Desplegar menú lateral
21/09/2017

El rec intermitent disminueix les emissions de metà dels arrossars

Investigadors de l’IRTA, juntament amb Kellogg i Ebro Foods, analitzen com reduir els gasos d’efecte hivernacle al Delta de l’Ebre

La gestió de l’aigua i el moment d’incorporació de la palla als arrossars poden reduir l’emissió de metà

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que emeten els arrossars han estat poc estudiades als arrossars espanyols, i mai s’ha fet sota un enfocament integrat on se n’analitzi la relació les pràctiques agràries i les característiques pròpies del camp, com la textura del sòl o la salinitat. Davant d’aquest repte, les empreses Kellog i Ebro Foods, que adquireixen quantitats importants d’arròs del Delta de l’Ebre i que col·laboren en altres projectes per a millorar la sostenibilitat d’aquest cultiu, han iniciat una investigació pionera per a mesurar i reduir les emissions de GEH. Aquest és el primer estudi que involucra directament els agricultors, i està liderat per l’IRTA, en col·laboració amb la Universitat de Manchester.

En estar totalment inundats, els arrossers experimenten una sèrie de fermentacions que produeixen metà, un dels gasos responsables de l’efecte hivernacle. Els sistemes predictius actuals estimen que el cultiu d’arròs és el responsable d’una quarta part de les emissions de metà de l’agricultura a nivell mundial.

La col·laboració de Kellog i Ebro Foods amb el projecte LIFE EbroAdmiclim, liderat per l’IRTA, s’han analitzat diversos camps d’agricultors del Delta entre 2015 i 2017. En els camps escollits s’hi ha aplicat diversos sistemes de gestió d’aigua i rostolls per tal d’identificar les millors estratègies de mitigació d’emissions.

Pel que fa els sistemes de gestió d’aigua, els investigadors de l’IRTA han conclòs que el sistema de reg intermitent, en comparació amb la inundació permanent dels arrossars, podria haver reduit l’emissió de metà fins a un 90% durant la temporada de creixement al camp on es va aplicar, ja que era un camp amb condicions òptimes per a la seva aplicació. No obstant això, aquest percentatge podria ser menor en altres condicions, pel que es necessitarà ampliar l’estudi en altres camps, tenint en compte la variabilitat geofísica i agronòmica dels arrossars. Aquest sistema també permet una reducció de fins un 30% en les aportacions d’aigua en comparació al sistema d’inundació.

Per una altra banda, s’observa que les emissions més altes es produeixen a l’agost, temporada de creixement i octubre, postcollita i d’incorporació de palla d’arròs després de la collita. En promig, les taxes d’emissió van ser al voltant de tres vegades més altes en postcollita que durant la temporada de creixement. Aquesta ràtio mostra certa variabilitat en funció de les condicions ambientals i particulars del camp. Per a reduir les emissions en temporada de postcollita, els investigadors recomanen incorporar la palla el novembre o desembre, ja que s’ha observat que es produeixen menys emissions que a l’octubre. No obstant això, calen més estudis en els que s’incloguin les emissions durant el següent cultiu per confirmar aquesta tendència.

Preveure aquestes emissions és complicat a causa de la seva variabilitat segons el camp o la zona geogràfica, ja que depèn del tipus de sòl, les pràctiques de cultiu, les condicions climàtiques i el sistema d’irrigació. El model de predicció més extès en agricultura és el Cool Farm Tool, però l’estudio de l’IRTA ha trobat diferències entre les emissions reals de gasos als camps del Delta de l’Ebre i els camps asiàtics on s’ha desenvolupat principalment aquest model. És per això, que s’està valorant la possibilitat d’adaptar aquesta eina a les particularitats del cultiu d’arròs, o si cal un nou model predictiu exclusivament per a aquest cereal.

Els resultats d’aquest estudi estan orientats a proposar un sistema de cultiu més sostenible i eficient, ja que s’aconsegueix una reducció en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a més de reduir el consum d’aigua.

Des de fa dècades, Kellog utilitza arròs produït a Espanya com a primera matèria per a l’elaboració de cereals per a l’esmorzar, que s’elaboren a la planta de Kellog de Valls (Tarragona), des de la qual s’exporta a més de 20 països.

Les parceles participants a l’estudi també participan al programa d’agricultura sostenible Origins® de Kellogg. Per a Ebro Foods, aquest projecte s’emmarca en el compromís amb la sostenibilitat de la seva cadena de subministrament. Els resultats d’aquest estudi permetran iniciar nous paràmetres i tècniques de cultiu que permetran minimitzar l’impacte mediambiental i la preservació de la biodiversitat del Delta.