Desplegar menú lateral
05/05/2023

Fomentar el compostatge de proximitat perquè el compost contribueixi a preservar els sòls i millorar-ne la salut

L’aposta per obtenir fertilitzants orgànics i un substrat orgànic de qualitat i de quilòmetre zero permetria reduir l’ús de fertilitzants de síntesi i de la torba en horticultura

L’ús de la torba pot tenir efectes negatius en els hàbitats naturals i en la fixació del carboni en el sòl, a més dels impactes de transportar-la a les zones de consum

L’IRTA posa en marxa el projecte COMdeHORT, que vol recollir experiències de compostatge descentralitzat de Catalunya, així com els usos i les necessitats de compost en cultius hortícoles, amb l’objectiu de promoure aquestes pràctiques

L’ús del compost en agricultura contribueix a fertilitzar els cultius i a millorar els sòls, i evita els impactes energètics i ambientals de produir fertilitzants sintètics. A més, determinades tipologies de compost poden utilitzar-se com a substrat per al cultiu en testos en vivers, i substituir, així, la fibra de coco i la torba. Aquests substrats, d’ús habitual, tenen associats impactes ambientals: en el cas de la torba, la destrucció d’hàbitats i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a causa de la seva extracció i pel transport des de les àrees d’extracció fins a les zones de consum; en el cas de la fibra de coco, el principal impacte és l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causada pel transport i també pel consum d’aigua que cal per rentar-la. En l’horticultura, s’ha evidenciat que, des del punt de vista ambiental, és necessari no només obtenir aliments de proximitat, sinó que les esmenes orgàniques ―és a dir, la matèria orgànica que s’afegeix al sòl per millorar-ne l’estructura, la fertilitat i la capacitat de retenir aigua― també siguin de proximitat. En aquest context, els experts aposten perquè, sempre que es pugui, s’opti per l’anomenat «compostatge descentralitzat», que és el que es realitza a petita escala i a tocar del lloc on es generen els residus de naturalesa orgànica ―restes de menjar, residus vegetals i dejeccions ramaderes, principalment. A més de ser més eficient des del punt de vista ambiental, l’avantatge del compostatge descentralitzat és que l’origen de les matèries primeres i els processos es poden controlar millor, per la qual cosa el compost que en resulta pot ser de molt bona qualitat. Ara, un nou projecte demostratiu impulsat per l’IRTA vol donar visibilitat a les experiències de compostatge descentralitzat de Catalunya amb l’objectiu de promoure’l.

Es tracta de COMdeHORT, un projecte demostratiu que acaba de posar en marxa l’IRTA amb la col·laboració de la cooperativa Tarpuna. COMdeHORT aglutinarà  projectes i experiències realitzats a Catalunya en els darrers deu anys sobre compostatge descentralitzat i l’ús del compost en horticultura i en recollirà les conclusions principals. L’objectiu és donar visibilitat i difondre les experiències rellevants en l’àmbit català; amb aquesta finalitat, s’editarà un document que les descrigui, es realitzarà formació i el seguiment in situ d’algunes experiències, i s’organitzaran jornades tècniques.  

Per conèixer la realitat de les experiències s’han elaborat unes enquestes en diversos àmbits:

Les respostes es recolliran durant la primera quinzena del mes de maig. Sobre COMdeHORT, hi ha informació disponible el web d’HORTANET. També s’ha obert l’adreça electrònica comdehort@irta.cat per rebre comunicacions d’entitats o persones que estiguin interessades en el desenvolupament del projecte.

L’experiència de l’IRTA en compostatge

L’IRTA ha desenvolupat diversos projectes al voltant del compostatge en granja de les dejeccions ramaderes ―per exemple, a través del projecte LIFE AGRICLOSE, que ha coordinat el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat. Un dels resultats del LIFE AGRICLOSE és la Guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes, el contingut de la qual s’exposarà a una jornada tècnica que se celebrarà el 12 de maig, en el marc de la Setmana Internacional del Compost organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes (DACC). Més informació sobre la jornada.

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.