El territori DO Penedès és una zona de secà, però des de fa dues temporades els viticultors asseguren que pateixen amb més intensitat els efectes de la sequera i l’augment de les temperatures. En la d’enguany, ha plogut un 40% menys que l’anterior i les pluges de la primavera del 2022 no han estat suficients. Els ceps pateixen quan els falta aigua, el gra de raïm és més petit, més dolç i madura abans d’hora. Tot això afecta la retenció d’aromes i l’acidesa i, com a conseqüència, el raïm no té les propietats ideals per produir el vi. Les prediccions climàtiques apunten que en la propera dècada el cicle de creixement de la vinya s’avançarà i serà més curt i, en el cas de la DO Penedès, la verema podria avançar-se al voltant d'un mes. Davant la falta d’aigua, la solució més ràpida que es planteja per als cultius és regar. De fet, a la comarca de l’Alt Penedès un 1,1% de la superfície de vinya és de regadiu, però els experts adverteixen que regar no serà una solució definitiva ni sostenible per adaptar-se al canvi climàtic.
Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), experts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT) van presentar a Vilafranca del Penedès els resultats del projecte «SECAREGVIN Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la D.O. Penedès». Ho van fer en el marc de la jornada «Serà viable la vinya de regadiu a la D.O. Penedès?», en què els investigadors van assenyalar que cal saber quanta aigua disponible hi ha a cada territori i dissenyar i executar estratègies d'adaptació a escala local i regional. «Un dels principals problemes no és que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid degut a l’augment de les temperatures», va advertir l’investigador emèrit de l’IRTA Robert Savé. El primer informe de canvi climàtic per al Mediterrani MedECC indica que a final de segle les temperatures podrien augmentar fins 2ºC a tota la conca mediterrània, o fins a 5ºC en el pitjor dels casos, segons els escenaris del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
Per avaluar si un territori pot assumir un sistema de regadiu és important saber quanta aigua necessitarà la vinya de la DO Penedès al llarg de tot el segle, a més de veure com afectarà el canvi climàtic el seu cicle de vida. Segons les projeccions climàtiques i agronòmiques del projecte SECAREGVIN, que ha presentat la tècnica de l’IRTA Inmaculada Funes, en el pitjor escenari de canvi climàtic, a finals de la dècada actual, la vinya de la DO Penedèsnecessitarà entre una i dues vegades més aigua que la del període de referència (43 mm/any de mitjana calculat durant el període 1972-2005) i fins a quatre vegades més a finals de segle. Els càlculs s’han basat en dades del Servei Meteorològic de Catalunya i considerant els dos escenaris de canvi climàtic que planteja l’IPCC, tot i que les investigadores remarquen que la vinya és un dels cultius menys estudiats pel que fa a les diferents fases del cicle de vida de la planta en varietats locals.
La tradició vitivinícola del Penedès sempre s’ha basat en les aportacions de la pluja. Per plantejar el regadiu en un territori de secà com la D.O. Penedès és necessari conèixer l’estat de les aigües subterrànies del territori, quina qualitat tenen i quines possibilitats d’explotació tenen. Segons José David Comino, tècnic del Departament de Concessions de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, la massa d’aigua subterrània de D.O. Penedès «és limitada». Per exemple, els tres aqüífers que hi ha són poc productius, poc profunds, la qualitat de l’aigua no és suficientment bona i es troben en risc d’incompliment, segons dades del Pla de gestió actual 2016-2021. Si tenim en compte les necessitats hídriques de la vinya que prediu el projecte, no es pot cobrir amb aigua subterrània. Per això, el tècnic va destacar que cal dirigir els esforços al reg de suport puntual a la vinya a mig i llarg termini, sempre i quan es gestioni bé la disponibilitat d’aigua i que la prioritat sigui garantir l’abastiment. «Es poden avaluar punts de reg i establir zones de regadiu per mantenir la vida del cep en anys extrems, però no per augmentar la producció de manera continuada; per això és important saber quin és el moment més adequat per aplicar l’aigua en les diferents fases de creixement de la vinya», va remarcar Joan Girona, investigador de l’IRTA.
En aquest aspecte, la jornada va posar èmfasi a valorar la font més adequada i els avantatges i inconvenients dels diferents sistemes basats en estalvi, eficiència i adaptació. Per això, Comino va presentar diverses alternatives com avaluar el cost energètic d’extracció de l’aigua dels aqüífers per subsidència i augmentar-ne la captació dels pous, fonts i mines, així com buscar aigües en altres zones properes o aprofitar aigua de l’embassament del Foix. No obstant, una de les alternatives més viables seria aprofitar aigües regenerades de les depuradores properes al territori per a ús de reg, tot i que comportaria una gran inversió en infraestructures, tractaments i seguiment de qualitat de l’aigua. Tot plegat també té relació amb conèixer la petjada hídrica per saber l’impacte ambiental que tindria al fons freàtic aquest consum d’aigua, tal com va exposar David Sanjuan, investigador d’EURECAT.
Els experts van remarcar que en un futur proper és evident que necessitarem més aigua, però «a gran escala no es pot transformar tota una regió com la D.O. Penedès de secà a regadiu perquè no hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom», destaca Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA. Herralde apunta, a més, que les restriccions en casos extrems per sequera afectaran tothom en tots els àmbits, però podem treballar tècniques per ajudar a captar aigua al sòl». Els càlculs de SECAREGVIN apunten que l’impacte del canvi climàtic afectarà menys a les vinyes que estan en sòls que retenen més aigua. Per tant, cal garantir que aquesta aigua no es desaprofiti i estigui el màxim disponible per la planta. Amb aquesta finalitat, l’IRTA estudia com potenciar les pràctiques agronòmiques per aprofitar el material vegetal, com afavorir les cobertes vegetals, plantar peus de cep resistents a la sequera i buscar varietats que tinguin un cicle més llarg. També es planteja plantar els ceps més separats entre ells per perquè cadascun tingui els seus recursos i aplanar el terreny per aprofitar millor l’aigua de la pluja.
El projecte “SECAREGVIN Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la D.O. Penedès” (ref. 058_2019), és una activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
