El tractament de les aigües urbanes provoca canvis en la flora i fauna dels rius
• Gestionar parcialment els rius perquè siguin més nets, només disminuint la quantitat de fòsfor i fitoplàncton, pot comportar canvis indesitjables en tot l’ecosistema per un desequilibri dels nutrients.
• Ho adverteix un estudi dels investigadors Carles Ibáñez, de l’IRTA, i Josep Peñuelas, del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), publicat a la revista Science.
Des de mitjan segle XX, els països amb economies més industrialitzades han patit un excés de fòsfor en els seus rius i llacs per culpa de l’abús de fertilitzants i detergents amb fosfats, la contaminació industrial i la depuració deficient de l’aigua urbana, entre altres. Aquesta sobreabundància de fòsfor, en proporció al nitrogen, l’altre nutrient essencial, provoca un creixement excessiu de fitoplàncton, origen de l’aspecte verd que prenen les aigües.
Per intentar posar solució a aquesta contaminació orgànica, en els darrers trenta anys s’ha aconseguit millorar la gestió de l’aigua a les ciutats i l’ús que es fa dels fertilitzants en l’agricultura. Els resultats són positius: cada vegada hi ha menys fòsfor i els rius tornen a tenir un aspecte més transparent. No obstant això, un estudi publicat a la revista Science alerta que depurar les aigües perquè siguin més clares no sempre implica un retorn a les condicions sanes del riu, sinó que també pot comportar efectes indesitjables en tot l’ecosistema.
És el cas de l’Ebre, on a principis dels anys 2000 es va detectar un canvi sobtat de la transparència de l’aigua per la disminució del fòsfor. Des de llavors, s’ha produït una proliferació de macròfits (plantes aquàtiques submergides, mal anomenades algues) i l’aparició massiva de mosca negra, que provoca molèsties molt importants a les poblacions riberenques.
La investigació, duta a terme per Carles Ibáñez, de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita, i Josep Peñuelas, ecòleg del CSIC al CREAF de Barcelona, ha comparat dades de rius i estuaris, majoritàriament dels Estats Units i Europa. Aquests espais han passat d’estar eutrofitzats, és a dir, de tenir massa nutrients, a una situació de nou desequilibri entre el nitrogen i el fòsfor. Aquest procés es coneix com reoligotrofització i els resultats publicats mostren que pot tenir efectes diferents en funció de la grandària i profunditat del riu, o del tipus de substrat de la conca, entre altres factors.
«Els tractaments amb depuradores són d’abast mundial i caldrà estudiar les conseqüències reals amb més profunditat, ja que hem vist que no sempre són suficients», adverteix Peñuelas. Així, segons Carles Ibáñez, «la millora parcial de la qualitat de l’aigua té avantatges», si bé «també genera inconvenients si no es fa una gestió integrada a nivell de tota la conca dels rius, tenint en compte tant els usos urbans, agrícoles i industrials com els requeriments ambientals».
