El pas del secà al regadiu en la vinya, la millor estratègia per adaptar-se al canvi climàtic?
· Els experts recomanen estudiar la viabilitat de fer-ho, així com buscar solucions integrals i perdurables més enllà del reg per garantir la sostenibilitat del sector vitivinícola
· Robert Savé, coordinador de Vitivinicultura de l’IRTA: «Regar és la millor estratègia si tens aigua i diners, i a Catalunya no a tot arreu hi ha aigua, ni a tot arreu hi ha diners»
Diverses projeccions apunten que, a Catalunya, la temperatura a mitjans del segle XXI s’haurà incrementat en 1,4ºC respecte la mitjana del període 1971-2000, i que, quant a la pluviositat, es produiran augments significatius de l’evaporació i l’evapotranspiració, així com de la durada dels períodes sense precipitació i dels episodis de precipitació diària molt abundant. Això farà que hi hagi menys recursos hídrics disponibles, i que es pronostiquin cada cop períodes més llargs i freqüents de sequera.
El creixement, el rendiment i la qualitat del raïm i del vi depenen, en gran mesura, del clima. A la comarca del Penedès, els recents períodes de sequera han comportat o bé una pèrdua de producció, o bé la pèrdua de qualitat d’algunes varietats més sensibles. Per adaptar-se al canvi climàtic, una de les estratègies que es plantegen per a la sostenibilitat de la vitivinicultura catalana i espanyola (que en un 65% és de secà), és que esdevingui de regadiu. Ara bé, és aquesta la millor estratègia per adaptar-se al canvi climàtic?
Per donar resposta a aquesta qüestió, diversos experts van analitzar en una sessió tècnica les limitacions tècniques i hidrològiques, així com les estratègies d’adaptació de la vinya davant el canvi climàtic, i els pros i contres d’aplicar el reg deficitari en condicions de sequera extrema. Ho van fer el 6 de novembre, a l’Edifici de l’Enològica de Vilafranca del Penedès, en la jornada tècnica titulada Regar és la millor estratègia adaptativa al canvi climàtic. On, quan, com i per què?.
La jornada va estar organitzada per l’IRTA amb la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Hi van participar David Comino, de l’ACA, que va parlar de les aigües de freàtic i les limitacions hidrològiques i legislatives; Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA, que va centrar-se en l’estratègia d’adaptació de la vinya davant del canvi climàtic; Arturo Torrecillas, professor d’investigació del CEBAS – CSIC, que va analitzar l’aplicació del reg deficitari en condicions de sequera extrema, i Joan Girona, investigador de l’IRTA, que va parlar de la tecnificació en l’ús eficient de l’aigua, les seves projeccions i límits. L’acte va finalitzar amb una taula rodona moderada per Xoan Elorduy, de l’INCAVI, i Robert Savé, coordinador de Viticultura de l’IRTA.
La clau: solucions integrals i perdurables
«Regar és la millor estratègia només si tens aigua i diners per fer-ho, i a Catalunya el problema és que no a tot arreu hi ha aigua, i no a tot arreu hi ha diners», va apuntar Robert Savé. En el cas del Penedès, l’aigua és majoritàriament de freàtic, i si bé el seu cabal és raonable «tenim poca informació de la dinàmica d’aquests freàtics i, per tant, del balanç d’entrades i sortides, així com del manteniment de la qualitat química i biològica», va assenyalar. Per tot això, l’investigador va proposar «estudiar si, realment, és viable reconvertir el secà a regadiu, i si això servirà per millorar la productivitat i garantir la sostenibilitat del sector vitivinícola».
Una ajuda perquè el reg sigui més eficient és l’ús de la tecnologia. D’això en va parlar Joan Girona, també investigador de l’IRTA, que va afirmar que «si bé la tecnologia és i ha de contribuir a fer un ús eficient de l’aigua, no és ni serà la solució al problema global al qual ens enfrontem». La solució passa, va concloure Savé, «per seguir indicadors holístics a nivell de cada parcel·la, i de cada celler en el context de la seva denominació d’origen i realitat geogràfica, amb l’objectiu de buscar solucions integrals i perdurables».
