Actualment, a Catalunya es tracta el 20 % de les dejeccions ramaderes que es produeixen, que equival a més de 21 milions de kg de nitrogen. Amb l’objectiu de tornara connectar l’activitat ramadera amb l’agrícola del seu voltant es va crear el projecte “LIFE AGRICLOSE: Millora i difusió de tècniques eficients per a la gestió de purins i avançar cap a una agricultura sostenible i circular” per generar estratègies i eines per aprofitar les dejeccions ramaderes als entorns més propers de les granges, i que contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic reduint les emissions amoniacals i de gasos amb efecte d’hivernacle.
Durant quatre anys, s’ha treballat en 40 hectàrees i s’han gestionat més de 900 tones anuals de productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes per desenvolupar noves tecnologies i estratègies per promoure’n l’ús. Entre les estratègies estudiades hi ha l’ús de la fracció líquida i de la fracció sòlida dels purins en la fertilització de camps de fruita dolça, que podria tenir un impacte potencial sobre les més de 40.000 hectàrees que hi ha al país d’aquest tipus de cultiu, la majoria en entorns ramaders, i també amb la possibilitat d’ampliar la seva incidència en altres cultius arboris, com són els cítrics, la fruita seca, oliveres o vinya. En cultius extensius, els productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes (fracció líquida dels purins, digerits de plantes de biogàs) també es poden utilitzar en substitució dels adobs habituals en els cultius extensius o ser la base de l’adobatge d’aquells més productius i amb unes exigències d’adobatge més altes, com és el cas del blat de moro.
Al llarg del projecte s’ha fet el seguiment de la qualitat dels sòls, aigües i aire per garantir que les estratègies que es promouen contribueixen a la bona qualitat ambiental. Així, s’han fet més de 2.000 anàlisis de sòl i 160 de solucions líquides del sòl per conèixer l’efecte de les estratègies sobre la qualitat del sòl i possible efecte sobre les aigües. De la mateixa manera, s’ha fet el seguiment de la qualitat i innocuïtat dels productes finals, com la possible transferència de resistència als antibiòtics i la presència de bacteris patògens que puguin comprometre el consum dels aliments que es produeixen.
El projecte ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i ha tingut com a socis l’Agencia Estatal del CSIC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), així com la Universita Degli Studi Di Torino (UNITO), i l’organisme tècnic de la regió de la Llombardia, l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF). També hi han participat més de 25 organitzacions, entre explotacions agràries, cooperatives i empreses.
