminants a Europa

En un primer estadi, l’eina s’aplicarà per avaluar la presència i la tipologia d’aquests contaminants en aigua i sediments de zones humides del delta de l’Ebre

Els microplàstics, fragments de plàstic de mida inferior a 5mm, es troben arreu: en mars i oceans, a l’aire, als sòls, als sistemes d’aigua dolça. Amenacen la biodiversitat i poden suposar un risc per a la salut si s’incorporen a la cadena alimentària. Actualment, a Europa, no hi ha una normativa específica que els reguli com a contaminants, i algunes de de les principals raons són la falta d’una metodologia estandarditzada i l’elevat cost i els requeriments tècnics necessaris per realitzar les analítiques que calen per detectar-los. És en aquest context que Begonya Marcos, investigadora del programa Tecnologia i qualitat alimentàries de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha concebut el projecte MP WATCHING, que té l’objectiu de desenvolupar una metodologia basada en la fotònica per detectar i identificar els microplàstics de manera econòmica i ràpida, i que estarà a l’abast de l’administració, les empreses i laboratoris. La metodologia es testejarà en aigua i sediments del delta de l’Ebre, i permetrà mesurar la magnitud del problema per, així, cercar estratègies per mitigar-lo en origen.

Per poder dur a terme el projecte, avui s’ha llançat la campanya de micromecenatge titulada: «Microplàstics: ajuda’ns a identificar-los!».

El projecte es desenvoluparà en divuit mesos, i inclourà tres fases. Primer, s’avaluarà el potencial de la fotònica per detectar i identificar els microplàstics en el medi. Segon, es desenvoluparà una metodologia basada en la fotònica per detectar els microplàstics en mostres d’aigua i sediments. Finalment, s’estudiaran les tipologies de microplàstics detectats en mostres d’aigua i sediments recollits en diverses zones humides del delta de l’Ebre, i serà aquesta darrera fase la que permetrà validar la metodologia desenvolupada. El resultat que s’espera és una metodologia que posi a «l’abast dels investigadors eines per detectar els microplàstics de manera ràpida i amb baix cost», explica Marcos. Això «aportarà informació clau per estudiar els efectes de la contaminació per microplàstics sobre la biodiversitat i la salut, uns efectes que ara mateix no es coneixen prou», apunta la investigadora.

Uns microcontaminants d’origen divers

L’origen d’aquests contaminants és divers: n’hi ha de primaris ―els que s’han afegit intencionadament a productes de neteja, cosmètica, higiene personal―, que s’alliberen al medi ambient després del seu ús; i de secundaris, que provenen de la degradació de materials plàstics ―com, per exemple, pneumàtics, envasos, o roba sintètica― i que han estat abocats al medi ambient de forma no controlada. A banda d’això, un risc associat a la presència de microplàstics al medi és que  poden actuar com a portadors de contaminants químics i microbiològics.

El projecte MP WATCHING és fruit de la 12a edició del Generació d’Idees organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Parc de Recerca UAB per fomentar l’emprenedoria entre el personal investigador, que va dedicar-se als microplàstics. La idea, aleshores centrada en els aliments, va  ser concebuda per Begonya Marcos juntament amb l’investigador de l’Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia (ICN2), Òscar Moriones.