Desplegar menú lateral
15/01/2021

Els programes de millora d’ametller al món es basen només en 2 línies genètiques i 3 varietats

Foto IRTA: Millora varietal

• “Tuono” i “Cristomorto” s’utilitzen bàsicament en la zona mediterrània i “Nonpareil” a Austràlia i Estats Units

• L’estudi assenyala que cal augmentar la variabilitat genètica actual per assegurar un progrés continu de la millora

Aquesta és la conclusió a què han arribat investigadors de l’IRTA juntament amb altres investigadors de cinc països, a partir de l’anàlisi de dades de pedigrí, verificats per marcadors, de 220 varietats d’ametlles. «Hem vist en l’estudi que els genotips dels 7 principals programes de millora de l’ametller del món segueixen dues línies principals de millora basades únicament en 3 varietats», assenyala l’investigador de l’IRTA i millorador d’ametller, Ignasi Batlle.

A partir dels genotips utilitzats pels 7 principals programes de millora als Estats Units, Austràlia, França, Israel i Espanya, l’estudi ha posat de manifest la pèrdua de variabilitat genètica i el repte cada vegada més gran que significa per als programes de millora l’ús repetit d’un nombre reduït de genotips fundadors. La principal conclusió de l’estudi és que es requereix augmentar la variabilitat genètica actual en els programes de millora d’ametlles per assegurar el guany genètica i el progrés continu de la seva millora.

«En la millora de l’ametller se sabia poc sobre la seva variabilitat genètica en les poblacions reproductores actuals, tot i que s’han documentat diversos casos de depressió per endogàmia», assenyala Batlle. Per obtenir informació sobre l’estructura genètica en els programes de millora moderns a tot el món, es van analitzar dades de pedigrí verificats per marcadors de 220 varietats d’ametlles i seleccions de millora. Es van calcular els coeficients de consanguinitat (ancestre comú), parentiu i la contribució genètica dels fundadors per a aquests genotips.

Els resultats han revelat dues línies genètiques convencionals basades en tres varietats: “Tuono”, “Cristomorto” (utilitzats en la millora a la Mediterrània) i “Nonpareil” (utilitzat a Austràlia i Estats Units). Els descendents de “Tuono” o “Cristomorto” comparteixen 34 descendents, mentre que “Nonpareil” té 71 descendents.

El coeficient de consanguinitat mitjà dels genotips analitzats va ser de 0,041, presentant 14 genotips un coeficient de consanguinitat alt, superior a 0,250. Els programes de millora genètica varietal de França, Estats Units i Espanya, van mostrar coeficients de consanguinitat de 0,075, 0,070 i 0,037, respectivament.

Segons la seva contribució genètica, les varietats modernes d’Israel, França, Estats Units, Espanya i Austràlia es remunten a un màxim de sis genotips fundadors principals. Entre el grup de 65 genotips portadors de l’al·lel Sf per a l’autocompatibilitat, el coeficient de parentiu mitjà va ser de 0,125, amb “Tuono” com a principal genotip fundador (24,7% de la contribució genètica total).

Aquests resultats afegeixen coneixement sobre les tendències seguides en la millora genètica de l’ametller durant els últims 50 anys i tindran un gran impacte en el procés de presa de decisions en els programes de millora a tot el món.

Article de referència: Pérez de los Cobos, F., Martínez-García, P.J., Romero, A. et al. Pedigree analysis of 220 almond genotypes reveals two world mainstream breeding lines based on only three different cultivars. Hortic Res 8, 11 (2021). https://doi.org/10.1038/s41438-020-00444-4