L'ús d'energies renovables és de vital importància per fer front a reptes crítics a nivell mundial com el canvi climàtic i l'escalfament global, en un marc d'escassetat energètica i d'encariment dels combustibles fòssils. Una d'aquestes energies renovables és el biogàs, un gas que procedeix de la biodegradació d'una gran varietat de residus orgànics entre els quals hi ha llots d'aigües residuals, fracció orgànica de residus municipals o fems, entre d'altres. La producció de biogàs a través de la digestió anaeròbia està experimentant un creixement exponencial a Europa els darrers anys, ja que pot ser produït localment, permet tractar residus orgànics, generar energia neta, i afavoreix el desenvolupament sostenible o l'acció pel clima. El subproducte de la digestió anaeròbia és el fang digerit o digestat. Davant d'aquest escenari, s'engega el projecte FertiLab, l'objectiu del qual és donar una segona vida al digestat convertint-lo en productes de valor afegit i de gran interès per a l'agricultura sostenible.
Aquests productes de valor afegit són tres: fertilitzants minerals enriquits amb nutrients dels llots, biopesticides mitjançant una fermentació en sòlid en què s'inoculen ceps específics per produir una esmena orgànica amb propietats pesticides, i finalment bioestimulants a partir de la mateixa fermentació, però en aquest cas fent servir ceps que produeixen un gran nombre de bioproductes específics que milloren les propietats de l'esmena. Alguns dels avantatges són un millor creixement de les plantes, una major producció i una millora de la qualitat del cultiu. Així, doncs, el projecte proposa canviar l'escenari actual d'agricultura intensiva per estratègies més locals, en què es tanquen cicles de nutrients i utilitzen esmenes orgàniques en substitució de productes químics d'alt impacte ambiental, com els fertilitzants minerals i pesticides químics.
D'altra banda, Fertilab avaluarà el possible ús i aplicació dels bioproductes obtinguts, fomentarà la seva comercialització i l'acceptació al mercat de nous ingredients agrícoles de base biològica. A més, s'aplicarà el concepte de “Living Lab” ―és a dir, un laboratori d'innovació digital que treballa per a la cohesió del territori on es troba, i que facilita el desenvolupament d'eines i estratègies a partir de la innovació oberta i col·laborativa en entorns de la vida real― per tractar la fertilització sostenible. Es preveu comptar amb la participació de diferents agents, i que serveixi de catalitzador per implementar una plataforma oberta on es puguin abordar noves propostes agrícoles des del punt de vista tècnic, mediambiental i econòmic.
FertiLab té una durada de tres anys (desembre del 2022 - novembre del 2025) i està finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d'Espanya (Ministeri de Ciència i Innovació). El consorci està format per tres universitats, dos centres de recerca i un soci industrial: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb el grup de compostatge (GICOM) liderant el projecte, la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Basque Centre for Climate Change (BC3) - Klima Aldaketa Ikergai i l'empresa FACSA (Foment Agrícola Castellonenc, SA). El pressupost finançable del projecte és de 643.662 €.
