Desenvolupen un nou ratolí transgènic que reprodueix fidelment la malaltia de la tremolor ovina atípica
La malaltia ovina s’assembla molt a les malalties priòniques esporàdiques en humans, per això, amb el nou model, es podrà accelerar la recerca per millorar-ne el diagnòstic i trobar teràpies
Les malalties priòniques idiopàtiques o esporàdiques humanes són de les més freqüents en humans provocades per prions, però també són poc estudiades en tractar-se d’una malaltia minoritària i sense conèixer encara la causa perquè apareixen
Una investigació liderada pel Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA i el CIC bioGUNE ha aconseguit una solució per pal·liar la manca de models animals que permetin el estudi de les malalties priòniques esporàdiques gràcies al desenvolupament i la caracterització d’un nou ratolí transgènic que reprodueix de forma consistent l’scrapie o tremolor ovina atípica. El model desenvolupa la malaltia espontàniament i, a més, és transmissible en el mateix model animal i també en models silvestres, destacant-ne la capacitat de produir la malaltia també en ovelles.
L’estudi, publicat a la revista Acta Neuropathologica Communications, descriu el primer model de laboratori de la tremolor ovina atípica que, per les seves similituds amb les malalties priòniques idiopàtiques (esporàdiques) humanes, resulta de gran utilitat per estudiar-ne la patogènia o per avaluar, per exemple, l’eficàcia de teràpies potencials per combatre aquest tipus d’encefalopatia espongiforme transmissible. Atesa l’escassetat de models animals per estudiar les malalties priòniques d’origen esporàdic, aquest estudi ofereix a tota la comunitat científica un model animal idoni per millorar la comprensió sobre aquesta forma de la malaltia de causes desconegudes. «La investigació facilita una nova eina d’estudi per a les malalties priòniques més freqüents en humans i més difícils d’abordar, ja que la causa n’és completament desconeguda i es tracta d’un fenomen molt poc freqüent a la natura. Aquest model obre la possibilitat d’entendre els desencadenants de la malaltia i avaluar teràpies dirigides específicament a evitar la seva aparició o per alentir-ne la progressió», assenyala Joaquín Castilla, professor d’investigació Ikerbasque i líder del Grup de Recerca en prions de CIC bioGUNE, que ha portat a terme l’estudi.
El model s’ha desenvolupat mitjançant l’estudi in vitro de diverses proteïnes del prió observades a la natura, de les quals se n’ha avaluat la capacitat o la facilitat per transformar-se en la forma patogènica. De fet, s’han fet molts estudis en tubs d’assaig fins a arribar al model animal. Aquest nou model animal s’aplicarà a l’estudi de les malalties priòniques d’origen idiopàtic, també conegudes com a esporàdiques. Al contrari que els diversos models desenvolupats per estudiar les formes infeccioses de la malaltia, l’estudi de l’inici i el desenvolupament de les malalties de tipus esporàdic està molt limitat. Així, encara es desconeix si hi ha algun desencadenant de la malaltia, a on s’inicia, o quant de temps passa des del seu inici fins que apareixen els primers signes clínics. «Aquest model animal podria ajudar a resoldre aquestes incògnites. A més, atesa la seva semblança a algunes malalties priòniques esporàdiques humanes, també serà un model d’utilitat per millorar-ne el diagnòstic o provar diferents teràpies en desenvolupament», comenta Enric Vidal, investigador principal de la línia de malalties priòniques del programa de Sanitat animal de l’IRTA-CReSA.
Col·laboració internacional
La investigació s’ha desenvolupat mitjançant la col·laboració de diversos grups de recerca. Principalment, l’estudi ha estat impulsat i desenvolupat pel Grup de Recerca en prions del CIC bioGUNE, dirigit per Joaquín Castilla; la Unitat de Malalties Priòniques de l’IRTA-CReSA, liderada per Enric Vidal, i la Unitat de Transgènesi de la Universitat de Salamanca dirigida per Manuel Sánchez-Martín. Aquests tres grups han comptat a més amb la col·laboració d’investigadors del Centre d’Encefalopaties i Malalties Transmissibles Emergents de la Universitat de Saragossa, del Departament de Sanitat Animal de NEIKER, de l’Institut Superiore di Sanità de Roma, l’Institut de Recerca Biomèdica CIMUS de Santiago de Compostel·la, del CISA-INIA-CSIC de Madrid, de l’INRA a França, la Universitat Estatal de Colorado i de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’estudi ha estat finançat parcialment per un projecte del Ministeri d’Economia i competitivitat projecte BOVOVSPONPRION AGL2013-46756-P, per la Fundació la Marató de TV3 a la seva edició de Malalties infeccioses (projecte ATYPRION 201821-30-31-32) i pel projecte REDPRION EFA 148/16. El projecte EFA148/16 REDPRION va ser cofinançat en un 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). POCTEFA té com a objectiu reforçar la integració econòmica i social de la frontera francoespanyola-andorrana. El seu suport se centra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i ambientals transfrontereres mitjançant estratègies conjuntes que afavoreixin el desenvolupament territorial sostenible.
Sobre les malalties priòniques
Les encefalopaties espongiformes transmissibles, o malalties priòniques, que són malalties neurodegeneratives de progressió ràpida que afecten humans i altres mamífers, es poden desenvolupar per tres vies diferents. Una és per una mutació genètica com la que provoca la malaltia de Gerstmann Straussler Scheinker (GSS). També pot ser per via infecciosa, és a dir a causa d’una entrada de prions exògens com va ser el cas de la malaltia de les vaques boges. Finalment, la forma més freqüent, amb un 85% dels casos en humans, és la malaltia de Creutzfeldt-Jakob esporàdica o idiopàtica, la causa de la qual és desconeguda, però es creu que passa mitjançant un canvi d’estructura espontani i infreqüent de la PrPC, que es dóna entre 1 i 2 persones cada any per cada milió d’individus. Sent la més freqüent en humans, també és la més difícil d’estudiar, ja que la seva causa desconeguda impedeix el desenvolupament de models animals de malaltia que el reprodueixin fidelment. Aquest tipus de malaltia esporàdica també existeix en animals, sent el principal l’scrapie o tremolor ovina atípica, que afecta el bestiar oví i cabrum. Tal com passa amb la malaltia humana, també es dóna en 1-5 individus de cada milió, per la qual cosa no resulta útil per estudiar-lo al laboratori.
Referència de l’estudi:
Vidal, E., Sánchez-Martín, M.A., Eraña, H. et al. Bona fide atypical scrapie faithfully reproduced for the first time in a rodent model. Acta Neuropathol. Comm. 10, 179 (2022). https://doi.org/10.1186/s40478-022-01477-7
