Es confirma un cas de virus del Nil Occidental en un cavall a Catalunya
Es tracta d’un poltre de la zona d’Amposta sense símptomes, detectat pel programa de vigilància del virus del Nil Occidental en animals que duu a terme el servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’IRTA, en coordinació amb el Departament de Salut.
El virus ja s’havia detectat en animals a Catalunya el 2017 i el 2018, però enguany el programa s’ha intensificat en les darreres setmanes arran dels casos d’Andalusia.
La vigilància en èquids i aus és cabdal per detectar el virus precoçment i determinar les àrees de risc, però es recorda que el virus només es transmet de les aus als èquids o d’aus a les persones.
El 4 de setembre es va confirmar un cas de virus del Nil Occidental en un èquid a Amposta. Es tracta d’un poltre sense símptomes de la malaltia, al qual se li han detectat anticossos enfront el virus i que no havia estat vacunat prèviament. L’animal tampoc no s’havia mogut fora del territori recentment, cosa que confirmaria que la infecció es va produir a la zona del Montsià. «El fet de detectar anticossos indica que la circulació del virus és relativament recent, és a dir, que va tenir lloc el darrer mes o màxim dos mesos», explica la Núria Busquets, investigadora del grup de recerca d’arbovirus i artròpodes vectors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) i responsable del diagnòstic del virus del Nil Occidental del programa de vigilància. Les anàlisis, que es van realitzar a l’IRTA-CReSA, es van confirmar posteriorment pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (laboratori de referència) i notificat per la Red de Alerta Sanitaria Veterinaria (RASVE) del Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació.
La vigilància del virus del Nil Occidental en èquids es un component molt important d’aquest programa a Catalunya. El cas del poltre d’Amposta es va detectar pel mètode de vigilància activa del programa de vigilància, gràcies a la participació dels veterinaris clínics d’èquids que hi col·laboren. En la vigilància activa es prenen mostres d’èquids sense símptomes, però també es fa la vigilància passiva amb els èquids que tenen símptomes sospitosos.
Després d’aquest primer focus en èquids a Catalunya aquest any 2020 s’ha posat en marxa el Programa d’alerta, prevenció i control del virus del Nil Occidental a Catalunya en hostes animals per reforçar la vigilància a zones properes del focus a partir d’un disseny de mostreig elaborat per l’epidemiòleg Sebastian Napp de l’IRTA-CReSA. Paral·lelament, també s’ha activat el programa de vigilància d’arbovirus en mosquits coordinat pel Departament de Salut per realitzar inspeccions entomològiques i control vectorial a la zona.
Vigilància coordinada i efectiva
Arran dels casos d’Andalusia el servei de Prevenció en Salut Animal del DARP va emetre el mes d’agost un comunicat a les persones relacionades amb els èquids, com veterinaris clínics, propietaris i centres d’hípica, per seguir vigilant aquesta malaltia en aquests animals i comunicar-ne qualsevol cas de sospita. Cal recordar, però, que els cavalls no són una font d’infecció directa. El virus del Nil Occidental es transmet generalment per picades de mosquits del gènere Culex i afecta principalment les aus. En algunes ocasions un mosquit infectat a partir d’una au pot transmetre’l a èquids i humans. La transmissió sempre és d’au a animal o d’au a persona, no d’èquids a persones ni entre persones.
Per tant, és necessari controlar les poblacions dels mosquits que són potencials transmissors del virus. El treball de control de poblacions de mosquits és continu des de l’inici de la temporada, cap al març o l’abril, fins al final, cap a l’octubre o a l’inici del novembre, però s’intensifica a partir del juny i «tota la feina es realitza amb control biològic larvari, sense haver de recórrer a tractaments adulticides i sense afectar altres organismes de l’espai que es tracta», apunta Carles Aranda, investigador de l’IRTA-CReSA i corresponsable del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat. D’altra banda, es recomana a la població prendre les mesures per evitar les picades de mosquits, com l’ús de repel·lents i roba llarga en zones de molta densitat de mosquits.
A Espanya, el 2010 i el 2016 ja hi va haver algun cas en persones, però aquest estiu ha estat la primera vegada que ha aparegut un brot amb molts casos amb quadres neurològics greus i tres morts a data d’avui. A Catalunya, la vigilància del virus del Nil Occidental en animals es realitza des de fa més de quinze anys perquè és una malaltia zoonòtica de declaració obligatòria per l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE). El 2017 es va aïllar el virus per primera vegada en un astor al Segrià, va ser la primera vegada que es va detectar el llinatge de tipus 2 del virus a l’Estat espanyol. «Aquest llinatge del virus és el que circula principalment a Europa Central i de l’Est, on causa brots importants en humans», afirma l’investigador Sebastian Napp. Abans del 2017, a Catalunya s’havia detectat la circulació del virus en aus repetidament mitjançant estudis serològics, però la circulació del virus no s’havia demostrat mitjançant tècniques moleculars i aïllament del virus en animals», recorda Busquets. El 2018 també es va detectar un brot en èquids per primer cop a Catalunya, en concret al Garraf. En aquell cas, l’encarregat de les inspeccions entomològiques va ser el Servei de control de mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
La línia de recerca d’arbovirus i artròpodes vectors (ARTROPOVIR) de l’IRTA-CReSA, liderada per Núria Busquets, fa anys que estudia la competència vectorial dels mosquits de Catalunya amb diversos virus com Zika, dengue i chikungunya per determinar els mosquits transmissors d’aquests virus a Catalunya. Al 2016, l’equip va demostrar experimentalment que les poblacions locals de mosquit comú (Culex pipiens) i de mosquit tigre (Aedes albopictus) de Catalunya eren capaces de transmetre el virus del Nil Occidental. A Catalunya el principal vector del virus del Nil Occidental és el Culex pipiens, perquè és un mosquit ornitòfil i, per tant, pica preferentment les aus, si bé ocasionalment pot picar a humans i cavalls. Tots aquests estudis es duen a terme a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, que permet treballar amb patògens de nivell de perillositat 3.
