Efectivitat del depredador ‘Transeius montdorensis’ en el control de l’àcar del bronzejat del tomàquet
· L’IRTA i l’empresa Agrobio han treballat conjuntament per buscar alternatives als plaguicides per fer front a aquesta plaga
Per controlar l’àcar del bronzejat del tomàquet (Aculops lycopersici), una de les plagues més importants en aquest cultiu i per al qual hi ha molt pocs plaguicides disponibles, l’IRTA i Agrobio han observat que és possible controlar els danys causats per aquest quan s’utilitza com a agent de biocontrol a l’àcar depredador Transeius montdorensis si se li faciliten les condicions ambientals i fonts alternatives d’aliment. Així ho han publicat en un article al butlletí de la IOBC-WPRS corresponent a la reunió del grup de treball “Integrated Control of Plant-Feeding Mites“.
L’àcar del bronzejat del tomàquet és una de les plagues més importants d’aquesta hortalissa, amb una àmplia distribució mundial. «El control d’aquest àcar amb plaguicides sintètics és difícil a causa de la poca efectivitat de les matèries actives disponibles ja que cada vegada es disposa de menys autoritzades», explica Cristina Castañé, investigadora de l’IRTA, «i els agents de control biològic o biocontrol són una alternativa per poder minimitzar-ne els danys en els cultius ». Altres àcars fitoseids que també s’alimentin d’A.lycopersicus, no han donat molt bons resultats fins al moment, probablement perquè no siguin capaços de desenvolupar-se a causa dels tricomes del tomàquet. No obstant això, els assajos amb Transeius montdorensis han donat bons resultats quan s’afegien àcars Astigmatina com a font complementària d’aliment, podent ser una alternativa de biocontrol.
Per comprovar-ho, l’IRTA, juntament amb l’empresa Agrobio, han realitzat estudis en tomàquet (en test, en condicions controlades, i en planta gran a l’hivernacle), en els quals s’han utilitzat dues densitats de T. montdorensis i dues densitats d’un aliment complementari, i ho han comparat amb un grup control (únicament amb la plaga). Els resultats obtinguts assenyalen que, «en condicions que afavoreixin el desenvolupament de T. montdoresis, com són una adequada humitat relativa i la inclusió d’aliment complementari, és possible el control de les poblacions de l’àcar bronzejat», apunta Enric Vila, d’Agrobio. En els assaigs es va aconseguir minimitzar els danys a la planta de tomàquet pel que fa a les parcel·les control, en les que la presència de l’àcar del bronzejat va ser evident, així com els danys en els fruits.
Per completar aquests resultats, s’iniciarà properament un projecte de demostració amb assajos en hivernacles a escala comercial i veure, així, quan efectiu pot ser el depredador en les condicions de cultiu. L’ús d’aquest depredador permetria reduir l’ús de plaguicides en el cultiu del tomàquet.
ARTICLE DE REFERÈNCIA: Enric Vila, Cristina Castañé, Oscar Alomar, Jordi Riudavets, Ana Belén Arévalo. Biocontrol of Aculops lycopersici (Massee) (Acari, Eriophyidae) on tomato with releases of a predatory mite. Integrated Control of Plant-Feeding Mites IOBC-WPRS Bulletin Vol. 149, 2020 pp. 85-86
