Desplegar menú lateral
21/02/2022

Els efectes de la variació de la salinitat a les ries gallegues es podran avaluar amb una nova metodologia

Villa de Rianxo, Ria d’Arousa, Galicia.

Un equip científic liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la amb la participació de l’IRTA ha analitzat l’impacte positiu de l’augment de la concentració de sal a l’aigua, així com els efectes negatius associats a una menor concentració

Un estudi publicat recentment a la revista Environmental Science and Technology proposa una metodologia per avaluar els efectes dels canvis de la salinitat de l’aigua, incloent per primera vegada els impactes positius relacionats a un augment de la concentració salina, o els efectes negatius associats a una menor concentració. L’estudi s’ha realitzat a la Ria d’Arousa (Galícia) i amplia les metodologies clàssiques del cicle anàlisi de la vida per poder incloure els impactes associats a les variacions de concentració de substàncies elementals que no es poden classificar com a substàncies contaminants, com és el cas de la sal.

«Se sap que els canvis en la salinitat afecten els ecosistemes, però fins ara no existien models ambientals per mesurar aquests efectes, ja que consideraven la sal des de la perspectiva de l’ecotoxicitat», comenta Montserrat Núñez, investigadora del programa de Sostenibilitat en biosistemes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i una de les autores principals de l’estudi. Aquest enfocament implica que com més altes siguin les concentracions de contaminants, més grans són els efectes. Però la sal no és un contaminant, sinó que és una substància essencial, per la qual cosa aquest plantejament no té en compte els efectes negatius d’una disminució de la salinitat de l’aigua com els estuaris gallecs, ni els efectes positius degut a un augment de la concentració, quan la salinitat dels estuaris es recupera després d’una devallada de la concentració.

En els darrers anys s’han repetit fets en què peixos i alguns mol·luscs com les escopinyes havien mort de manera massiva i sobtada a les ries gallegues, on l’única explicació possible era la dràstica caiguda de la salinitat a conseqüència de l’obertura dels embassaments. «Les activitats antropogèniques, com el reg o la gestió de preses, poden modificar dràsticament la salinitat de les aigües de transició entre aigua dolça i salada, com la de les ries gallegues. A més, el canvi climàtic està intensificant el cicle de l’aigua al planeta, alterant els patrons de precipitació i evaporació, de manera que la salinitat de l’aigua està canviant», adverteix Núñez. L’estudi també destaca la concentració òptima que hi ha d’haver a l’ecosistema perquè estigui en condicions de normalitat. «Per tant, les concentracions de sal per sobre o per sota d’aquest nivell generaran impactes negatius», afegeix.

El treball ha estat finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) a través del recentment finalitzat projecte TREASURE i també a través del programa postdoctoral Beatriu de Pinós de la Generalitat de Catalunya.

Referència de l’article:

Roibás-Rozas, A., Núñez, M., Mosquera-Corral, A., & Hospido, A. (2022). Modeling the Impact of Salinity Variations on Aquatic Environments: Including Negative and Positive Effects in Life Cycle Assessment. Environmental science & technology.

Etiquetes: