Com alimentar 10.000 milions de persones amb una dieta enriquida amb microalgues

• L’IRTA lidera un projecte europeu, ProFuture, per desenvolupar tecnologies de cultiu de microalgues per incrementar-ne la producció i reduir-ne els costos
• Aquests microorganismes permetrien resoldre un problema complex: augmentar un 70% la producció d’aliments per al 2050 conservant els ecosistemes del planeta
• Les microalgues permeten obtenir aliments nutritius rics en proteïnes, més sostenibles, des de pasta i pa, a barretes energètiques o pinso per a animals

El 2050 la població mundial fregarà els 10.000 milions de persones, la qual cosa suposarà un 70% d’increment de la demanda d’aliments, segons estima la FAO, i posarà contra les cordes la capacitat d’alimentació de la humanitat. Amb recursos naturals limitats, com ara aigua dolça o terra fèrtil, obtenir el nivell de producció d’aliments necessari per proporcionar proteïnes a la població deixarà de ser sostenible. En aquest sentit, les microalgues ―que formen part del fitoplàncton― són unes candidates prometedores per contribuir a solucionar aquest repte, pel seu elevat potencial de valor nutricional i la seva baixa petjada ecològica.

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) coordina i lidera un ambiciós projecte europeu, ProFuture, que persegueix desenvolupar tecnologies de producció de microalgues sostenibles i competitives amb què obtenir aliments rics en proteïnes, nutritius i amb un menor ús de nutrients químics i energia.

Les microalgues són organismes unicel·lulars que poden conrear-se en grans piscines obertes o en bioreactors, i que principalment requereixen llum solar, temperatures elevades i nutrients inorgànics per a créixer, amb un consum de terra i aigua dolça inferior al del cultiu d’altres proteïnes vegetals. Tenen una capacitat productiva molt elevada i permeten obtenir una biomassa rica en proteïna i greixos que, transformada en farina vegetal, es pot utilitzar per a fabricar aliments com a pasta, pa, pinsos, sopes o barretes energètiques.

«El problema amb les microalgues avui dia és que, tot i que s’estudien des de fa anys a Europa sobretot per produir biocombustibles, la producció en continua sent limitada i no acaba d’estar al 100% industrialitzada, la qual cosa fa que el preu del producte sigui alt», assenyala Massimo Castellari, investigador de l’IRTA i coordinador de ProFuture.

Precisament, solucionar aquest escull és el principal objectiu del projecte, en el qual participen 31 partners europeus, entre centres de recerca, empreses i associacions. Per a això, han seleccionat quatre espècies de microalgues molt productives ―dues d’aigua dolça (Lemon/lightly Chlorella vulgaris i Arthrospira platensis, l’espirulina) i dues de marines (Tetraselmis chui i Nannochloropsis oceanica)― i desenvoluparan i aplicaran tecnologies i tècniques de cultiu innovadores per a augmentar-ne la producció i reduir-ne els costos. La fase inicial s’implementarà en plantes pilot a Portugal, en col·laboració amb universitats i centres de recerca , i després s’escalarà gràcies a nou petites, mitjanes i grans empreses d’alimentació de set països europeus.

Una vegada collides aquestes microalgues, s’assequen i se n’obté una espècie de farina, que és l’ingredient principal per al mercat. Fins al moment, un dels inconvenients d’aquest ingredient a l’hora d’incorporar-lo en la fabricació d’aliments és que té un gust molt marcat i aporta una coloració verda als productes. Un exemple n’és la pasta o el pa enriquits amb espirulina.

«En el projecte ens proposem desenvolupar algun ingredient més purificat, que ens permeti millorar la textura, l’aparença el sabor i també l’aroma dels productes elaborats amb microalgues i ampliar una mica el ventall d’aplicacions», explica Castellari, que especifica que en el marc de ProFuture es crearan set tipus d’aliments: pasta, pa, sopes i cremes vegetals, begudes i barretes energètiques per a esportistes, salsitxes veganes i pinso per a animals.

Elaborar productes amb microalgues permetria disposar d’una font de proteïnes de qualitat per a tots els països, i el sistema de creixement del cultiu podria adaptar-se a l’entorn. «Es pot implementar fins i tot enmig del desert, en àrees marginals, per la qual cosa no competeix amb altres cultius vegetals pel sòl. I això en països com Espanya, en què avança la desertificació, podria ser molt interessant”, apunta l’investigador.

El projecte, que tindrà una durada de quatre anys i està dotat amb 7,78 milions d’euros, és finançat pel programa de la UE Horitzó 2020, de suport a la recerca i innovació.